LA PREGÀRIA CADA DIA

Lectura de la Paraula de Déu

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Aquest és l’Evangeli dels pobres,
l’alliberament dels presoners,
la vista dels cecs,
la llibertat dels oprimits.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

1r Macabeus 10,1-21

L'any cent seixanta, Alexandre Epífanes, fill d'Antíoc, desembarcà a Ptolemaida i se n'apoderà. La gent l'acollí bé i allí començà a regnar. Tan bon punt el rei Demetri ho va saber, reuní un exèrcit molt nombrós i marxà a combatre Alexandre. Demetri envià una carta a Jonatan redactada en termes amigables i plena de promeses. Perquè es deia: «Ens hem d'avançar a fer les paus amb els jueus abans que Jonatan no les faci amb Alexandre en contra nostre. Segur que recordarà tots els greuges que li hem fet, a ell, als seus germans i a la seva nació.» En la carta, Demetri autoritzava Jonatan a reclutar tropes, fabricar armes i considerar-se aliat seu. A més manava que li tornessin els ostatges que hi havia a la ciutadella de Jerusalem. Jonatan anà a Jerusalem i va llegir la carta a tot el poble i a la guarnició de la ciutadella. En sentir que el rei autoritzava Jonatan a reclutar tropes, els homes de la ciutadella es van alarmar molt. Van lliurar-li, doncs, els ostatges que tenien, i Jonatan els retornà als seus pares.
Jonatan s'instal·là a Jerusalem i emprengué la reconstrucció i restauració de la ciutat. Ordenà als constructors que reconstruïssin les defenses i fortifiquessin la muntanya de Sió voltant-la de muralles de pedra tallada. I així ho van fer. Els soldats estrangers que vivien a les fortaleses que Bàquides havia construït, van fugir. Van abandonar el seu lloc i se'n tornaren cada un al seu país. Només a Betsur, que era ciutat de refugi, s'hi van quedar uns quants israelites que havien abandonat la Llei de Moisès i els seus preceptes.
El rei Alexandre es va assabentar de les promeses que Demetri havia fet a Jonatan. També el van informar de les batalles i proeses que Jonatan i els seus germans havien dut a terme, i dels greuges que havien hagut de suportar. El rei es deia: «Trobaré cap home com aquest? Per què no me'l faig amic i aliat ja des d'ara?» Va enviar-li, doncs, una carta escrita en aquests termes:
«El rei Alexandre saluda el seu germà Jonatan. He sentit a dir que ets un home valent de debò i digne de la meva amistat. Per això et nomeno avui gran sacerdot del teu poble i t'atorgo el títol d'amic del rei. Abraça la meva causa i conserva la meva amistat.»
I, amb la carta, el rei li envià un vestit de porpra i una corona d'or.
Jonatan es revestí els ornaments propis del gran sacerdot el mes setè de l'any cent seixanta, amb motiu de la festa dels Tabernacles. Reclutà també tropes i va fabricar una gran quantitat d'armes.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

El Fill de l’home
ha vingut a servir;
qui vulgui ser el primer,
que es faci servent de tots.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

El capítol deu comença amb l’aparició d’un nou personatge, un tal Bales, que vivia a Esmirna, en els confins del regne de Pèrgam, i que es feia passar per fill d’Antíoc IV Epífanes. Encoratjat pel rei de Pèrgam, amb el suport dels regnes de Capadòcia i d’Egipte, així com el dels romans, tots els quals tenien interès a afeblir l’imperi selèucida, Bales va decidir fer valer el seu presumpte dret al tron d’Antioquia. Va arribar a Ptolemaida on va ser acollit i recolzat pels nombrosos súbdits que estaven descontents amb l’excessiu dur govern de Demetri I, al qual va causar moltes dificultats. Demetri I, preocupat pel perill que es podria derivar d’una aliança amb Jonatan, es va afanyar a guanyar-se el suport dels jueus, oferint-los privilegis honorífics i militars: «Demetri autoritzava Jonatan a reclutar tropes, fabricar armes i considerar-se aliat seu. A més manava que li tornessin els ostatges que hi havia a la ciutadella de Jerusalem» (v. 6). Jonatan, sense revelar obertament les seves intencions, va marxar de Micmàs a Jerusalem, per executar immediatament el decret real. Es va comprometre a reconstruir el mur de fortificació que envoltava el turó del temple que havien enderrocat per ordre d’Antíoc IV i a procedir a «la reconstrucció i restauració de la ciutat» (v. 10). I no va deixar passar l’ocasió propícia per reforçar el seu poder a Jerusalem. Molts dels pagans, majoritàriament mercaders, que s’havien establert a Jerusalem, veient que Jonatan havia reconquerit el poder, van abandonar Jerusalem per tornar a les seves terres d’origen. Alexandre, informat de les concessions que Demetri havia fet als jueus, va intentar superar en generositat el seu rival concedint a Jonatan el gran sacerdoci, que en aquell temps era la màxima autoritat religiosa i civil del poble jueu, així com el títol d’«amic» del rei junt amb una clàmide de porpra i una corona d’or. Durant la festa dels Tabernacles del 152 aC Jonatan es va posar per primera vegada les vestidures sacerdotals i va reunir en la seva persona l’autoritat civil i religiosa. Aquell fet no va provocar reaccions, entre altres motius perquè la família de Jonatan pertanyia a una de les 24 classes sacerdotals descendents d’Aaron. Els essenis, en canvi, considerant incorrecta l’acceptació per part de Jonatan del càrrec sacerdotal, van deixar de donar suport als Macabeus i es van retirar al desert en senyal de protesta. El que semblava evident en qualsevol cas, era que el poble jueu havia recuperat la seva llibertat sota el lideratge de Jonatan, el qual havia lluitat amb intel•ligència per garantir la fe i el seu lliure exercici.