LA PREGÀRIA CADA DIA

Pregària amb Maria, mare del Senyor
Paraula de déu cada dia
Libretto DEL GIORNO
Pregària amb Maria, mare del Senyor
Dimarts 10 de setembre

Invitatori

Oh Déu, vine a salvar-nos.

Senyor, vine aviat a ajudar-nos.

Glòria al Pare, al Fill i a l’Esperit Sant.

Ara i sempre i pels segles dels segles. Amén.
Al·leluia

Himne

«Com és possible tenir un fill,
si jo no conec home?»,
es demana la dona torbada
per l’anunci de l’àngel de Déu.

«Com és possible per a un home
tornar a néixer quan ja és vell?»,
pregunta Nicodem a Jesús:
«Pot tornar a les entranyes de la mare?».

«Sobre teu vindrà l’Esperit
i et cobrirà amb la seva ombra,
donaràs a llum un fill,
el nom de Jesús li posaràs».

«Qui no reneix de l’Esperit,
no podrà entrar al meu Regne;
tal com sents el vent que bufa,
així escoltes l’Esperit del Pare».

«Com és possible tot això?»
«Tot és possible a qui té fe».
La mare de Déu, beneïda:
«Que es compleixi en mi la Paraula».

PARAULA DE DÉU CADA DIA: EL CALENDARI

La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).

Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".

Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.

Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).

La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.