Memòria de la beata Mare Teresa de Calcuta. Llegir més
Salm responsorial
Salm 100 (101)
Antífona
Senyor, buscaré la justícia.
- Vull cantar la fidelitat i la justícia:
a tu, Senyor, dedico el meu cant.
- Vull tenir una conducta irreprensible i assenyada:
quan vindràs vora meu?
- Portaré les coses de palau
amb honradesa de cor.
- No em proposaré d’aconseguir
cap objectiu innoble.
- Detesto els qui obren contra llei,
no hi vull tenir tracte.
- Que s’allunyin de mi els cors perversos;
als dolents, ni els vull conèixer.
- Als qui d’amagat infamen els companys,
els obligo a callar;
- m’és insuportable l’home d’ulls altius
i de cor arrogant.
- Poso els ulls en gent fidel de la terra
perquè visquin amb mi;
- són homes de conducta irreprensible,
els qui estan al meu servei.
- No viuran al meu palau
els homes fraudulents;
- no es mantindrà a la meva presència
ningú que menteixi.
- No em cansaré de fer callar cada dia
els injustos de la terra.
- Vull que s’acabin a la ciutat del Senyor
tots els qui obren el mal.
La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).
Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".
Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.
Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).
La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.
