Record de Maria Salomé, mare de Jaume i Joan, que va seguir el Senyor fins als peus de la creu i el va posar al sepulcre. Memòria del beat Joan Pau II. Llegir més
Salm responsorial
Salm 118 D (119 D)
Antífona
Feliç el qui segueix la Llei del Senyor.
- Ets just, Senyor,
i són rectes les teves decisions.
- Has establert el teu pacte amb justícia
i amb tota veritat.
- Sento un zel que em consumeix,
veient com l’adversari oblida les teves paraules.
- La teva promesa és de bona llei;
el teu servent l’estima.
- Sóc petit i menyspreat,
però no oblido els teus preceptes.
- La teva justícia dura per sempre,
és veritat la teva Llei.
- Quan em trobava en el perill i en la desgràcia,
els teus manaments feien la meva delícia.
- El teu pacte és just per sempre,
dóna’m seny i viuré.
- Clamo amb tot el cor, Senyor, escolta’m:
vull complir els teus decrets.
- Jo t’invoco: salva’m,
i guardaré el teu pacte.
- Encara no és de dia ja vinc a implorar-te,
confio en les teves paraules.
- Abans d’hora es desvetllen els meus ulls
per meditar les teves promeses.
- Pel teu amor, Senyor, escolta el meu clam;
dóna’m la vida, com vas decidir.
- Són a prop els meus astuts perseguidors,
que estan lluny de la teva Llei.
- Però tu, Senyor, ets a prop meu,
i es mantenen ferms tots els teus manaments;
- conec, de fa temps, el teu pacte
i sé que l’has assegurat per sempre.
- Mira les penes que sofreixo i allibera-me’n,
que no oblido la teva Llei.
- Pledeja a favor meu i rescata’m;
com vas prometre, dóna’m la vida.
- La salvació és lluny dels injustos,
perquè no mediten els teus decrets.
- És gran, Senyor, la teva misericòrdia;
com vas decidir, dóna’m la vida.
- Són molts els enemics que em persegueixen,
però jo no m’he apartat del teu pacte.
- Em repugnen els qui he vist apostatar
sense fer cas de les teves promeses.
- Mira com estimo els teus preceptes!
Senyor, per l’amor que em tens, dóna’m la vida.
- La teva paraula comença en la veritat,
són justes i eternes les teves decisions.
- Quan els governants em persegueixen sense causa,
el meu cor només tem les teves paraules.
- La teva promesa em fa tan feliç
com a un home que troba un gran tresor.
- Avorreixo l’engany, el detesto,
i estimo la teva Llei.
- Et lloo set vegades cada dia,
perquè són justes les teves decisions.
- Tenen molta pau els qui estimen la teva Llei:
res no els farà ensopegar.
- Espero que em salvis, Senyor:
jo compleixo els teus manaments.
- La meva ànima guarda el teu pacte;
me l’estimo de debò.
- Guardo el teu pacte i els teus decrets;
tots els meus camins són davant teu.
- Que el meu clam arribi a la teva presència;
Senyor, dóna’m seny, com vas prometre.
- Que arribi fins a tu la meva súplica;
tal com vas prometre, allibera’m.
- Tinc a flor de llavis la lloança,
perquè em fas aprendre els teus decrets.
- La meva llengua canta les teves promeses
perquè els teus manaments són justos.
- Que la teva mà estigui a punt per a ajudar-me:
jo he escollit els teus preceptes.
- Anhelo que em salvis, Senyor;
la teva Llei és la meva delícia.
- Que visqui la meva ànima i et lloï
i que m’ajudin les teves decisions.
= M’havia esgarriat com una ovella perduda: †
vine a buscar el teu servent,
que jo no oblido els teus manaments.
La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).
Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".
Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.
Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).
La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.
