12/09/2002

A Palerm, per la pau

Calia coratge, aquest any més que mai, per reunir-se i pregar amb esperança per la pau. L’anterior convocatòria de la Comunitat de Sant Egidi, justament a Barcelona, havia acabat davant la nostra catedral amb l’abraçada joiosa de la pau entre cristians i jueus i musulmans i budistes i xintoistes i gent de les més diverses cultures i maneres de pensar. Al cap d’una setmana, eren atacades les torres bessones de Nova York i sorgia una nova situació mundial marcada pel desconcert, les represàlies indiscriminades i la desconfiança. El cop va ser fort. Però no va poder vèncer l’esperit d’Assís. Una altra vegada, els primers dies d’aquest setembre, la Comunitat de Sant Egidi ens ha convocat, aquest any a Palerm, sota aquest lema ben actual: «Religions i cultures entre el conflicte i el diàleg.»

En la sessió d’obertura de la trobada, Andrea Riccardi parlava expressament de la tragèdia de l’11 de setembre. També al·ludia –érem a Sicília- a la inacabable història de la màfia i a les seves víctimes. El missatge del Papa, per la seva banda, ens recordava els horrors de Terra Santa. No era pas qüestió de mirar a l’altra banda dels problemes. Era qüestió, això sí, d’aportar-hi una resposta diferent: la guerra neix al cor i a la ment de les persones abans d’esclatar a l’exterior. La pregària té la força de sanar des de l’arrel. L’home i la dona que prega fa avançar la pau, perquè «només en el rostre de Déu podem trobar la raó de la nostra existència i l’arrel de la nostra esperança», com diu també en el seu missatge Joan Pau II.

I, juntament amb la pregària, el diàleg. Van ser molts els temes debatuts en nombroses taules rodones pels dos milers de participants actius en la trobada de Palerm. Una ànima per a Europa, cristians en confrontació va ser un des primers: quina aportació i quina presència dels cristians ens proposem en la nova Europa? Un altre debat viu va ser: Israelians i palestins, diàleg de cara al futur. Hi van participar, entre d’altres un ministre israelià i l’editorialista de la televisió d’Israel, d’una banda, i un delegat de la comunitat palestina, de l’altra. Àfrica, Àsia i Amèrica Llatina van ser objecte, cada una d’altres taules rodones. També es van debatre temes estrictament religiosos com ara Autocrítica de les religions, El Vaticà II i el diàleg amb els altres, El monaquisme, una reserva de fe i de diàleg, etc.

El manifest final va ser llegit per una germana del jutge Borsellino, assassinat per la màfia. Acaba així: «Reunits a Palerm, al cor de la Mediterrània, com humils pelegrins de pau, volem dir a tot el món que cap conflicte, cap odi, cap rancor pot ser resistent a la pregària, al perdó i a l’amor. Per això demanem perdó i perdonem. I Déu transformarà la desconfiança i la por en confiança i amistat. Que Déu concedeixi al nostre segle el do meravellós de la pau.»

Joan Carrera Planas
Bisbe auxiliar de Barcelona