|
|
|
![]()
15 juny 2000
Al servei de l'esperança i la caritat
- "La vida consisteix a aprendre a estimar", abbé Pierre, Comunitat d'Emaús.
- "Aspirem a viure amb I'Evangeli en una mà i el diari en l'altra", Mateo Zuppi consiliari de Ia Comunitat de Sant Egidi a Roma.
- "Com més eI cristià vol viure un absolut de Déu, més es fa necessari que aquest absolut sigui viscut amb eI cor del patiment humà", Gmà. Roger, fundador de la comunitat de Taizé.
Aquestes tres declaracions de fe, d'esperança i caritat fetes des de Ia humilitat més gran del cor humà, potser no són més que una selecció, un apunt breu sobre el sentiment de cristians senzills que han optat per lliurar la seva vida a Crist, acompanyant d'altres cristians amb qui viuen en comunitat, i al servei dels més necessitats. No pretén més que ser això, una selecció d'algunes de les frases més belles sortides del cor de grans persones que ens animen a seguir les petjades de Crist, a oferir esperança al món. Sant Egidi, Taizé, Emaús, les Benaurances, Catholic Worker.. cal emmarcar-los com a comunitats entre els "nous moviments" que fomenten una visió d'Església i de laics, i que han volgut llençar el seu missatge també a Internet.
La Comunitat de Sant Egidi va néixer a Roma l'any 1968, a Ia llum del Concili Vaticà II. Com ells mateixos es defineixen, són un moviment laïcal. El seu fundador, Andrea Riccardi, es va inspirar en el desig de Joan XXIII que l'Església no havia de ser un museu, sinó la font a la plaça del poble, oberta a tothom que tingui set. A la seva pàgina web http://www.santegidio.org (en cinc idiomes) podem trobar amb facilitat tota la informació necessària per conèixer qui són, les seves activitats, com contactar amb ells...
Aquesta associació pública de laics de l'Església, amb més de 30.000 persones compromeses amb l'evangelització i la caritat en més de 25 països de diferents continents, aspiren a viure amb els ulls i el cor oberts a tots els problemes del món. Amb les seves últimes campanyes a favor de la moratòria de la pena de mort o la intercessió com a mitjancers en processos de pau han fet que molts els considerin el braç laic de la diplomàcia del Vaticà.
El desig de crear una comunitat en la qual sigui possible concretar la reconciliació cada dia, és present en l'origen del projecte de vida de la Comunitat de Taizé, fundada el 1940 pel germà Roger. A http://www.taize.org (en diversos idiomes). Amb un clar esperit ecumènic, la comunitat acull a la pregària tothom que alimenti l'esperança en el seu cor o estigui disposat a acollir-la. Per definició, des de la seva més pregona essència, la comunitat és un signe de reconciliació entre cristians dividits, entre pobles separats i, com ells mateixos apunten, "voldríem ser una paràbola de comunió en la qual cada dia se cerqui la reconciliació". A més de les seves conegudes trobades internacionals de joves, Taizé, des de fa anys i a través de l'Operació Esperança considera un deure donar suport als més desheretats a zones com Sud-àfrica, Bangla Desh, el Brasil...
- El 1933, als Estats Units naixia e moviment Catholic Worker. La periodista Dorothy Day i Peter Maurin van crear les comunitats de Catholic Worker partint de la ferma creença que la dignitat de Déu es manifesta en cada ésser humà. Les més de 140 comunitats que actualment es poden trobar als Estats Units, Austràlia i Europa estan formades per cristians compromesos amb la no-violència, la pobresa, la pregària i l'hospitalitat amb els sense sostre, els refugiats... i sempre en contínua protesta contra la injustícia, les guerres, el racisme, etc. A la seva web http://www.catholicworker.org (anglès) podem informar-nos-en més àmpliament.
http://www.beatitudes.org (en castellà, anglès, italià, alemany) és una de les noves comunitats que van néixer a França el 1973. Els seus membres són cristians que fan una forta aposta per la vida en comú, comparteixen béns, pobresa voluntària, vida sacramental i servei. Aquesta comunitat carismàtica dedicada als més pobres la formen famílies amb fills, solters/eres, sacerdots, germans/anes, diaques permanents, etc.
Anna-Bel Carbonell i Grazyna Groth