Memòria de sant Lluc, evangelista i autor dels Fets dels Apòstols. Segons la tradició va ser metge i pintor. Llegir més
Salm responsorial
Salm 118 B (119 B)
Antífona
Feliç el qui segueix la Llei del Senyor.
- Recorda la paraula donada al teu servent
i que manté la meva esperança.
- Això és el que em conforta en les penes:
la teva promesa em dóna la vida.
- Quan els superbs fan burla cruel de mi,
jo no em decanto de la teva Llei.
- Recordo els judicis eterns,
i aquest record, Senyor, em conforta.
- M’encenc d’indignació contra els injustos
quan veig que abandonen la Llei.
- Els teus decrets són el tema dels meus cants
quan em trobo en terra estranya.
- Fins de nit recordo el teu nom, Senyor,
i vetllo pensant en la teva Llei.
- Emprenc com a cosa meva
la guarda dels teus preceptes.
- Jo dic, Senyor, que la meva heretat
és guardar les teves paraules.
- El meu cor cerca de complaure’t:
compadeix-te de mi, com vas prometre.
- Examino els meus camins
perquè els meus peus no es desviïn del teu pacte.
- M’afanyo, no vull deturar-me
en la guarda dels teus manaments.
- Els paranys dels injustos m’envolten,
però jo no oblido la teva Llei.
- A mitjanit em llevo a lloar-te,
perquè són justes les teves decisions.
- M’uneixo a tots els teus fidels,
als qui guarden els teus preceptes.
- La terra és plena del teu amor, Senyor;
fes que aprengui els teus decrets.
- Has fet feliç, Senyor, el teu servent,
tal com havies promès.
- Ensenya’m a tenir enteniment i bon sentit,
que jo tinc fe en els teus manaments.
- Abans de passar penes, vivia esgarriat,
però ara tinc present la teva promesa.
- Tu ets bo i tu fas el bé;
ensenya’m els teus decrets.
- Quan els superbs maquinen mentides contra mi,
jo guardo de tot cor els teus preceptes.
- Els seus cors s’han endurit, són insensibles,
però la teva Llei fa la meva delícia.
- M’ha fet bé haver sofert tantes penes:
així he après els teus decrets.
- M’estimo més la Llei que surt dels teus llavis
que mil monedes d’or o de plata.
- Les teves mans m’han fet i m’han creat,
dóna’m seny i aprendré els teus manaments.
- Quan em vegin, els teus fidels s’alegraran
perquè confio en la teva paraula.
- Reconec que són justes les teves decisions:
amb raó, Senyor, he sofert tantes penes.
- Que el teu amor em conforti,
tal com vas prometre al teu servent.
- Que m’arribi la teva misericòrdia i viuré;
la teva Llei fa les meves delícies.
- Que els superbs s’avergonyeixin d’oprimir-me amb engany;
jo meditaré els teus preceptes.
- Que es posin a favor meu els teus fidels,
els qui coneixen el teu pacte.
- Que el meu cor guardi irreprensible els teus decrets
i no quedaré confós.
- Em sento defallir de tant esperar la salvació,
però confio en la teva paraula.
- Se’m consumeixen els ulls d’esperar el que has promès,
i exclamo: «Quan vindràs a consolar-me?»
- Fins si em quedava ressec com un odre fumat,
no oblidaria els teus decrets.
- Quant de temps viurà encara el teu servent?
Quan em faràs justícia dels qui em persegueixen?
- M’han posat paranys els superbs,
que no viuen segons la teva Llei.
- Tots els teus manaments són veritat;
ajuda’m, que em persegueixen sense causa.
- Han estat a punt d’esborrar-me de la terra,
però jo no he abandonat els teus preceptes.
- Per l’amor que em tens, dóna’m la vida
i guardaré el pacte que vas proclamar.
- La teva paraula és eterna, Senyor,
persistirà com el cel.
- La teva fidelitat es manté pels segles,
com es manté la terra que has fixat.
- Tot subsisteix fins ara perquè així ho has decidit;
tota cosa està al teu servei.
- Si la teva Llei no fes les meves delícies,
jo hauria sucumbit, amb tantes penes.
- Mai no oblidaré els teus preceptes;
gràcies a ells em dónes la vida.
- Sóc teu: et prego que em salvis,
que jo medito els teus preceptes.
- Els injustos em sotgen per perdre’m,
però jo miro d’entendre el teu pacte.
- He vist límits a la cosa més perfecta,
però els teus manaments són immensos.
La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).
Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".
Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.
Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).
La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.
