Lectura de la Paraula de Déu
Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria
Vosaltres sou llinatge escollit,
sacerdoci reial, nació santa,
poble que Déu s’ha reservat
per a proclamar les seves meravelles.
Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria
Joan 5,17-30
Però Jesús els replicà:
--El meu Pare continua treballant, i jo també treballo.
Davant d'això, els jueus, amb més afany, buscaven de matar-lo, perquè veien que, a més de violar el repòs del dissabte, afirmava que Déu era el seu Pare i es feia així igual a Déu.
Llavors Jesús prengué la paraula i els digué:
--Us ben asseguro que el Fill no pot fer res pel seu compte, fora d'allò que veu fer al Pare: allò que fa el Pare, ho fa igualment el Fill. El Pare estima el Fill i li mostra tot el que fa. I encara li mostrarà obres més grans que aquestes, i en quedareu meravellats. Perquè així com el Pare ressuscita els morts i els dóna la vida, també el Fill dóna la vida a qui vol. I el Pare no s'ha reservat de judicar ningú, sinó que ha confiat al Fill tot el judici, perquè tots honorin el Fill com honoren el Pare. El qui no honora el Fill, tampoc no honora el Pare que l'ha enviat.
»Us ben asseguro que els qui escolten la meva paraula i creuen en el qui m'ha enviat, tenen vida eterna; i en el judici no seran condemnats, perquè ja han passat de la mort a la vida. Us ben asseguro que arriba l'hora, més ben dit, és ara, que els morts sentiran la veu del Fill de Déu, i els qui l'hauran escoltada viuran. Perquè així com el Pare té vida en ell mateix, també ha concedit al Fill que tingui vida en ell mateix. I li ha donat poder de judicar, ja que és el Fill de l'home. No us estranyeu d'això: ve l'hora que tots els qui són als sepulcres sentiran la seva veu i en sortiran; els qui hauran fet el bé, per a ressuscitar a la vida, i els qui hauran obrat el mal, per a ressuscitar condemnats.
»Jo no puc fer res pel meu compte: judico segons allò que sento, i el meu judici és just, perquè no busco de fer la meva pròpia voluntat, sinó la voluntat del qui m'ha enviat.
Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria
Vosaltres sereu sants,
perquè jo sóc sant, diu el Senyor.
Et lloem, Senyor, rei d’eterna glòria
El fragment evangèlic d’avui es relaciona directament amb el d’ahir, que narra la guarició del paralític de la piscina de Betzada. Jesús respon a aquells que l’han criticat reprovant-li que violés d’aquesta manera el repòs del dissabte. A més a més han afegit l’acusació de nomenar Déu com el seu Pare. Era aquesta una afirmació que era impossible que no creés escàndol. Però precisament aquesta filiació constituïa el nucli de l’Evangeli, de la bona notícia, que venia a comunicar als homes. Jesús ho reafirma: «El meu Pare continua treballant, i jo també treballo... Allò que fa el Pare, ho fa igualment el Fill. El Pare estima el Fill i li mostra tot el que fa... Així com el Pare ressuscita els morts i els dóna la vida, també el Fill dóna la vida a qui vol». Amb aquestes paraules Jesús es presenta com el Fill de Déu vingut enmig dels homes per continuar l’obra del Pare, la creació. Ha vingut per combatre la mort i el mal, i retornar la vida a qui l’ha perduda. Jesús, continua sobre la terra allò que el Pare havia fet al cel. L’obra de Jesús és, per tant, una obra de salvació i va més enllà de la norma del «dissabte». Més aviat ha d’anticipar el dissabte etern quan, com escriu Pau, Déu serà tot en tots (1Co, 15-28). Tota l’actuació de Jesús entre els homes és donar vida, la vida de veritat que ni la mort pot arrabassar. Afegeix amb solemnitat: «Us ben asseguro que arriba l’hora, més ben dit, és ara, que els morts sentiran la veu del Fill de Déu, i els qui l’hauran escoltada viuran. Perquè així com el Pare té vida en ell mateix, també ha concedit al Fill que tingui vida en ell mateix». I, pensant en tots aquells que l’estan escoltant i en els que en el futur sentiran la paraula evangèlica, diu: «Us ben asseguro que els qui escolten la meva paraula i creuen en el qui m’ha enviat, tenen vida eterna; i en el judici no seran condemnats, perquè ja han passat de la mort a la vida». Jesús no diu «tindran vida eterna», sinó «tenen vida eterna». Qui acull l’Evangeli en el cor, rep des d’ara la llavor de la immortalitat. Davant la nostra debilitat i la nostra precarietat, aquestes paraules fermenten tota la nostra existència i l’arranquen de l’abisme del no res perquè ens uneixen al Senyor ressuscitat. Qui ha sentit la veu de Jesús en aquesta vida, quan a la fi del temps s’obrin els sepulcres, la sentirà i la reconeixerà. I serà acollit al cel.
La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).
Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".
Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.
Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).
La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.
