LA PREGÀRIA CADA DIA

Pregària de la santa creu
Paraula de déu cada dia
Libretto DEL GIORNO
Pregària de la santa creu
Divendres 3 de març


Lectura de la Paraula de Déu

Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria

Aquest és l’Evangeli dels pobres,
l’alliberament dels presoners,
la vista dels cecs,
la llibertat dels oprimits.

Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria

Mateu 9,14-15

Els deixebles de Joan van anar a trobar Jesús i li preguntaren:
--Per què nosaltres i els fariseus fem molts dejunis, i els teus deixebles no dejunen?
Jesús els respongué:
--¿Poden estar tristos els convidats a noces mentre l'espòs és amb ells? Ja vindrà el temps que l'espòs els serà pres, i llavors sí que dejunaran.

 

Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria

El Fill de l’home
ha vingut a servir;
qui vulgui ser el primer,
que es faci servent de tots.

Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria

Mentre donem els primers passos del camí quaresmal, la paraula de Déu ens recorda que l’autèntic camí és el del cor, el camí del canvi de la pròpia ànima. No es tracta simplement de portar a terme alguna pràctica exterior i ja n’hi ha prou. En el fragment del profeta Isaïes (58,1-9), que es llegeix com a primera lectura de la Missa, hi trobem una denúncia contundent del formalisme religiós, fet de pràctiques i ritus però absent d’un cor misericordiós. Diu el Senyor: «¿D’això en dieu un dejuni, un dia agradable al Senyor? El dejuni que jo aprecio és aquest: allibera els qui han estat empresonats injustament, deslliga les corretges del jou, deixa lliures els oprimits i trosseja jous de tota mena. Comparteix el teu pa amb els qui passen fam, acull a casa teva els pobres vagabunds, vesteix el qui va despullat. No els defugis, que són germans teus. Llavors brillarà com l’alba la teva llum, i les teves ferides es clouran en un moment». El dejuni que el Senyor vol és el de l’egoisme, per convertir-se a Ell i a l’amor pels més pobres. L’Evangeli de Mateu que hem escoltat ens parla del dejuni i ens n’explica el sentit profund. Els deixebles de Joan, que portaven una vida més austera que la dels seguidors de Jesús, demanen la causa de la seva alegria. I és que la presència de Jesús creava un clima de festa, d’esperança, finalment una alegria molt especial. I els deixebles eren verdaderament feliços d’estar amb ell i compartir la seva vida. El seguiment de Jesús no és una vida trista basada en les privacions i la penitència. És exactament tot el contrari. I els deixebles de Joan se n’adonen fins al punt d’escandalitzar-se. Però Jesús els diu que estar amb ell és com la festa que es feia a les noces a l’arribada de l’espòs. En efecte, havia vingut entre els dèbils i els pobres Aquell que alliberava de tot esclavatge i de tota tristesa. Jesús adverteix però, que l’adveniment del Regne comporta la lluita contra el mal i, com ocorre en qualsevol batalla, no mancaran els moments difícils. Ens sorgiran adversaris que intentaran de qualsevol manera denunciar i abatre els deixebles que anuncien l’Evangeli. Però, no obstant, és necessari vestir-se de festa i beure el vi de la misericòrdia que ens farà forts en els moments difícils.

PARAULA DE DÉU CADA DIA: EL CALENDARI

La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).

Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".

Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.

Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).

La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.