LA PREGÀRIA CADA DIA

Lectura de la Paraula de Déu

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Aquest és l’Evangeli dels pobres,
l’alliberament dels presoners,
la vista dels cecs,
la llibertat dels oprimits.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Jeremies 35,1-19

Paraula que Jeremies va rebre del Senyor en temps de Joiaquim, fill de Josies, rei de Judà:
--Vés a trobar els recabites, porta'ls a una estança del temple del Senyor i convida'ls a beure vi.
Vaig anar a buscar Jaazanià, fill d'Irmeiahu, fill d'Habassinià, els seus germans i els seus fills i tot el clan dels recabites, i els vaig portar al temple del Senyor, a l'estança dels fills d'Hanan, fill d'Igdaliahu, home de Déu, que era al costat de l'estança de les autoritats del temple i damunt la de Maasseiahu, fill de Xal·lum, custodi de l'entrada. Davant el clan dels recabites vaig treure gerros plens de vi i uns quants gots, i els vaig dir:
--Beveu vi.
Ells van respondre:
--Nosaltres no en bevem, de vi. El nostre pare, Jehonadab, fill de Recab, ens va manar que ni nosaltres ni els nostres fills no beguéssim vi mai de la vida. També ens va dir: "No construïu cases, ni sembreu camps, ni planteu vinyes, ni posseïu res d'això: habiteu en tendes tota la vida. Així viureu molts anys al país on residiu." Tant nosaltres com les nostres dones i els nostres fills i filles hem obeït en tot el nostre pare Jehonadab, fill de Recab: no bevem vi mai de la vida, ni construïm cases per a habitar-hi, ni posseïm vinyes ni camps ni sembradura; i habitem en tendes per complir escrupolosament tot el que ens va manar Jehonadab, el nostre pare. Només ara que Nabucodonosor, rei de Babilònia, està atacant el país, hem dit: "Entrem a Jerusalem i fugim de l'exèrcit dels caldeus i dels arameus." Per això ara vivim a Jerusalem.
Llavors el Senyor va comunicar la seva paraula a Jeremies. Li digué:
--Això diu el Senyor de l'univers, Déu d'Israel: Vés a dir a la gent de Judà i als habitants de Jerusalem: "Apreneu la lliçó d'una vegada i feu cas de les meves paraules. Ho dic jo, el Senyor. Vegeu com es compleix l'ordre de Jehonadab, fill de Recab: ell va manar als seus fills que no beguessin vi, i fins avui ells no n'han begut mai, per no desobeir el seu pare. Jo, en canvi, no em canso de parlar-vos cada dia, però vosaltres no feu cas de mi. Us he enviat dia rere dia els meus servents, els profetes, perquè us diguessin: ‘Convertiu-vos del mal camí, milloreu la vostra conducta, no aneu darrere altres déus ni els adoreu, i així podreu continuar habitant al país que us vaig donar a vosaltres i als vostres pares.’ Però vosaltres no n'heu fet cas ni m'heu obeït. Els fills de Jehonadab, fill de Recab, compleixen el que els va manar el seu pare, però aquest poble no fa cas de mi. Ara, doncs, això diu el Senyor, Déu de l'univers, Déu d'Israel: Faré caure sobre Judà i sobre els habitants de Jerusalem totes les desgràcies que els he anunciat, perquè quan els parlava no em van escoltar i quan els cridava no em van respondre."
En canvi, Jeremies va dir al clan dels recabites:
--Això diu el Senyor de l'univers, Déu d'Israel: A vosaltres que heu obeït el vostre pare, Jehonadab, fill de Recab, que heu observat els seus manaments i heu complert tot el que ell us va manar, això us diu el Senyor de l'univers, Déu d'Israel: "No mancaran mai descendents de Jehonadab, fill de Recab, que visquin a la meva presència."

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

El Fill de l’home
ha vingut a servir;
qui vulgui ser el primer,
que es faci servent de tots.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

En el marc dels esdeveniments esdevinguts durant el setge a Jerusalem, l’episodi dels recabites, els descendents de Recab, destaca com a exemple d’obediència i fidelitat a la paraula rebuda i al comportament passat. Els recabites constitueixen un exemple de noblesa espiritual, la qual es basa en el caràcter sagrat de la paraula que s’ha donat. La paraula humana ha de tenir el seu propi pes, ha de mostrar una consistència. Com diu Jesús, «Digueu sí, quan és sí; no, quan és no. El que es diu de més, ve del Maligne» (Mt 5,37). L’home assenyat, com el poble dels recabites, compleix les promeses que ha fet i manté la paraula que ha donat. Si això és bo amb les paraules humanes, ¿no ho serà més amb la Paraula del Senyor, eterna i font de tota estabilitat? Aquesta paraula mereix ser escoltada i duta a terme en la vida concreta. L’obediència dels recabites al manament dels seus avantpassats és més atractiva perquè es produeix en la difícil situació de carestia en la qual es troba la població que, com ells, s’ha refugiat a Jerusalem: un got de vi en aquelles condicions alleuja el cos debilitat i sense energies. Però els recabites mantenen la seva norma ancestral i no beuen el vi que els ofereix Jeremies. El contrast dels recabites amb els altres hebreus és marcat. Aquests últims han rebut les paraules de molts profetes enviats pel Senyor, entre els quals hi ha Jeremies, que els diu: «Jo no em canso de parlar-vos cada dia» (v. 14). Però malgrat tot, la seva sordesa davant les paraules del profeta és aguda. La duresa del seu cor ha fet que els oracles dels profetes fossin inútils. El poble, a qui Déu li va demanar que escoltés la seva veu («Escolta, Israel», Dt 6,4), s’ha convertit en un poble de gent que no escolta. Escoltar la Paraula de Déu és fonamental per al deixeble. Aquest, no és altra cosa que un que escolta i que aprèn contínuament la Paraula de Déu i la posa en pràctica en la seva vida.