04/09/01

L'expresident portuguès defensa a Barcelona la lluita per la pau i el diàleg entre cultures
Mário Soares: "El líder timorès Gusmão té tant carisma com Mandela"

L'expresident socialista de Portugal Mário Soares és un dels participants de la trobada interreligiosa que la Comunitat de Sant Egidi clausurarà avui a Barcelona.

Admet que no professa cap fe religiosa, però diu que comparteix els valors que defensa la Comunitat de Sant Egidi, especialment la lluita per la pau. "Sense pau no hi ha justícia ni desenvolupament. Un dels països més rics del món és Angola. Fa trenta anys que viu una situació de guerra permanent i cada dia que passa és pitjor. Els civils són autèntics màrtirs allà: refugiats, saquejos, pillatges, extorsions, dictadura de corruptes que s'aprofiten de la riquesa per al seu propi benestar... Cal fer la pau, perquè sense pau no hi ha futur".

Un altre valor compartit és l'atenció al fenomen de la pobresa. "Jo sóc socialista, i el socialisme és un esforç per a la igualtat: que els pobres siguin menys pobres i els rics menys rics. Però al nostre món passa exactament el contrari: la riquesa està cada vegada més concentrada en menys mans, mentre que la pobresa s'estén cada vegada més, fins i tot en les societats més riques".

Soares vol deixar clar també que s'identifica amb la tasca de la Comunitat de Sant Egidi a favor de l'aproximació i del diàleg entre cultures i religions al món.

L'eurodiputat socialista va repassar la situació al Timor Est, excolònia portuguesa i després indonèsia que va votar massivament fa dos anys a favor de la independència. "Estic molt satisfet per com van ara les coses", va afirmar Soares, que aposta pel popular líder Xanana Gusmão com a president del futur Estat independent. "Té un carisma com el de [l'expresident sud-africà] Nelson Mandela; no guarda cap rancúnia contra els que l'han perseguit i l'han tingut a la presó durant anys. No volia presentar-se com a candidat a la presidència, però la gent l'hi ha obligat. Que es presenti [als comicis a cap d'Estat, previstos per al març del 2002] pot ser una bona garantia que les coses aniran bé...

Anna Balcells