LA PREGÀRIA CADA DIA

Pregària amb Maria, mare del Senyor
Paraula de déu cada dia
Libretto DEL GIORNO
Pregària amb Maria, mare del Senyor
Dimarts 22 de agost


Lectura de la Paraula de Déu

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

L’Esperit del Senyor és sobre teu,
el qui naixerà de tu serà sant.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Fets dels Apòstols 5,12-16

Per mitjà dels apòstols es feien molts senyals i prodigis entre el poble. Tots els creients es reunien unànimement al pòrtic de Salomó, però ningú no gosava unir-se a ells, encara que el poble en feia grans elogis; i un nombre cada vegada més gran d'homes i dones es convertien a la fe en el Senyor. Fins i tot la gent treia els malalts pels carrers i els deixava allà en llits i lliteres, perquè quan Pere passés, almenys la seva ombra en toqués algun. També hi acudia molta gent dels pobles veïns de Jerusalem portant malalts i persones turmentades per esperits malignes. Tots recobraven la salut.

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Aquí tens, Senyor, els teus servents:
que es compleixi en nosaltres la teva Paraula.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

El pòrtic de Salomó era el lloc on Jesús acostumava a parar-se per ensenyar. Els apòstols es reunien precisament en aquell pòrtic per continuar el que havia fet el seu Mestre. Allí van començar a parlar de Jesús i dels seus ensenyaments i mostraven la seva mateixa força i la seva mateixa misericòrdia. Cap dels altres deixebles, escriu Lluc, «gosava unir-se a ells», potser per evitar reaccions en contra dels caps del poble que havien prohibit la predicació. Era una sàvia mesura, que no impedia el creixement de la comunitat: «el poble en feia grans elogis», continua dient l’autor dels Fets, i «un nombre cada vegada més gran d’homes i dones es convertien a la fe en el Senyor». Es posa de manifest la intel•ligència pastoral en promoure una missió atenta, no polèmica i eficaç alhora. Hi acudia molta gent. Es repetien escenes semblants a les que llegim en els Evangelis: moltes persones acudien al pòrtic i a qualsevol dels llocs per on passaven els apòstols, i «la gent treia els malalts pels carrers i els deixava allà en llits i lliteres, perquè quan Pere passés, almenys la seva ombra en toqués algun». És una descripció molt bonica del pas dels apòstols pels carrers i les places de Jerusalem. Des de l’inici la comunitat cristiana està en sortida, com diria el papa Francesc. Aquesta escena qüestiona la nostra forma de vida: si és atractiva, si provoca commoció, esperança, alegria. La imatge d’estar a l’ombra de Pere per a ser guarit és suggestiva. La imatge de Pere —i de qualsevol dels deixebles de l’Evangeli— que guareix només estant a la seva ombra, evoca la urgència que les comunitats cristianes siguin en les nostres ciutats l’ombra de la misericòrdia de Déu. Ser cobert per l’ombra de Pere, significava ser envoltat per l’amor i la misericòrdia de l’apòstol i, per tant, del mateix Déu. És el que cada comunitat està cridada a fer encara avui: cobrir amb l’ombra de la misericòrdia del Senyor aquells que pateixen la xafogor del desert de vida i d’amor que caracteritza la vida de les nostres ciutats. Qualsevol persona que serà coberta per l’ombra de l’amor trobarà alleujament i força per aixecar-se de nou i reprendre el camí de la vida.

PARAULA DE DÉU CADA DIA: EL CALENDARI

La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).

Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".

Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.

Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).

La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.