LA PREGÀRIA CADA DIA

Paraula de déu cada dia

Memòria de sant Mateu apòstol i evangelista. Llegir més

Libretto DEL GIORNO
Dissabte 21 de setembre

Salm responsorial

Salm 107 (108)

Antífona

El teu amor és gran, més alt que el cel.

- El meu cor se sent segur, Déu meu;
tocaré i cantaré, cantarà el meu cor.

- Desvetlleu-vos, arpa i lira meva,
vull desvetllar l’aurora.

- Et lloaré enmig dels pobles, Senyor,
et cantaré davant les nacions.

- El teu amor és gran, més alt que el cel,
la teva fidelitat arriba fins als núvols.

- Alça’t cel amunt, Déu meu,
i omple la terra de la teva glòria.

- Allibera, doncs, els teus amics.
Que el teu braç em salvi! Respon-me!

- Déu ha donat un oracle en el seu santuari:
«Quina alegria!

- Reparteixo Siquem,
amido la vall de Sucot.

= Galaad és meu, és meu Manassès, †
Efraïm és el casc que em protegeix,
Judà és el meu ceptre.

= Moab és la pica on em rento, †
tiro les sandàlies sobre Edom,
Filistea aclama el meu triomf.»

- Qui ens conduirà a la ciutat forta,
qui ens guiarà fins a Edom,

- sinó tu, Déu nostre, que ens havies rebutjat
i ja no sorties amb els nostres exèrcits?

- Ajuda’ns contra els adversaris:
és inútil la salvació que ve dels homes.

- Pel poder de Déu farem proeses:
ell mateix trepitjarà els nostres opressors.

PARAULA DE DÉU CADA DIA: EL CALENDARI

La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).

Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".

Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.

Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).

La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.