Record de Zaqueu que es va enfilar dalt d'un arbre per veure el Senyor i va obtenir com a do la conversió del cor. Llegir més
Record de Zaqueu que es va enfilar dalt d’un arbre per veure el Senyor i va obtenir com a do la conversió del cor.
Lectura de la Paraula de Déu
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Vosaltres sou llinatge escollit,
sacerdoci reial, nació santa,
poble que Déu s’ha reservat
per a proclamar les seves meravelles.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Fets dels Apòstols 5,17-33
El gran sacerdot i tots els seus partidaris, del grup dels saduceus, portats per la gelosia, van detenir els apòstols i els tancaren a la presó pública. Però a la nit l'àngel del Senyor va obrir les portes de la presó, els va fer sortir i els digué:
--Aneu, presenteu-vos al temple i prediqueu al poble tot aquest missatge de vida.
Ells van fer cas d'aquestes paraules i entraren al temple a punta de dia per ensenyar-hi.
Quan arribaren el gran sacerdot i els seus partidaris, van convocar el Sanedrí, això és, tot el consell dels israelites, i enviaren a buscar els apòstols a la presó. Però quan els guardes hi anaren, no els hi van trobar i se'n tornaren a comunicar-ho al Sanedrí:
--Hem trobat la presó ben tancada i els sentinelles fent guàrdia a la porta; l'hem oberta, però a dintre no hi hem vist ningú.
En sentir això, el cap de la guàrdia del temple i els grans sacerdots van quedar perplexos i no s'explicaven què havia pogut passar amb aquella gent. Llavors se'n va presentar un que els digué:
--Els homes que vau posar a la presó són al temple ensenyant el poble.
Tot seguit va anar-hi el cap de la guàrdia amb els seus homes i se'ls va endur, però sense violència, perquè tenien por que el poble els apedregués. Se'ls van emportar, doncs, i els feren comparèixer davant el Sanedrí. El gran sacerdot començà així el seu interrogatori:
--Us vam prohibir severament d'ensenyar en el nom de Jesús, però vosaltres heu omplert Jerusalem de la vostra doctrina i voleu que es giri contra nosaltres la sang d'aquest home.
Pere i els apòstols respongueren:
--Cal obeir Déu abans que els homes. El Déu dels nostres pares ha ressuscitat Jesús, que vosaltres vau matar penjant-lo en un patíbul. La dreta de Déu l'ha enaltit com a capdavanter i salvador, per concedir a Israel la conversió i el perdó dels pecats. Nosaltres en som testimonis, i també n'és testimoni l'Esperit Sant que Déu ha donat als qui l'obeeixen.
Ells, en sentir això, es corsecaven de ràbia i estaven decidits a matar-los.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Vosaltres sereu sants,
perquè jo sóc sant, diu el Senyor.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
El gran sacerdot i els saduceus, envejosos per l’èxit dels apòstols, ordenen que els detinguin. El text diu que eren «portats per la gelosia». Coneixem bé el mal que produeix l’enveja que és, entre els mals sentiments, el més diabòlic. En el llibre de la Saviesa es diu que la mort va entrar al món per enveja del diable. I a causa de l’enveja els apòstols van ser empresonats. La predicació de la Paraula de Déu feia autèntics miracles, i la comunitat cristiana creixia en nombre i en estima de la gent. La seva acció contrastava l’obra del mal que sovint actua per destruir la convivència humana. No obstant, sobre la comunitat cristiana com havia passat amb Jesús s’abatia la violència del mal. Però el Senyor no abandona els seus deixebles i a la nit un àngel, miraculosament, els allibera de la presó i els ordena que vagin novament al temple a predicar al poble. Es podria dir que és impossible encadenar la Paraula de Déu; els Herodes de torn, que una i altra vegada intentaran fer callar l’Evangeli seran derrotats per la força de Jesús que ha vençut el mal definitivament. L’oposició a l’Evangeli i a qui l’escolta és una constant en la vida de la comunitat cristiana. En aquests darrers temps no manquen els qui continuen l’acció violenta del príncep d’aquest món per tal de silenciar l’Evangeli. Al llarg del segle passat milions de creients han estat colpits per la fúria dels règims totalitaris decidits a aniquilar l’Evangeli empresonant i assassinant els seus testimonis. Però la paraula evangèlica, tard o d’hora, trenca totes les cadenes. És clar que no acaba amb els perseguidors, en tot cas de la boca dels presoners s’eleva una pregària a favor d’ells, perquè es converteixin a l’amor. És el misteri del mal que continua actuant, però no pot prevaler sobre els deixebles de Jesús. L’apòstol Pau escrivia als cristians de Roma: «Qui ens separarà de l’amor de Crist? ¿La tribulació, l’angoixa, la persecució, la fam, la nuesa, el perill, l’espasa?... Però, de tot això, en sortim plenament vencedors gràcies a aquell qui ens estima. N’estic cert: ni la mort ni la vida, ni els àngels ni les potències, ni el present ni el futur, ni els poders, ni el món de dalt ni el de sota, ni res de l’univers creat no ens podrà separar de l’amor de Déu que s’ha manifestat en Jesucrist, Senyor nostre» (Rm 8,35-39). Els sacerdots, encegats per la ràbia, empresonen novament els apòstols, però Pere i Joan una vegada més els diuen que han d’obeir Déu abans que als homes.
La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).
Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".
Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.
Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).
La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.
