LA PREGÀRIA CADA DIA

Pregària pels malalts
Paraula de déu cada dia

Pregària pels malalts

Memòria de sant Carles Borromeu (+1584), bisbe de Milà Llegir més

Libretto DEL GIORNO
Pregària pels malalts
Dilluns 4 de novembre

Cant d’Ezequies

Oh Senyor meu, jo avui espero en tu:
fes-me viure.

Jo pensava: me n’he d’anar
a la meitat de la vida
estic destinat a les portes dels inferns
privat dels anys que em quedaven.

Jo pensava: no veuré més el Senyor
a la terra dels vivents.
Em desfan i s’emporten la meva casa
com una tenda de pastors.

Fas que m’acabi, crido nit i dia,
la son m’ha abandonat
en va se’m consumeixen els ulls mirant al cel
i puc dir: tu has fet això.

De la fossa m’has salvat la vida
has llançat darrera teu els meus pecats,
la mort no et donaria gràcies:
qui estima la vida espera en tu.

Avui sóc viu i et dono gràcies
faig conèixer a tots que ets fidel.
El Senyor ens ha salvat i les arpes ressonaran
tots els dies a la casa del Senyor.

Oh Senyor meu, jo avui espero en tu:
fes-me viure.

PARAULA DE DÉU CADA DIA: EL CALENDARI

La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).

Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".

Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.

Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).

La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.