LA PREGÀRIA CADA DIA

Pregària per la pau
Paraula de déu cada dia

Pregària per la pau

Pregària per la pau a la Basílica de Santa Maria in Trastevere. Llegir més

Libretto DEL GIORNO
Pregària per la pau
Dilluns 20 de novembre

Pregària per la pau a la Basílica de Santa Maria in Trastevere.


Lectura de la Paraula de Déu

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Aquest és l’Evangeli dels pobres,
l’alliberament dels presoners,
la vista dels cecs,
la llibertat dels oprimits.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Fets dels Apòstols 25,1-12

Tres dies després de la seva entrada a la província, Festus va pujar de Cesarea a Jerusalem. Els grans sacerdots i els principals dels jueus es presentaren davant d'ell per acusar Pau i li demanaven que els concedís el trasllat de Pau a Jerusalem. De fet, li preparaven una emboscada per a matar-lo pel camí. Però Festus els va respondre que Pau havia de continuar pres a Cesarea i que ell mateix hi havia de tornar immediatament. Els digué:
--Els qui tinguin autoritat entre vosaltres, que baixin amb mi a Cesarea i, si aquest home és culpable d'alguna cosa, que presentin l'acusació.
Festus es quedà a Jerusalem no gaires dies, uns vuit o deu, i després baixà a Cesarea. L'endemà mateix es va asseure al tribunal i ordenà que portessin Pau. Tan bon punt Pau va comparèixer, els jueus que també havien baixat de Jerusalem, drets al voltant d'ell, començaren a presentar càrrecs molt greus, però eren incapaços de provar-los. Pau es defensava dient:
--No he fet cap ofensa a la Llei dels jueus, ni al temple, ni al Cèsar.
Però Festus, que volia complaure els jueus, va preguntar a Pau:
--¿Estàs disposat a pujar a Jerusalem i a ser-hi jutjat davant meu d'aquestes acusacions?
Pau respongué:
--Sóc davant el tribunal del Cèsar, i és aquí on haig de ser jutjat. Jo no he fet cap mal als jueus, i tu ho saps perfectament. Si sóc culpable, si he comès una falta que mereixi la pena de mort, no refuso de morir; però si aquests m'acusen sense fonament, ningú no té dret a deixar-me a mercè d'ells. Apel·lo al Cèsar.
Llavors Festus, després de deliberar amb el seu consell, va respondre:
--Has apel·lat al Cèsar; al Cèsar aniràs.

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

El Fill de l’home
ha vingut a servir;
qui vulgui ser el primer,
que es faci servent de tots.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Tres dels últims cinc capítols dels Fets dels Apòstols estan dedicats al procés judicial de Pau, que va necessitar dos anys d’espera perquè fos celebrat. D’altra banda, el governador també havia canviat: Fèlix fou substituït per Festus, home recte i bon funcionari, que es va adonar aviat de la situació de Pau. Així, quan els dirigents jueus li van demanar que ajornés el procés, s’hi va avenir tot seguit, però, sospitant intents de complot contra l’acusat, no va voler concedir el «favor» de torna a dur el procés a Jerusalem: Pau era presoner a Cesarea i allí s’havia de veure la seva causa. La vista contra Pau no aportà cap element nou, malgrat la insistència dels acusadors. Festus, en adonar-se que la qüestió era més jurídica que no pas religiosa i amb el desig de complaure els jueus, va preguntar a Pau si volia pujar a Jerusalem per a respondre davant la institució religiosa jueva. Pau, veient que el procurador s’inclinava a favor dels jueus, va fer la famosa apel•lació al Cèsar. I Festus, després d’haver deliberat amb el seu consell, va respondre: «Has apel•lat al Cèsar; al Cèsar aniràs». El governador, òbviament, no se n’adonava, però amb aquesta decisió «obeïa» el designi de Déu: obrir a l’apòstol la via de Roma, el cor de l’imperi on Pau havia de donar el seu testimoniatge martirial.

PARAULA DE DÉU CADA DIA: EL CALENDARI

La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).

Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".

Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.

Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).

La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.