LA PREGÀRIA CADA DIA

Pregària per la pau
Paraula de déu cada dia
Libretto DEL GIORNO
Pregària per la pau
Dilluns 16 de setembre


Lectura de la Paraula de Déu

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Aquest és l’Evangeli dels pobres,
l’alliberament dels presoners,
la vista dels cecs,
la llibertat dels oprimits.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Jeremies 32,1-25



Paraula que Jeremies va rebre del Senyor l'any deu de Sedecies, rei de Judà, que era l'any divuit de Nabucodonosor.
Per aquells dies, l'exèrcit del rei de Babilònia assetjava Jerusalem i el profeta Jeremies estava reclòs al pati de la guàrdia del palau del rei de Judà. Sedecies, rei de Judà, l'hi havia reclòs després de fer-li aquest retret: «Per què profetitzes així? Tu dius: "Això diu el Senyor: Jo poso aquesta ciutat en mans del rei de Babilònia, que l'ocuparà, i Sedecies, rei de Judà, no s'escaparà dels caldeus, sinó que el portaran davant el rei de Babilònia, amb qui parlarà cara a cara i a qui veurà amb els propis ulls. Serà dut a Babilònia, d'on no tornarà fins que jo ho decidiré. Si combateu contra els caldeus, no us en sortireu. Ho dic jo, el Senyor."»
En aquesta situació, Jeremies va dir:
--El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué: "El teu cosí Hanamel, fill del teu oncle Xal·lum, vindrà a dir-te que li compris el camp que té a Anatot, ja que per dret de parentiu et toca a tu de comprar-lo."
»Tal com el Senyor havia anunciat, Hanamel, fill del meu oncle, va venir al pati de la guàrdia i em va dir:
»--Compra'm el camp que tinc a Anatot, en territori de Benjamí; per dret de parentiu et toca a tu de posseir-lo: compra'l, doncs!
»Jo vaig comprendre aleshores que això era cosa del Senyor. Per tant, vaig comprar el camp que Hanamel, el fill del meu oncle, tenia a Anatot i li'n vaig pagar disset sicles de plata. Vaig escriure el contracte, el vaig segellar en presència de testimonis i vaig pesar la plata amb les balances. Després vaig prendre l'escriptura de compra, tant la part segellada, que contenia el resum de les clàusules i condicions, com la part oberta, i vaig donar-la a Baruc, fill de Nerià, fill de Mahseià, en presència del meu cosí Hanamel, dels testimonis que havien signat el contracte i dels altres jueus que vivien al pati de la guàrdia. Davant d'ells vaig donar aquest encàrrec a Baruc:
»--Això diu el Senyor de l'univers, Déu d'Israel: "Pren aquests documents, aquesta escriptura de compra, tant la part segellada com la part oberta, i posa'ls en una gerra de terrissa perquè es conservin durant molt de temps. Perquè això diu el Senyor de l'univers, Déu d'Israel: Encara es compraran cases, camps i vinyes en aquest país."
»Després d'haver donat l'escriptura de compra a Baruc, fill de Nerià, vaig pregar al Senyor:
»--Ah, Senyor, Déu sobirà! Tu has fet el cel i la terra amb gran força i amb braç poderós: per a tu no hi ha res impossible. Tu mantens el teu amor per milers de generacions, però demanes comptes de les culpes dels pares en la persona dels fills, Déu gran i fort, que tens per nom "Senyor de l'univers." Ets magnífic en el que decideixes i poderós en el que fas; els teus ulls vetllen la conducta dels homes, per pagar a cadascú el que ha merescut amb el seu comportament i amb les seves obres. Vas obrar senyals i prodigis al país d'Egipte, i fins al dia d'avui t'has guanyat una anomenada davant d'Israel i davant tota la humanitat. Vas fer sortir Israel, el teu poble, del país d'Egipte, entre senyals i prodigis, amb mà forta i amb braç poderós i enmig de gestes esglaiadores. Vas donar-los aquest país que havies promès als seus pares, aquesta terra que regalima llet i mel. Ells hi van entrar i en prengueren possessió, però després et van desobeir: no van viure d'acord amb les teves lleis ni van complir res del que els havies manat. Per això vas fer venir contra ells tot aquest desastre. Ara els terraplens ja toquen a la ciutat, i l'ocupació és imminent. L'espasa, la fam i la pesta faran que caigui en mans dels caldeus que l'assalten. Però tu, que veus com es compleix tot el que vas predir, em dius, Senyor, Déu sobirà, que compri el camp i en pagui el preu davant de testimonis, ara que la ciutat és a punt de caure en poder dels caldeus.

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

El Fill de l’home
ha vingut a servir;
qui vulgui ser el primer,
que es faci servent de tots.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

L’exèrcit caldeu ha envoltat Jerusalem i l’ha assetjat. La ciutat es defensa d’una força militar molt superior a la de Sedecies, el rei de Judà, refugiat darrere les muralles. La fi de la ciutat és a prop. No hi ha escapatòria possible. Les tropes de Nabucodonosor no tardaran en entrar a Jerusalem. La profecia que Jeremies havia anunciat és a punt de complir-se. Mentrestant el profeta està tancat a la presó del palau reial i sembla ja imminent l’entrada de l’exèrcit caldeu. Però passa una cosa inesperada: li proposen a Jeremies que compri el camp d’un cosí seu a Ananot, al nord de Jerusalem. Pot arribar un món nou quan el vell està caient? Pot obrir-se un futur quan el present sembla no tenir cap llavor d’esperança? Els profetes són els grans intèrprets dels signes dels temps. Ho va ser Joan XXIII quan va convocar el Concili Vaticà II. Ho va ser Jeremies quan va reconèixer que comprar aquell camp era el que «el Senyor havia anunciat» (v. 8). En aquell moment tràgic, quan el Senyor semblava haver oblidat el seu poble, Jeremies va acollir una paraula que li enviava Déu i que li deia: «que compri el camp i en pagui el preu davant de testimonis, ara que la ciutat és a punt de caure en poder dels caldeus» (v. 25). Llegir els signes dels temps és patrimoni de tot el poble de Déu, marcat pel baptisme rebut en l’Esperit Sant. La història no és fosca ni incomprensible, la història parla a aquells que intenten comprendre-la amb l’esperit de la profecia evangèlica. El futur mai no està tancat als ulls d’aquells que posen la seva confiança en el Senyor i eleven a Ell una pregària fervent perquè il•lumini els ulls de la ment i els permeti entendre els signes dels temps. En l’escolta de la Paraula de Déu i en la pregària es descobreixen sempre els indicis de la misericòrdia del Senyor, dels signes dels temps i dels miracles del seu amor.

PARAULA DE DÉU CADA DIA: EL CALENDARI

La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).

Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".

Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.

Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).

La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.