LA PREGÀRIA CADA DIA

Paraula de déu cada dia

XXXIII del temps ordinari Llegir més

Libretto DEL GIORNO
Diumenge 17 de novembre

Salm responsorial

Salm 97 (98)

Antífona

Esclateu en cants i aclameu el Senyor.

- Canteu al Senyor un càntic nou:
ha fet obres prodigioses,

- la seva dreta i el seu braç sagrat
li han donat la victòria.

- El Senyor ha fet conèixer la seva salvació,
ha revelat la seva justícia als ulls dels pobles.

- S’ha recordat del seu amor,
de la seva fidelitat a la casa d’Israel.

- Tothom ha vist, d’un cap a l’altre de la terra,
la salvació del nostre Déu.

- Aclameu el Senyor arreu de la terra,
esclateu en cants i en crits d’alegria.

- Canteu al Senyor al so de les cítares,
amb les cítares i amb so melodiós.

- Amb trompetes i tocs de corn.
aclameu el rei, que és el Senyor,

- Bramula el mar amb tot el que s’hi mou,
el món i tots els qui l’habiten;

- tots els rius aplaudeixen
i aclamen alhora les muntanyes,

- en veure que ve el Senyor,
que ve a judicar la terra.

- Judicarà tot el món amb justícia,
tots els pobles amb rectitud.

PARAULA DE DÉU CADA DIA: EL CALENDARI

La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).

Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".

Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.

Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).

La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.