Memòria de l'apòstol Bartomeu de Canà de Galilea. El seu cos reposa en l'església de Sant Bartomeu a l'illa Tiberina de Roma que ha esdevingut lloc memorial dels «Nous màrtirs». Record de Jerry Essan Masslo, sud-africà, pròfug a Itàlia acollit per la comunitat de Sant Egidi: fou mort per bandits l'any 1989. Amb ell, recordem tots els pròfugs Llegir més
Memòria de l’apòstol Bartomeu de Canà de Galilea. El seu cos reposa en l’església de Sant Bartomeu a l’illa Tiberina de Roma que ha esdevingut lloc memorial dels «Nous màrtirs». Record de Jerry Essan Masslo, sud-africà, pròfug a Itàlia acollit per la comunitat de Sant Egidi: fou mort per bandits l’any 1989. Amb ell, recordem tots els pròfugs
Lectura de la Paraula de Déu
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Si morim amb ell també viurem amb ell,
si som constants amb ell, amb ell regnarem.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Joan 1,45-51
va trobar Natanael i li digué:
--Hem trobat aquell de qui van escriure Moisès, en els llibres de la Llei, i també els profetes: és Jesús, fill de Josep, de Natzaret.
Natanael li replicà:
--De Natzaret en pot sortir res de bo?
Felip li diu:
--Vine i ho veuràs.
Quan Jesús veié Natanael que venia cap a ell, digué:
--Mireu un autèntic israelita, un home que no enganya.
Li diu Natanael:
--D'on em coneixes?
Jesús li respon:
--Abans que Felip et cridés, t'he vist sota la figuera.
Li diu Natanael:
--Rabí, tu ets el Fill de Déu, tu ets el Rei d'Israel.
Jesús li digué:
--¿Creus només perquè t'he dit que t'havia vist sota la figuera? Coses més grans veuràs!
I afegí:
--Us ho ben asseguro: veureu obert el cel, i els àngels de Déu pujant i baixant sobre el Fill de l'home.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Si morim amb ell també viurem amb ell,
si som constants amb ell, amb ell regnarem.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Avui l’Església celebra la festa de l’apòstol sant Bartomeu. Originari de Canà de Galilea, el Quart Evangeli l’identifica amb el nom de Natanael (do de Déu’). El seu amic Felip el crida i el porta a Jesús que veu en ell «un autèntic israelita, un home que no enganya». El trobament amb Jesús és decisiu per a ell, com ho havia estat per a Andreu i per al mateix Felip. Canvia de vida, deixa la casa i la família i es posa a seguir Jesús que el cridarà a formar part dels Dotze. Després de Pentecosta la tradició el presenta predicant l’Evangeli a l’Índia i a Armènia on va morir màrtir, escorxat viu. El seu cos descansa a la basílica romana de Sant Bartomeu a l’illa Tiberina, esdevinguda el santuari dels Nous Màrtirs dels segles XX i XXI. L’evangeli que hem escoltat ens relata el trobament de Bartomeu amb Jesús. Felip, que ja havia trobat el jove profeta de Natzaret, explica a Natanael l’extraordinària força d’aquest profeta. Natanael objecta amb el realisme propi de l’home honest: «De Natzaret en pot sortir res de bo?» Felip no intenta aclarir o resoldre els dubtes de Natanael, però l’invita a reunir-se amb ell. De fet, la fe no és el resultat d’un raonament, sinó d’un trobament personal amb Jesús. I així, mentre Natanael se li acosta, podem sentir com Jesús parla bé d’ell. Però amb això no n’hi ha prou. Es pot dir que l’honestedat que Jesús lloa, no és suficient per salvar-lo. Cal un trobament personal amb Jesús. El jove profeta de Natzaret li fa comprendre que ja l’estimava abans que el trobés: «Abans que Felip et cridés, t’he vist sota la figuera». El trobament personal amb Jesús illumina el cor d’aquell just que se sent conegut tan profundament, i diu: «Rabí, tu ets el Fill de Déu». I Jesús, davant aquesta confessió de fe, li promet que veurà coses més grans que les que acaba de veure. És la seva ambició per aquell petit grup de seguidors. Potser ells no se n’adonen. Però el Senyor els confia la seva mateixa missió. Per això, més endavant, dirà a Pere i a tots els deixebles que el segueixen que rebran cent vegades més d’allò que hauran deixat.
La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).
Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".
Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.
Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).
La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.
