Salm responsorial
Salm 110 (111)
Antífona
Senyor, ets compassiu i benigne.
- De tot cor enalteixo el Senyor,
amb els justos davant el poble.
- Les obres del Senyor són grans:
qui les estima les contempla.
- És plena d’honor i majestat la seva gesta,
la seva bondat dura per sempre.
- El Senyor, compassiu i benigne,
deixà un memorial dels seus prodigis.
- Recordant-se per sempre del seu pacte,
va donar un aliment als qui el veneren.
- Va mostrar al poble el seu obrar poderós
repartint-los la terra dels nadius.
- La seva acció és irrevocable i és justa,
les seves decisions són fermes,
- incommovibles per sempre més,
establertes fidelment i amb rectitud.
= Disposà de redimir el seu poble, †
deixà establert el seu pacte per sempre.
El seu nom és sant i venerable.
= Venerar el Senyor és primícia de saviesa, †
són molt prudents els qui el veneren.
La lloança del Senyor dura per sempre.
La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).
Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".
Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.
Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).
La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.
