LA PREGÀRIA CADA DIA

Pregària pels pobres
Paraula de déu cada dia

Pregària pels pobres

Memòria de la Mare de Déu de Guadalupe, a Mèxic Llegir més

Libretto DEL GIORNO
Pregària pels pobres
Dilluns 12 de desembre

Memòria de la Mare de Déu de Guadalupe, a Mèxic


Lectura de la Paraula de Déu

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Aquest és l’Evangeli dels pobres,
l’alliberament dels presoners,
la vista dels cecs,
la llibertat dels oprimits.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Salm 24 (25), 4-9

4 Fes que conegui, Senyor, les teves rutes,
ensenya'm els teus camins.
He
5 Encamina'm amb la teva veritat, instrueix-me,
perquè tu ets el Déu que em salves.
A cada moment espero en tu.

Zain
6 Recorda't, Senyor, de la teva tendresa
i de l'amor que has guardat des de sempre.
Het
7 No et recordis dels pecats i de les faltes
que he comès de jove;
recorda't de mi, tu que estimes tant,
tu que ets bo, Senyor.

Tet
8 El Senyor, bondadós i recte,
ensenya el bon camí als pecadors.
Iod
9 Encamina els humils amb la seva justícia,
els ensenya el seu camí.
Caf

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

El Fill de l’home
ha vingut a servir;
qui vulgui ser el primer,
que es faci servent de tots.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

El salm, el primer d’un conjunt compositiu que arriba fins el Salm 34, presenta la pregària que surt de la boca dels pobres per invocar la salvació, per demanar el perdó dels pecats i la indicació del camí a seguir. El salmista, com també el seu poble, està vivint un moment especialment difícil, tant és així que la seva mateixa fe és posada a prova; tal vegada fa referència al temps immediat al retorn de l’exili, quan els fidels, en tornar a la pàtria, no van ser acollits i es quedaren sols i decebuts. Es preguntaven, angoixats, si havia valgut la pena haver estat fidels a la llei del Senyor. I dubtaven sobre si Déu manté realment les seves promeses. En aquest context de dificultat, la primera part del salm manifesta alhora confiança i preocupació: «A tu, Senyor, elevo la meva ànima. Déu meu, en tu confio: que no en tingui un desengany; que els enemics no triomfin sobre mi!» (vv. 1-2). Són paraules que pronuncia un home que vol confiar en el Senyor malgrat la difícil situació que està travessant i que sembla avantatjosa per als seus enemics. Sap que el Senyor no l’abandona. És conscient però de la seva responsabilitat pel què fa a conèixer els camins del Senyor i a recorre’ls amb la seva ajuda. I prega: «Fes que conegui, Senyor, els teus camins, ensenya’m les teves rutes. Encamina’m amb la teva veritat, instrueix-me, perquè tu ets el Déu que em salves» (vv. 4-5). La salvació -n’és ben conscient el salmista- consisteix en l’escolta continuada i fidel de la Paraula de Déu. El Senyor és qui coneix els camins de la salvació. El creient és cridat a escoltar la Paraula de Déu amb constància i a posar-la en pràctica amb fidelitat. Això mateix demanarà Jesús als seus deixebles: «Sortosos els qui escolten la paraula de Déu i la guarden» (Lc 11,28). El creient, però, sap del seu pecat i de la seva infidelitat. Però no cal desesperar. La seva fe és en el Senyor i en el seu amor, que és més gran que el pecat de l’home. No ha de deixar de pregar. El salmista posa en els nostres llavis la seva invocació: «Recorda’t, Senyor de la teva tendresa i de l’amor que has guardat des de sempre» (v. 6). La bellesa de la fe, que es desprèn de les pàgines del salmista, és que el nostre Déu és gran en amor, en justícia, en misericòrdia. «El Senyor, bondadós i recte, mostra el bon camí als pecadors», diu el salmista i afegeix: «Encamina els humils amb la seva justícia, els ensenya el seu camí» (vv. 8-9). El Senyor és realment un Pare bo i misericordiós. Jesús ens exhorta a imitar-lo: «Sigueu perfectes com el vostre Pare celestial és perfecte» (Mt 5,48).

PARAULA DE DÉU CADA DIA: EL CALENDARI

La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).

Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".

Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.

Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).

La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.