LA PREGÀRIA CADA DIA

Lectura de la Paraula de Déu

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

L’Esperit del Senyor és sobre teu,
el qui naixerà de tu serà sant.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

1r Macabeus 10,22-50

Aquestes notícies van contrariar molt Demetri. Es deia: «Què hem fet perquè Alexandre ens hagi passat al davant i s'hagi guanyat l'amistat i el suport dels jueus? Ara els escriuré també jo animant-los amb promeses d'honors i de regals perquè es posin al meu costat.» I els va escriure en aquests termes:
«El rei Demetri saluda la nació dels jueus. Hem sabut amb complaença que respecteu els tractats fets amb nosaltres, manteniu la nostra amistat i no us heu passat a l'enemic. Si continueu mantenint la mateixa lleialtat, jo us recompensaré amb escreix els bons serveis. Us eximiré de moltes càrregues fiscals i us faré altres favors. Des d'ara jo allibero i dispenso tots els jueus de les contribucions i de l'impost de la sal i dels tributs especials. Des d'avui i per sempre renuncio a recaptar el terç del gra i la meitat del fruit dels arbres que per dret em corresponen, tant en el país de Judà com en els tres districtes de Samaria que li són annexionats i a Galilea. Jerusalem serà considerada santa, i la ciutat amb el seu territori quedarà lliure d'impostos. Seran seus els delmes i les contribucions. Renuncio a la meva jurisdicció sobre la ciutadella de Jerusalem i la traspasso al gran sacerdot perquè pugui instal·lar-hi els soldats que ell mateix esculli per a custodiar-la. Atorgo la llibertat sense rescat a tots els jueus enduts captius des del país de Judà a qualsevol altre indret del meu reialme. Tots ells queden lliures d'impostos, fins dels relatius al bestiar. Cap jueu del meu reialme no haurà de pagar impostos ni deutes durant totes les grans festivitats, dissabtes, les festes de la lluna nova, els altres dies festius i tres dies abans i tres dies després de les grans festivitats. Durant aquests dies ningú no tindrà dret a exigir res de cap jueu o a inquietar-lo per cap qüestió. Fins a trenta mil jueus podran ser incorporats a l'exèrcit del rei i cobraran la mateixa soldada que les altres tropes del rei. D'aquests, alguns seran destacats a les principals fortaleses reials, i d'altres ocuparan càrrecs de confiança en el meu reialme. Els seus caps i oficials seran jueus i es regiran per les seves lleis pròpies, com ja ha ordenat el rei per al territori de Judà. Els tres districtes desmembrats de Samaria quedaran definitivament annexionats a Judea i no reconeixeran cap més autoritat que la del gran sacerdot. Faig donació de Ptolemaida i del seu territori al santuari de Jerusalem per a subvencionar les despeses pròpies del culte. A més em comprometo a donar cada any quinze mil sicles de plata trets de les rendes que em corresponen com a rei. El romanent que no han gastat els funcionaris de les nacions més riques del reialme, d'ara endavant serà destinat a les obres del temple. Més encara, els cinc mil sicles de plata que cada any se sostreien dels ingressos del santuari, ara hi seran deixats, perquè aquests diners pertanyen als sacerdots que oficien al santuari. Ningú que es refugiï en el recinte del temple de Jerusalem o en tot el seu terme per deutes al tresor reial o per altres deutes, no serà detingut ni li seran confiscats els béns que posseeixi en els meus dominis. Les despeses de les obres de reconstrucció i restauració del santuari correran a compte del rei, com també correran a compte del rei les despeses de la reconstrucció i fortificació de les muralles de Jerusalem, i de la construcció de muralles en altres punts de Judea.»
Jonatan i el poble van sentir aquestes propostes, però no se les van creure ni les van prendre en consideració. Encara recordaven tots els estralls que Demetri havia infligit als israelites i la dura repressió amb què els havia tractat. I es van decantar a favor d'Alexandre, ja que ell havia estat el primer a fer-los propostes de pau. I, mentre va viure, van ser uns bons aliats seus. El rei Alexandre va reunir un gran exèrcit i prengué posicions contra Demetri. Els dos reis van entaular batalla, però l'exèrcit d'Alexandre hagué de batre's en retirada. Demetri es posà a perseguir-los i ja els tenia dominats quan, després de combatre aferrissadament fins a la posta del sol, va ser mort en aquell dia.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Aquí tens, Senyor, els teus servents:
que es compleixi en nosaltres la teva Paraula.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Demetri, ton bon punt va tenir coneixement de la carta que Alexandre havia enviat a Jonatan, li n’escriu també una amb propostes encara més favorables respecte a l’anterior. I la dirigeix no només a Jonatan sinó a tots els jueus, probablement per intentar guanyar-se també la simpatia dels partidaris hel•lenistes. El pròleg de la carta comença amb un elogi per a tot el poble: «Hem sabut amb complaença que respecteu els tractats fets amb nosaltres, manteniu la nostra amistat i no us heu passat a l’enemic. Si continueu mantenint la mateixa lleialtat, jo us recompensaré amb escreix els bons serveis. Us eximiré de moltes càrregues fiscals i us faré altres favors» (vv. 26-28). Entre les contrapartides que oferia hi havia l’exempció del tributs, inclòs l’impost de la sal que s’extreia del Mar Mort, així com l’exoneració del pagament del fons destinat al rei. El rei renunciava també a la recaptació del terç dels grans i la meitat dels fruits dels arbres, i concedia l’exempció d’impostos per a l’àrea de Jerusalem i voltants, que en ser «santa», havien de servir per al temple, com en el passat. També es lliurava la ciutadella al «gran sacerdot» (amb aquest gest Demetri sembla reconèixer implícitament el nou regne de Jonatan, que li havia concedit Alexandre). Altres concessions fan referència al retorn dels presoners, la llibertat per als jueus de tot l’imperi per complir els deures cívics els dies sants, el servei en l’exèrcit del rei que seria finançat pel rei i no per Judà, com ho era fins aleshores. Especialment important va ser la concessió de la llibertat religiosa (amb l’exempció de l’obligació de lluitar dels dissabtes). Els jueus van obtenir també l’annexió de tres districtes i més ingressos per al Temple, que provindrien d’altres impostos. Van quedar anul•lats els deutes i es van retornar les propietats a aquells que havien fugit per refugiar-se al temple de Jerusalem. La reconstrucció del temple seria pagada pel rei, així com la construcció del sistema de defensa. Les concessions —com es veu— van ser moltes. I potser per això —vista la crueltat amb la que anteriorment s’havia comportat— ni Jonatan, que d’altra banda no és anomenat a la carta, ni el poble jueu es van refiar del que Demetri escrivia. Així doncs, van rebutjar l’oferiment de Demetri i van acceptar el d’Alexandre. Els dos sobirans es van enfrontar i Alexandre va derrotar Demetri. La decisió de Jonatan i de tot el poble jueu havia estat encertada: havien intuït que la proposta de Demetri era enganyosa. En aquestes pàgines del primer llibre dels Macabeus es veu com n’és, d’important, la defensa del poble i de la seva fe. Cal allunyar-se dels afalacs del món, evitant tota ingenuïtat i posant la confiança només en el Senyor.