LA PREGÀRIA CADA DIA

Pregària amb Maria, mare del Senyor
Paraula de déu cada dia
Libretto DEL GIORNO
Pregària amb Maria, mare del Senyor
Dimarts 21 de març


Lectura de la Paraula de Déu

Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria

L’Esperit del Senyor és sobre teu,
el qui naixerà de tu serà sant.

Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria

Mateu 18,21-35

Aleshores Pere preguntà a Jesús:
--Senyor, quantes vegades hauré de perdonar al meu germà les ofenses que em faci? Set vegades?
Jesús li respon:
--No et dic set vegades, sinó setanta vegades set.
»Per això passa amb el Regne del cel com amb un rei que volgué demanar comptes als seus subordinats. Tot just havia començat, quan li'n van portar un que li devia deu mil talents. Com que no tenia amb què pagar, aquell senyor va manar que, per a poder satisfer el deute, el venguessin com a esclau, amb la seva dona, els seus fills i tots els seus béns. Ell se li va llançar als peus i, prosternat, li deia:
»--Tingues paciència amb mi i t'ho pagaré tot.
»Llavors, compadit d'ell, el senyor deixà lliure aquell subordinat i li va perdonar el deute.
»Quan aquell home sortia, va trobar un dels seus companys que tan sols li devia cent denaris. L'agafà i l'escanyava dient:
»--Paga'm el que em deus.
»El company se li va llançar als peus i li suplicava:
»--Tingues paciència amb mi i ja t'ho pagaré.
»Però ell s'hi va negar i el va fer tancar a la presó fins que pagués el deute.
»Quan els altres companys van veure el que havia passat, els va saber molt de greu, i anaren a explicar-ho al seu senyor. Ell va fer cridar aquell home i li digué:
»--Servidor dolent, quan vas suplicar-me, et vaig perdonar tot aquell deute. ¿No t'havies de compadir del teu company, com jo m'havia compadit de tu?
»I, indignat, el va posar en mans dels botxins perquè el torturessin fins que hagués pagat tot el deute.
»Igualment us tractarà el meu Pare celestial si cadascú no perdona de tot cor el seu germà.

 

Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria

Aquí tens, Senyor, els teus servents:
que es compleixi en nosaltres la teva Paraula.

Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria

Pere s’acosta a Jesús i li pregunta quantes vegades s’ha de perdonar. I per mostrar la seva generositat s’avança fent una oferta generosa: set vegades. És una pregunta que va més enllà de l’instintiu i habitual «ull per ull i dent per dent». En definitiva, Pere està disposat a suportar l’agravi inesperat més enllà del que és convenient. Però Jesús, en la seva resposta, aboleix qualsevol mesura. Pere cercava una mesura en el perdó, encara que generosa. Però Jesús l’anul•la. I no és perquè sí. El perdó és com l’amor, sense límits ni fronteres. Jesús demana a Pere i als deixebles d’estar disposats a un perdó il•limitat: «No et dic set vegades, sinó setanta vegades set», és a dir sempre. Només d’aquesta manera es desactiva el mecanisme que genera contínuament el pecat, la divisió i la venjança entre els homes. Jesús, veient la perplexitat de Pere, parla d’un rei que passa comptes amb els servents. Un d’ells té un deute extraordinari: deu mil talents. El servent apunta una promesa que en realitat no podrà complir mai. I demana al rei que tingui paciència. La magnanimitat del rei el porta a cancel•lar del tot el deute. Podem imaginar l’alegria del servent. Però el seu cor no ha estat tocat per la misericòrdia sense límits del rei. I segueix sent el mateix d’abans. Per això, quan es troba amb un altre servent que li deu una petitíssima quantitat, no solament no té paciència, com ell havia demanat al rei, sinó que l’agafa pel coll fins gairebé ofegar-lo. La conclusió per a ell és dramàtica: el seu cor endurit i mesquí l’ha portat a ser condemnat a la pena més dura. Qui es deixa portar per la duresa de cor restarà condemnat per la seva mateixa duresa. Jesús, amb aquesta paràbola, ens recorda la nostra condició de deutors davant de Déu. I ens convida a agrair al Senyor per al seva gran misericòrdia que tot ho perdona. Vetllem sobre nosaltres mateixos i mirem d’imitar la misericòrdia de Déu, perquè som ràpids en defensar-nos i inflexibles davant les peticions dels altres. Per això en la pregària del Parenostre Jesús ens fa dir: «Perdona les nostres culpes així com nosaltres perdonem als nostres deutors». La paràbola que hem escoltat ens fa comprendre la gravetat de la nostra petició. Convertim el nostre cor al Senyor i acollim la seva misericòrdia.

PARAULA DE DÉU CADA DIA: EL CALENDARI

La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).

Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".

Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.

Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).

La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.