LA PREGÀRIA CADA DIA

Paraula de déu cada dia

Memòria dels apòstols Simó de Canà, anomenat el Zelós, i Judes, que rebé el sobrenom de Tadeu. Llegir més

Libretto DEL GIORNO
Dilluns 28 de octubre

Himne

Jesús recorria totes les viles i pobles,
anunciant l’Evangeli del regne
i guarint malalties de tota mena,
i el seguien grans multituds.

Veient-les com ovelles
abandonades, sense pastor,
va dir: «La collita és abundant,
però els segadors són pocs».

I havent cridat els dotze,
els va donar poder
de treure els esperits malignes
i guarir malalties de tota mena.

Els dotze són Pere i Andreu,
Jaume, Joan, Felip,
Bartomeu, Tadeu, Tomàs, Mateu,
Jaume, Simó i Judes, el qui el va trair.

Feliç Pere que el va reconèixer;
ni la carn ni la sang
li van revelar que Jesús
és realment el Fill de Déu.

Feliços Pere, Jaume i Joan,
que eren a la muntanya amb el Senyor
quan el seu rostre es va transfigurar,
i van escoltar la veu del Pare.

Ells ho han deixat tot
i l’han seguit arreu;
quan vingui la fi, s’asseuran amb ell
i rebran la vida eterna.

Els governants dominen les nacions,
però no ha de ser pas així entre els deixebles:
qui vulgui ser el primer,
que es faci servent de tots.

Feliç Pere que ha plorat,
perquè ha tingut por de confessar-lo;
malaurat Judes que, per por,
l’ha venut per trenta monedes.

Feliç Pau que, en el camí de Damasc,
ha trobat el Senyor;
estava aferrat a la tradició,
però després l’ha anunciat al món.

Unànimes en la pregària, els apòstols,
juntament amb la Mare de Déu,
van quedar plens de l’Esperit Sant
i començaren a parlar al poble.

PARAULA DE DÉU CADA DIA: EL CALENDARI

La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).

Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".

Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.

Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).

La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.