Memòria de sant Ignasi, bisbe d'Antioquia. Va ser condemnat a mort i portat a Roma, on va morir màrtir (+107). Llegir més
Salm responsorial
Salm 118 A (119 A)
Antífona
Feliç el qui segueix la Llei del Senyor.
- Feliços els homes de conducta irreprensible,
que segueixen la Llei del Senyor.
- Feliços els homes que guarden el seu pacte
i cerquen el Senyor amb tot el cor,
- no cometen mai cap mal,
segueixen els seus camins.
- Has donat els teus preceptes
perquè siguin observats fidelment.
- Tant de bo que els meus camins no es desviïn
de guardar els teus decrets;
- mai no quedaré confós
si faig cas dels teus manaments.
- El meu cor et lloarà amb sinceritat
quan aprendrà que són justes les teves decisions.
- Vull guardar els teus decrets;
no m’abandonis, no em deixis sol.
- Com mantindrà pur un jove el seu camí?
Vivint d’acord amb la teva paraula.
- T’he cercat amb tot el cor:
no deixis que m’aparti dels teus manaments.
- Guardo al fons del cor el que has promès,
per no pecar en contra teu.
- Sigues beneït, Senyor!
Fes que aprengui els teus decrets.
- Els meus llavis compten d’una a una
totes les teves decisions.
- Sóc més feliç guardant el teu pacte
que fruint de grans riqueses.
- Vull meditar els teus preceptes
i fer cas dels teus camins.
- Els teus decrets són la meva delícia,
no oblidaré la teva paraula.
- Sigues bo amb el teu servent i viuré,
que vull guardar la teva paraula.
- Obre’m els ulls i podré contemplar
les meravelles de la teva Llei.
- Sóc un foraster en aquesta terra;
no m’amaguis els teus manaments.
- La meva ànima es consumeix en el desig
de saber a cada moment els teus designis.
- Tu amenaces aquests maleïts superbs
que es desvien dels teus manaments.
- Allunya de mi les burles i els menyspreus,
perquè jo guardo el teu pacte.
- Ni que els governants deliberin contra mi,
el teu servent meditarà els teus decrets.
- El teu pacte és la meva delícia,
ell em fa de conseller.
- Estic prostrat a la pols;
dóna’m la vida, com havies promès.
- T’he exposat els meus camins i m’has respost;
fes que aprengui els teus decrets.
- Fes-me entendre el camí dels preceptes
i meditaré les teves meravelles.
- La meva ànima es consumeix de pena;
redreça’m, tal com vas prometre.
- Aparta’m del camí enganyós
i fes-me el do de la teva Llei.
- He escollit el camí veritable,
he acollit les teves decisions.
- Estic enamorat del teu pacte;
Senyor, fes que no quedi confós.
- Correré pel camí dels manaments,
perquè m’has eixamplat el cor.
- Mostra’m el camí dels teus decrets, Senyor,
que el vull seguir fins al final.
- Fes-me entendre la teva Llei,
que la vull guardar amb tot el cor.
- Guia’m per la senda dels manaments,
que jo me l’estimo de debò.
- Inclina el meu cor al teu pacte,
fes que no em deixi subornar.
- Aparta els meus ulls dels qui no són res;
el teu camí em donarà la vida.
- Compleix amb mi la teva promesa,
i el teu servent et serà fidel.
- Allunya les burles que jo temo;
sé que són bones les teves decisions.
- Mira com estimo els teus preceptes;
per la teva bondat, dóna’m la vida.
- Que m’arribi el teu amor, Senyor;
salva’m, com havies promès.
- Que pugui respondre als qui es burlen de mi:
«Jo confio en la seva paraula.»
- No em treguis dels llavis la paraula veritable:
confio en el teu judici.
- Vull guardar sempre la teva Llei,
per segles i més segles.
- Caminaré amb el cor ample:
jo medito els teus preceptes.
- Davant els reis parlaré del teu pacte
i no hauré d’avergonyir-me’n.
- Els teus manaments fan les meves delícies,
me’ls estimo de debò.
- Prego alçant les mans cap als manaments que tant estimo,
medito els teus decrets.
La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).
Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".
Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.
Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).
La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.
