|
|
|
 |
|
19/02/2003 |
|
Un estudi calcula que una de cada tres persones grans necessita suport per a les tasques quotidianes |
|
|
La Comunitat de Sant Egidi de Barcelona va denunciar ahir que la Generalitat i l'Ajuntament no presten prou ajut a domicili als ancians de la ciutat amb dependències i va reclamar que es potenciï aquest servei per garantir que puguin viure els seus últims anys a casa i amb qualitat de vida. Aquesta associació catòlica de laics ha establert des de fa anys intensos llaços d'amistat amb centenars d'ancians que viuen a casa o en residències a tota la ciutat -sobretot a Ciutat Vella, on la comunitat té el centre- i viu i ha estudiat a fons la seva problemàtica. Un estudi fet per una assistent social de l'associació, Gemma Muñoz, posa en relleu que només entre el 3% i el 5% dels ancians barcelonins amb algun grau de dependència tenen accés a l'ajut a domicili públic i quan se'n planteja la sol·licitud "es triga molt a concedir-lo i sovint arriba quan la situació ha empitjorat molt i ja s'opta per un ingrés residencial". L'estudi es basa en les dades demogràfiques i de prestació de serveis del 2001 de l'Anuari Estadístic de Barcelona i de l'Institut Nacional d'Estadística i revela que uns 70.000 ancians viuen sols i un de cada tres té més de 75 anys, "que són els que més necessiten l'assistència", segons l'autora de l'estudi. "A Barcelona hi ha dos ancians per cada nen; és una ciutat molt envellida -sobretot a Ciutat Vella i l'Eixample-; un de cada tres ancians tenen dependències en l'activitat diària [vegeu gràfic] i cal que les administracions l'atenguin prioritàriament a través de l'atenció domiciliària", afirma Gemma Muñoz. L'associació catòlica llança la seva crida tant a l'Ajuntament -que és qui gestiona el servei- com al govern català -que el finança a través de convenis- i assegura que actualment només es cobreix un tercera part de la demanda, quan caldria arribar "com a mínim" a una cobertura del 12% dels vells, que és l'índex que es considera "òptim" a la Unió Europea. L'associació catòlica assegura que una bona prestació d'ajut domiciliari, a més de ser el millor sistema per al manteniment vital dels ancians, suposaria un estalvi a l'erari públic. Calculen que, mentre que a l'administració cada ingrés geriàtric li costa una mitjana de 1.054 euros al mes, als serveis domiciliaris hi destina 176 euros mensuals per ancià, amb quatre hores setmanals de servei. Per a l'associació, el servei hauria d'augmentar a una mitjana de vuit hores setmanals "però igualment resultaria més barat". Però no és pas per qüestions econòmiques que proposen augmentar aquest servei. "Tota la gent gran amb qui nosaltres tractem diuen que volen estar a casa, però es tendeix a pensar que el més eficaç és la institucionalització residencial", diu Muñoz. La Comunitat de Sant Egidi considera que l'assistència a domicili "és el millor servei que es pot garantir a la gent gran, ja que si es queden a casa poden conservar les relacions de tota la vida i mantenir vius els hàbits bàsics i la seva vida social", segons David Salas, un dels seus portaveus. "Els veïns i els botiguers són una xarxa potencial d'activitat que no es pot menysprear i l'atenció a domicili és una mesura preventiva bàsica en la cura dels ancians, que evita la sobrecàrrega dels familiars i pot evitar o retardar la institucionalització residencial", assegura Salas
Vicenç Relats
|
|
|
|