|
No fan gaire soroll, però des de la Comunitat de Sant Egidi es treballa sense descans en la lluita contra la sida. A Moçambic acaben d’iniciar el programa DREAM («somni», en anglès), per al qual han aconseguit el suport de diverses administracions públiques, inclosa la catalana. L’11 de juliol passat, durant la celebració de la XIV Conferència Internacional de la Sida a Barcelona, signaven un conveni de col·laboració pel qual la Generalitat es comprometia a construir un laboratori de Biologia Molecular a Beira (Moçambic). Tot i això, encara queda molta feina a fer i tota ajuda és poca. Qui vulgui col·laborar en el projecte pot fer-ho a través del número de compte 2100-3000-10-2201666250.
Un somni s’ha fet realitat, DREAM. En què consisteix aquest somni?
DREAM és la resposta que volem donar avui al problema de la sida a Moçambic. És el somni d’aplicar a l’Àfrica la cura de la malaltia, com es fa a Occident, i no únicament la prevenció. Això, que és el que s’havia fet fins ara, ha fracassat, no n’hi ha prou. 28 milions d’africans seropositius ens ho diuen.
Quina és la gran novetat de DREAM?
Fins avui s’ha parlat principalment de la prevenció maternoinfantil, entenent per aquest terme la prevenció de la malaltia per al nadó que ha de néixer, però encara no es parlava de la cura per a les mares. Això vol dir que augmentaven els orfes a l’Àfrica. La nostra manera d’afrontar el problema és una de les primeres experiències en què es parla de cura de la dona embarassada. Una cura que es diu HAART – Teràpia Antiretroviral Altament Activa- i que té en compte l’aplicació de la triple teràpia per a les dones embarassades per tal que també se salvin les mares. A l’Àfrica salvar la mare vol dir salvar tota la família. Per això el nostre primer objectiu és el binomi mare-fill.
I el segon?
Un altre objectiu és el de protegir el desenvolupament del país tot actuant sobre algunes categories determinades de treballadors, en particular els professionals sanitaris i els mestres. Es tracta de protegir i de guarir el qui ha de guarir i el qui ha d’educar. A Moçambic només hi ha 400 metges per a una població de 17 milions d’habitants, mentre que la relació mestre-alumne és avui d’1 a 60.
El programa DREAM ja s’ha començat a aplicar a 150 dones, xifra que, de moment, no és gaire elevada...
Les xifres que avui estem fent servir són petites, però és una experiència extremadament avançada per al continent. Durant els dies del congrés de Barcelona es va poder comprovar que les experiències ja començades de cures antiretrovirals en forma HAART a l’Àfrica són poquíssimes. De 15.000 estudis científics presentats només 11 parlaven de HAART al continent. Nosaltres creiem que en cinc anys podrem administrar 30.000 teràpies anuals per subjecte sobre un total de 150.000 o 200.000 persones que reben la cura. Els números creixeran ràpidament.
Mentre moltes ONG es dediquen a parlar, denunciar, discutir amb l’administració pública, Sant Egidi aconsegueix aliar-se amb ella i treballar plegats, com s’ho fan?
Una característica del programa DREAM és haver volgut fer una política d’aliances on científics, associacions, polítics... puguin trobar la millor manera de lluitar contra la sida; tothom pot trobar-hi el seu espai.
El gran escàndol de la sida a l’Àfrica és el fet que actualment només s’han guarit 30.000 rics privilegiats sobre un total de 28 milions de malalts. Hi ha una gran injustícia. Com passa sovint, nosaltres creiem que la millor manera de respondre a les injustícies és proposant un camí practicable perquè la sida pugui ser abolida. En el fons, el problema avui de la sida no és un problema econòmic, perquè els preus dels fàrmacs han disminuït moltíssim amb l’elaboració de genèrics. El veritable desafiament és construir un sistema de cura en països que tenen un sistema sanitari destruït. En aquest sentit, més que discutir, nosaltres intentem assumir una posició constructiva, ja que no hem d’oblidar que les injustícies, després, les paguen els més pobres. Nosaltres treballem en la lluita contra la sida per ajudar els pobres.
Samuel Gutiérrez
|
