LA PREGÀRIA CADA DIA

Pregària per l'Església
Paraula de déu cada dia
Libretto DEL GIORNO
Pregària per l'Església
Dijous 10 de octubre


Lectura de la Paraula de Déu

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Jo sóc el bon pastor,
les meves ovelles escolten la meva veu,
i hi haurà un sol ramat i un sol pastor.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

1r Macabeus 2,39-48

Quan Mataties i els seus amics ho van saber, els van plorar amargament. Però alhora es digueren entre ells:
--Si tots plegats fem com aquests germans nostres, si no lluitem contra els pagans per la nostra vida i les nostres lleis, ens exterminaran ben aviat del país.
I aquell mateix dia van prendre aquest determini:
--Lluitarem contra qualsevol qui ens ataqui en dissabte. No hem de morir pas com han mort els nostres germans en els seus amagatalls.
Llavors s'uní a ells el grup dels asideus, israelites valents, lliurats en cos i ànima a la Llei de Moisès. També se'ls van afegir tots els qui fugien de les desgràcies d'aquell moment. Això representà per a Mataties i els seus un bon reforç. Fou així com van organitzar un exèrcit i van descarregar tot el pes del seu furor contra els jueus pecadors i infidels. I els jueus que es van escapar, se salvaren refugiant-se entre les nacions paganes.
Mataties i els seus amics van recórrer tot el país enderrocant els altars idolàtrics i obligant a circumcidar els infants incircumcisos que van trobar pel territori d'Israel. Van perseguir tots els arrogants, i la seva campanya reeixí plenament. Van rescatar la Llei de mans dels pagans i dels seus reis i mantingueren a ratlla el pecador.

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Us dono un manament nou:
que us estimeu els uns als altres.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Després del martiri dels jueus que no van voler lluitar en dissabte, Mataties va decidir organitzar una acció de resistència pròpiament dita. Però, en lloc de la pràctica no violenta, com havien fet els jueus que s’havien deixat assassinar per no transgredir el precepte del repòs sabàtic, Mataties va decidir organitzar una defensa activa encara que això comportés trencar l’observança del dissabte. Ell i els seus van dir: «Lluitarem contra qualsevol qui ens ataqui en dissabte. No hem de morir pas com han mort els nostres germans en els seus amagatalls» (v. 41). Es van unir a ells un grup dels Asideus —del terme hebreu hasidim —, és a dir, homes «piadosos», estrictes observants de la Llei , com s’indica en el text: «Lliurats en cor i ànima a la Llei de Moisès» (v. 42) en la seva integritat. Se’ls podria qualificar com el grup que amb més fermesa observava i defensava la Llei. Alguns defensen que d’ells va sorgir el grup dels fariseus i el dels essenis. D’altres es van unir a ells i es va formar un nombrós grup armat per fer front a la decisió del rei Antíoc. El grup de Mataties —que ja estava prou organitzat— va començar amb accions de guerrilla contra els jueus que havien traït l’aliança amb Déu o destruint els altars pagans que s’havien erigit a les ciutats i pobles per ordre del rei. D’altra banda, van començar a circumcidar tots aquells nens que no havien estat circumcidats en obediència al rei, que ho havia prohibit. L’autor acaba el passatge anticipant els èxits que s’obtindran, encara que només després de llargues lluites entaulades pels Macabeus. Però la victòria final només arribarà perquè Mataties agraeix l’actitud d’aquells que s’han mantingut fidels al Senyor. Aquests, indica l’autor, «van perseguir tots els arrogants, i la seva campanya reeixí plenament. Van rescatar la Llei de mans dels pagans i dels seus reis i mantingueren a ratlla el pecador.» (vv. 47-48). La Llei és presentada com un objecte preciós que, després de ser robat per pagans com menyspreu pels creients, és finalment recuperat. Només recuperant la Llei es pot combatre i derrotar el pecat. Aquest és el significat que transmet aquesta pàgina: lluitar per conquerir la Llei és quelcom indispensable i aquesta lluita comença en el cor dels deixebles. En els cors és on cal lliurar la batalla per seguir al Senyor i no al mal, per quedar alliberats de les cadenes de l’esclavitud i viure lliures per estimar.

PARAULA DE DÉU CADA DIA: EL CALENDARI

La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).

Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".

Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.

Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).

La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.