12/09/2002

L’Església catalana, present a Palerm

PALERM.- La trobada interreligiosa organitzada per la Comunitat de Sant Egidi va comptar amb la presència important de l’Església de Catalunya. Així, hi van assistir entre d’altres, l’arquebisbe de Tarragona, Mons. Lluís Martínez Sistach, el bisbe auxiliar de Barcelona Mons. Joan Carrera, i l’abat de Montserrat, P. Josep M. Soler. De l’àmbit polític hi va anar el president de la Generalitat, Jordi Pujol.

La intervenció del P. Josep M. Soler va tenir lloc en el marc de la taula rodona titulada El monaquisme, que va compartir juntament amb el cardenal Lubomyr Husar, cap de l’Església catòlica ucraïnesa; Ioan Selejan, bisbe ortodox del Patriarcat de Romania; Simeon, metropolita ortodox de l’Església de Bulgària, i Kojun Handa, monjo budista de Tendai (Japó).

En la seva exposició, l’abat de Montserrat va parlar del paper del monjo a la societat actual i va dir que –referint-se a unes paraules de Pau VI- «cal que surti de la comunitat eclesial i social» perquè «vivint a fons la seva vocació monàstica, faci sentir la veu de l’Evangeli». Aquest punt el va dur a explicar la tensió enter soledat i acollida, constant en tota la història monàstica: «La responsabilitat eclesial o social ha requerit que els monjos sortissin a la plaça del mercat, que s’obrissin a l’acollida d’homes i dones, que els necessitaven.»

Durant la ponència, el P. Josep M. Soler també va assegurar que «la soledat i el silenci són la condició de la recerca absoluta de Déu en una vida intensa i de pregària». Ho va argumentar dient que «només si s’evita la dispersió interior, hom deixa de ser desconegut per a ell mateix i es pot obrir autènticament a l’acollida dels altres i entrar en diàleg sincer amb Déu». I va puntualitzar el següent: «En la soledat interior, el monjo es troba amb ell mateix i aprèn a viure amb l’Altre que el porta, d’alguna manera, cap els altres.»

Riquesa del pensament conciliar

Mons. Lluís Martínez Sistach, arquebisbe metropolità de Tarragona i primat, va participar en una taula rodona presidida pel cardenal Roger Etchegaray, president emèrit del Consell Pontifici per a la Justícia i la Pau que es titulava : El Concili Vaticà II: diàleg amb els pobres. Mons. Martínez Sistach va remarcar que el Concili va representar un gir important en l’actitud de l’Església, no tant pel que fa a continguts doctrinals, sinó pel que fa a la perspectiva des de la qual l’Església encara els problemes socials. El prelat va indicar que la riquesa del pensament conciliar només té una finalitat: servir l’home en totes les seves febleses, en totes les seves necessitats.

També es va referir al fet que el Concili ja va indicar «que no es podia abandonar el progrés al curs gairebé mecànic de l’activitat econòmica dels individus ni només al poder de l’autoritat pública» i que es deia llavors que per fer aquest progrés econòmic just i equitatiu, és a dir, ètic, calia que es fessin tots els esforços possibles per suprimir les enormes desigualtats existents.

Mons. Martínez Sistach va recordar igualment que el Concili qualificava la carrera armamentística com «una plaga gravíssima de la humanitat que perjudica de manera intolerable els pobres». Va finalitzar la intervenció dient que l’Església s’ha declarat servidora de la humanitat i que el significat definitiu del Concili és una crida, de manera vehement i amistosa, al gènere humà a trobar-se amb Déu.

Joan Boronat