XXIV del temps ordinari
Record de Maria, mare de Jesús, dolorosa sota la creu, i de tots aquells que viuen la compassió amb qui està crucificat, sol, condemnat. Record de Pino Puglisi, rector de Brancaccio (Palermo), màrtir assassinat por la màfia.
Llegir més
Salm responsorial
Salm 50 (51)
Antífona
Compadeix-te de mi, Déu meu, pel teu amor.
- Compadeix-te de mi, Déu meu, pel teu amor;
per la teva gran misericòrdia, esborra’m les faltes.
- Renta’m ben bé de les culpes,
purifica’m dels pecats.
- Ara reconec les meves faltes,
tinc sempre present el meu pecat.
- Contra tu, contra tu sol he pecat;
el que és dolent als teus ulls, jo ho he fet.
- Per això ets just quan dónes la sentència,
irreprensible en el teu veredicte.
- Tu saps que he nascut en la culpa
i que la mare m’engendrà pecador.
- Tu que estimes la veritat al fons del cor,
em fas conèixer dintre meu la saviesa.
- Aspergeix-me amb hisop, que quedi pur;
renta’m, i seré més blanc que la neu.
- Fes que torni a sentir els crits de festa,
que exultin els ossos que havies humiliat.
- Aparta la mirada dels meus pecats,
esborra les meves culpes.
- Déu meu, crea en mi un cor ben pur,
fes renéixer en mi un esperit ferm.
- No em llancis fora de la teva presència,
no em prenguis el teu esperit sant.
- Torna’m el goig de la teva salvació,
que em sostingui un esperit magnànim.
- Ensenyaré els teus camins als pecadors
i tornaran a tu els qui t’han abandonat.
= No em demanis compte de la sang que he vessat, †
Déu meu, Déu que em salves,
i celebraré que ets just i que ets bo.
- Senyor, obre els meus llavis,
i proclamaré la teva lloança.
- Les víctimes no et satisfan;
si t’oferia un holocaust, no me’l voldries.
= La víctima que ofereixo és un esperit que es penedeix; †
un cor penedit i humiliat,
tu, Déu meu, no el menysprees.
- Afavoreix Sió amb la teva benvolença,
reconstrueix les muralles de Jerusalem.
= Llavors acceptaràs els sacrificis, †
l’ofrena sencera i els holocaustos;
llavors oferiran vedells al teu altar.
La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).
Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".
Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.
Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).
La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.
