LA PREGÀRIA CADA DIA

Pregària per l'Església
Paraula de déu cada dia
Libretto DEL GIORNO
Pregària per l'Església
Dijous 23 de novembre


Lectura de la Paraula de Déu

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Jo sóc el bon pastor,
les meves ovelles escolten la meva veu,
i hi haurà un sol ramat i un sol pastor.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Fets dels Apòstols 26,1-32

Agripa s'adreçà a Pau i li digué:
--T'és permès d'exposar la teva causa.
Pau alçà la mà i va començar la seva defensa:
--Em tinc per afortunat, rei Agripa, de poder-me defensar avui davant teu de les acusacions dels jueus, sobretot perquè ets un bon coneixedor de totes les seves normes i punts controvertits. Et prego, doncs, que tinguis la paciència d'escoltar-me.
»Tots els jueus saben quina ha estat la meva vida des de jove, com he viscut des del començament entre els de la meva nació i a Jerusalem. Ells em coneixen des de sempre i poden testimoniar, si volen, que jo vivia com a fariseu, el grup més estricte de la nostra religió. I si ara m'han portat a judici és per l'esperança en la promesa que Déu va fer als nostres pares; és la promesa que les nostres dotze tribus esperen d'obtenir donant-li culte nit i dia intensament. Per aquesta esperança, oh rei, sóc acusat pels jueus. Per què trobeu increïble que Déu ressusciti els morts?
»Per part meva, havia cregut que tenia el deure de combatre amb totes les forces el nom de Jesús de Natzaret. I així vaig fer-ho a Jerusalem: amb poders donats pels grans sacerdots, en vaig tancar a la presó molts del poble sant, i fins i tot donava el meu vot quan els sentenciaven a mort. I encara, recorrent totes les sinagogues, sovint els feia castigar per forçar-los a renegar. La gran ràbia que tenia contra ells em portava a perseguir-los fins i tot en les ciutats estrangeres.
»Així, doncs, en una ocasió jo anava a Damasc, amb mandat i plens poders rebuts dels grans sacerdots. Cap al migdia, rei Agripa, vaig veure que brillava al voltant meu i dels qui m'acompanyaven una llum que venia del cel, més resplendent que el sol. Tots vam caure a terra, i jo vaig sentir una veu que em deia en la llengua dels jueus:
»--Saule, Saule, per què em persegueixes? És inútil que tiris guitzes contra l'agulló.
»Jo vaig preguntar:
»--Qui ets, Senyor?
»El Senyor em respongué:
»--Jo sóc Jesús, el qui tu persegueixes. Però aixeca't, posa't dret: m'he aparegut a tu per destinar-te a ser servidor i testimoni del que has vist de mi i del que encara et faré veure. Jo ara t'allibero del teu poble i de les nacions paganes; a ells t'envio perquè els obris els ulls, i passin de les tenebres a la llum, del poder de Satanàs a Déu, i perquè, creient en mi, rebin el perdó dels pecats i l'heretat reservada als qui ell ha santificat.
»D'aleshores ençà, rei Agripa, no he estat rebel a aquesta visió celestial, sinó que he predicat, primer a Damasc i a Jerusalem, després per tot el país dels jueus, i finalment als pagans. Els he anunciat que havien de penedir-se i convertir-se a Déu i donar els fruits que demana la conversió. Aquest va ser el motiu pel qual els jueus em van agafar al temple i volien matar-me. Però, amb l'ajut que he rebut de Déu, em mantinc ferm fins al dia d'avui i dono testimoni davant de tothom, petits i grans. Mai no he dit res fora d'allò que els profetes i Moisès van anunciar que passaria: que el Messies havia de sofrir i que seria el primer de ressuscitar d'entre els morts i portaria així la llum tant al poble jueu com a les nacions paganes.
Quan Pau hagué arribat a aquest punt de la seva defensa, Festus va cridar:
--Pau, ets boig! Tanta lletra et fa perdre el cap.
Ell li va respondre:
--Jo no sóc boig, il·lustre Festus. Ben al contrari, les coses que dic són certes i assenyades. El rei, a qui m'adreço amb tota confiança, n'està prou assabentat, i estic convençut que no ignora res de tot això, perquè no és pas en un racó de món que aquests fets han succeït. Rei Agripa, creus en els profetes? Sé que hi creus!
Agripa respongué a Pau:
--Falta ben poc perquè em convencis de fer-me cristià!
Pau li replicà:
--Tant de bo Déu volgués que, faltant poc o faltant molt, no solament tu, sinó també tots els qui avui m'escolteu, arribéssiu a ser el que jo sóc, però sense les cadenes que porto!
El rei i el governador es van aixecar i també Bernice i els qui seien amb ells. Mentre es retiraven, es deien els uns als altres:
--Aquest home no ha fet res que mereixi pena de mort o presó.
Agripa va dir a Festus:
--Si no hagués apel·lat al Cèsar, se'l podria deixar en llibertat.

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Us dono un manament nou:
que us estimeu els uns als altres.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Pau es troba encara a Cesarea davant del rei Agripa, i aquí, per darrera vegada, pronuncia un llarg discurs en defensa pròpia. Després de l’habitual captatio benevolentiae, Pau descriu la seva vida de jueu observant, fins al punt de perseguir els cristians per la seva fe en Jesús ressuscitat. I va ser precisament quan anava a empresonar els cristians de Damasc que Pau va haver de convertir-se: després de la caiguda se li va aparèixer Jesús. Pau diu que, des d’aquell moment, no només no va perseguir més els cristians, sinó que es va convertir en predicador de l’Evangeli que abans combatia. I per l’Evangeli ara ha estat portat davant el tribunal amb repetides amenaces de mort. Pau continua el seu discurs quan el bon Festus —procurador romà— perd la paciència i l’interromp: «Pau, ets boig!».
Torna l’acusació de bogeria, d’exaltació o, en qualsevol cas, d’exageració que se’ls va fer als apòstols el dia de la Pentecosta: «És que el vi els ha pujat al cap!» També Jesús va ser titllat de boig. L’Evangeli sembla una bogeria. És veritat. Però, ¿no és una bogeria més gran la normalitat d’aquest món que provoca guerres, violències, destruccions, injustícies? Per a la mentalitat comuna, l’Evangeli de la pau, de la misericòrdia, del perdó i de l’amor és una follia. Pau respon enèrgicament i fa notar que es tracta de qüestions decisives per la vida i s’adreça al rei Agripa que, en tant que jueu, pot comprendre’l. El rei s’adona que si ara consistís, pràcticament reconeixeria el cristianisme com el compliment de les Escriptures, i no pot fer-ho. I fuig d’estudi amb una facècia: «Falta ben poc perquè em convencis de fer-me cristià!» Arribat aquest punt, el debat s’acaba, més quan Pau ha de ser jutjat a Roma. I és convicció de l’auditori que un somiador com Pau mai no hauria pogut fer res que mereixés la mort o la presó. És innocent, però roman empresonat.

PARAULA DE DÉU CADA DIA: EL CALENDARI

La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).

Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".

Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.

Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).

La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.