LA PREGÀRIA CADA DIA

Pregària amb Maria, mare del Senyor
Paraula de déu cada dia

Pregària amb Maria, mare del Senyor

Memòria de la Presentació al Temple de la Mare del Senyor. Aquesta festa, nascuda a Jerusalem i celebrada també a l'Orient, recorda alhora l'antic temple i l'ofrena al Senyor que Maria va fer de la seva vida. Llegir més

Libretto DEL GIORNO
Pregària amb Maria, mare del Senyor
Dimarts 21 de novembre

Salm responsorial

Salm 95 (96)

Antífona

Canteu al Senyor un càntic nou.

- Canteu al Senyor un càntic nou,
canteu al Senyor arreu de la terra,

- canteu al Senyor, beneïu el seu nom,
anuncieu de dia en dia que ens ha salvat.

- Conteu a les nacions la seva glòria,
conteu a tots els pobles els seus prodigis.

- És gran el Senyor i digne de tota lloança,
és més temible que tots els déus;

- perquè els déus dels pobles no són res,
però el Senyor ha fet el cel.

- Honor i majestat s’estan al davant d’ell,
poder i esplendor l’assisteixen al seu temple.

- Doneu al Senyor, famílies dels pobles,
doneu al Senyor glòria i poder,

- doneu al Senyor la glòria del seu nom,
entreu als seus atris portant-li ofrenes.

- Adoreu el Senyor: s’apareix la seva santedat.
Que tremoli davant d’ell tota la terra!

= Digueu a les nacions: «El Senyor és rei!» †
Sentencia amb rectitud les causes dels pobles.
El món es manté ferm, incommovible.

= El cel se n’alegra, la terra ho celebra, †
bramula el mar amb tot el que s’hi mou,
jubilen els camps amb tot el que s’hi troba.

= Criden de goig tots els arbres del bosc, †
en veure que ve el Senyor,
que ve a judicar la terra.

- Judicarà tot el món amb justícia,
tots els pobles amb la seva veritat.

PARAULA DE DÉU CADA DIA: EL CALENDARI

La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).

Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".

Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.

Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).

La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.