Pregària per la pau a la Basílica de Santa Maria in Trastevere. Llegir més
Pregària per la pau a la Basílica de Santa Maria in Trastevere.
Lectura de la Paraula de Déu
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Aquest és l’Evangeli dels pobres,
l’alliberament dels presoners,
la vista dels cecs,
la llibertat dels oprimits.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Mateu 1,18-24
El naixement de Jesús, el Messies, fou d'aquesta manera: Maria, la seva mare, estava unida amb Josep per acord matrimonial i, abans de viure junts, ella es trobà que havia concebut un fill per obra de l'Esperit Sant. Josep, el seu espòs, que era un home just i no volia difamar-la públicament, resolgué de desfer en secret l'acord matrimonial. Ja havia pres aquesta decisió, quan se li va aparèixer en somnis un àngel del Senyor que li digué:
--Josep, fill de David, no tinguis por de prendre Maria, la teva esposa, a casa teva: el fruit que ella ha concebut ve de l'Esperit Sant. Tindrà un fill, i li posaràs el nom de Jesús, perquè ell salvarà dels pecats el seu poble.
Tot això va succeir perquè es complís allò que el Senyor havia anunciat pel profeta: La verge concebrà i tindrà un fill, i li posaran el nom d'Emmanuel , que vol dir «Déu amb nosaltres».
Quan Josep es despertà, va fer el que l'àngel del Senyor li havia manat i va prendre a casa la seva esposa.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
El Fill de l’home
ha vingut a servir;
qui vulgui ser el primer,
que es faci servent de tots.
Al·leluia, al·leluia, al·leluia.
Falten pocs dies per Nadal i ens ve a l'encontre la figura de Josep. L'inici de l'Evangeli de Mateu presenta la genealogia de Jesús que clou amb la memòria de Josep: «l'espòs de Maria, de la qual nasqué Jesús». Avui la seva figura, de la que l'evangelista parla poques vegades, es presenta davant nostre amb gran claredat. Mateu, referint-se a les circumstàncies del naixement de Jesús, sembla que en vulgui subratllar la irregularitat. Parla efectivament de Josep i del drama que esdevé davant dels seus ulls. Josep estava promès amb Maria i, segons la tradició hebrea, ja es considerava un matrimoni. Per això, quan s'adona que Maria està encinta, es sent com un marit traït, i per tant amb el dret d'efectuar un divorci oficial. En aquest cas Maria seria considerada adúltera i, en conseqüència, refusada i allunyada pels parents i per tots els habitants de la població. Es tractava d'una situació realment dramàtica. I podem imaginar la confusió del jove espòs que se sent traït per la seva esposa, una noia que li semblava, i amb raó, realment extraordinària. I segurament per l'alta consideració en que Josep la tenia, decideix repudiar-la secretament. L'estimava fins el punt d'interpretar la Llei des del punt de vista més delicat, amb tota misericòrdia i tendresa. Però, així i tot, si aquell home just, encara més delicat que la Llei, hagués realitzat el seu propòsit ?que per a ell i per a la Llei era just? hauria perpetrat un fet contra la «justícia» encara més profunda de Déu. Hi ha un «més enllà» de Déu que l'àngel li revela en somnis. Josep escolta l'àngel enviat per Déu, comprèn el misteri de Maria i accepta vincular la seva vida a aquell misteri. Josep accepta deixar enrere els seus projectes personals, així mateix justos i honestos, i s'adhereix al somni de Déu sobre Maria i sobre el món. I esdevé el segon creient després de Maria. L'àngel continua parlant-li, i ens revela el lloc que ocupa en aquesta història de salvació: «Li posaràs el nom de Jesús». Josep ha de reconèixer i dir qui és aquest fill. A les vigílies de Nadal, Josep esdevé la imatge del creient, i indica a cadascú de nosaltres com hem de viure el misteri que ens apressem a celebrar: escoltant la Paraula de Déu i preparant-nos per acollir amb nosaltres Jesús que és a punt de néixer. El Pare del cel ens el confia, com fa amb Josep, perquè pugui créixer i salvar tothom del pecat i de la mort.
La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).
Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".
Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.
Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).
La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.
