LA PREGÀRIA CADA DIA

Pregària amb Maria, mare del Senyor
Paraula de déu cada dia
Libretto DEL GIORNO
Pregària amb Maria, mare del Senyor
Dimarts 13 de desembre


Lectura de la Paraula de Déu

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

L’Esperit del Senyor és sobre teu,
el qui naixerà de tu serà sant.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Salm 33 (34), 2-3.6-7.17-19.23

2 Beneiré el Senyor en tot moment,
tindré sempre als llavis la seva lloança.
Bet
3 La meva ànima es gloria en el Senyor;
se n'alegraran els humils quan ho sentin.
Guímel
6 Alceu vers ell la mirada i sereu radiants,
i no haureu d'abaixar els ulls, avergonyits.
Zain
7 El Senyor escolta el pobre que l'invoca,
i el salva de tots els perills.
Het
17 El Senyor es gira contra els malfactors
per esborrar de la terra el seu record.
Sade
18 Als qui clamen al Senyor, ell els escolta
i els treu de tots els perills.
Cof
19 El Senyor és a prop dels cors que sofreixen,
salva els homes que se senten desfets.

Reix
23 El Senyor rescata la vida dels seus servents:
quedaran nets de culpa els qui es refugien en ell.

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Aquí tens, Senyor, els teus servents:
que es compleixi en nosaltres la teva Paraula.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

El salmista, amb aquest salm, conclou la secció que va començar amb el salm 25, donant gràcies a Déu i lloant-lo. Un home pobre, amb joia i reconeixement, eleva al Senyor la seva pregària: «Beneiré el Senyor en tot moment, tindré sempre als llavis la seva lloança» (v. 2). Les paraules d’aquest pobre són plenes de fe en Déu, el qual ha de ser beneït, lloat, glorificat, magnificat i exalçat. Les raons venen enumerades en el transcurs del salm: el Senyor respon a qui el cerca, escolta el pobre que crida, no nega res a qui l’invoca, està al costat de qui l’estima i salva a qui està abatut. El salmista posa en els nostres llavis paraules plenes d’una confiança ferma i profunda, curulles d’una religiositat serena i senzilla. Aquest pobre, durament colpejat com qualsevol altre just, es manté ferm en la confiança del Senyor: «El just pateix molts mals, però el Senyor sempre l’allibera» (v. 20). El salm fa referència als «pobres del Senyor», a aquells que són deixats al marge de la vida i que no reben cap consideració ni atenció per part dels homes. El Senyor els estima i els té en gran consideració; els mira, els escolta, està atent al seu crit: «El Senyor escolta el pobre que l’invoca, i el salva de tots els perills» (v. 7). Hi ha una relació directa entre els ulls del Senyor i els ulls dels «pobres»: s’esguarden recíprocament i amb una confiança mútua. A tots nosaltres creients se’ns demana d’unir-nos a aquesta doble mirada, la de Déu als pobres i la dels pobres a Déu. Aquest és el camí de la salvació, així com també la via per transmetre al món l’amor que canvia. El creient és convidat a escoltar el crit dels pobres, de la mateixa manera que escolta el Senyor i la seva paraula. Al capdavall és el Senyor, molt abans que nosaltres, qui escolta el seu clam i s’inclina amb misericòrdia per ajudar-los. Benaurats nosaltres si imitem el Senyor! I serem beneïts igualment si mirem el Senyor amb la mirada de confiança i d’abandó amb que els pobres el miren. En això són els nostres mestres

PARAULA DE DÉU CADA DIA: EL CALENDARI

La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).

Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".

Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.

Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).

La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.