11/01/2007

La Comunitat de Sant Egidi convida al seu tradicional dinar de Nadal més de 600 persones a Barcelona, Manresa i Tarragona.
Compartint el Nadal amb els més pobres

Fidel al seu compromís d’amistat amb els més pobres, la Comunitat de Sant Egidi ha tornat a celebrar el Nadal en companyia dels que considera realmente membres de la seva gran familia. A més de 70 països d’arreu del món, aquest entusisasta moviment eclesial fundat a Roma per Andrea Riccardi ha organitzat un any més, de forma multitudinària, els seus ja tradicionals dinars nadalencs. En ells els pobres, els rodamons, els sense sostre, els nens de famílies desestructurades...esdevenen els protagonistes principals d’una festa plena d’alegria. A Catalunya enguany s’ha aconseguit aplegar més de 600 persones a Barcelona, Manresa i Tarragona. Amb iniciatives com la de la Comunitat de Sant Egidi, viscudes amb autèntic esperit de família i fraternitat, el Nadal mostra el seu rostre més solidari.

El dinar de Nadal amb els pobres és una tradició de la Comunitat de Sant Egidi que va néixer el 1982, quan un petit grup de persones pobres va ser acollit entorn de la taula del dia de Nadal a la basílica romana de Santa Maria in Trastevere. Enguany se celebren els 25 anys d’aquell esdeveniment que marcaria profundament aquest compromès moviment eclesial. La Comunitat de Sant Egidi és una família aglutinada per l’Evangeli. Per això al Nadal, quan arreu del món les famílies es reconeixen al voltant de la taula, la comunitat ho celebra amb els pobres, als qual considera sincerament els seus familiars i amics.

Amb el pas dels anys la festa ha anat creixent, com si es tractés d’un contagi beneficiós, i ha arribat a molts països del món a tots els continents. El dinar de Nadal amb els pobres se celebra anualment a més de 70 nacions, des d’Itàlia, fins a Moçambic, passant per Cuba o Indonèsia. Aquesta tradicional iniciativa solidària ha esdevingut un acte de comunió i fraternitat entre ciutats tan dispars com Roma, Budapest, Djakarta, Cochabamba, Maputo, Moscou, Nairobi, Berlín... o les catalanes Barcelona, Manresa i Tarragona. El 2005 més de 4.000 persones van celebrar la festa a El Salvador, Mèxic, Guatemala i Cuba. També a Bolívia algunes joves de la comunitat van anar a la presó de dones, on hi ha molts nens presos juntament amb les seves mares. A moltes ciutats d’Indonèsia, que és el país musulmà més poblat del món, la invitació al dinar nadalenc representa un moment de festa i amistat entre les diferents comunitats religioses. Però també ha arribat a molts llocs d’Àfrica, especialment Moçambic, on el Nadal se celebra a més de 20 ciutats. A Burkina Faso, Costa d’Ivori, el Camerun, Madagascar, Tanzània i Uganda, entre altres, es fa festa amb els pobres cecs i amb els nens del carrer. Avui a través de la pàgina web de la Comunitat de Sant Egidi (www.santegidio.org), es poden contemplar les imatges de molts d’aquests dinars de Nadal celebrats arreu del món.

Qualsevol lloc és bo per celebrar el dinar de Nadal. Però molts es fan a les esglésies. La taula de l’Eucaristia té un lligam íntim amb els dinars dels pobres. Paulí de Nola, ja al segle IV fa referència a un gran dinar amb els pobres a la basílica de Sant Pere de Roma i adreçant-se a Pammachio li diu «Tu has aplegat els pobres, els amos de les nostres ànimes, tots aquells que a tot Roma viuen d’almoina, tu has aplegat aquesta multitud a la basílica de l’Apòstol.» És una tradició antiga que reneix, però els dinars també es fan a les cases, a les residències per a ancians, per a nens, per a discapacitats, a les presons, als hospitals, fins i tot al carrer. El Nadal és com un miracle: és el miracle dels rostres somrients de moltes persones oprimides per la duresa de la vida, és el miracle de descobrir-se útils per a tants als quals no els manca res però que han perdut el sentit profund de la festa.

Celebració a Catalunya

El 25 de desembre passat, a la basílica barcelonina dels Sants Just i Pastor (i locals annexes), a l’església de Sant Llàtzer, al Casal de l’Església de Manresa, a Tarragona... es va tornar a fer realitat un any més aquest somni de la Comunitat de Sant Egidi. Es va celebrar el tradicional dinar de Nadal amb més de 600 pobres. Tots ells formen part d’una gran família: ancians, estrangers, rodamóns, famílies gitanes, nens... Una gran família unida pel vincle de l’amistat amb la Comunitat de Sant Egidi.

Aquesta trobada nadalenca amb els pobres no és un fet esporàdic: cadascú té el seu nom a taula i una història que comparteix al llarg de l’any a través d’una relació d’amistat personal. Com a qualsevol dinar de família s’acaba amb un gran brindis, un regal per a cadascú i les nadales. No falta a la taula la típica escudella, els canelons, el pollastre rostit... però el més important és que cadascun dels convidats troba el seu nom i els amics.

Aquest Nadal es compleix el dinovè aniversari de la celebració a Catalunya –concretament a Barcelona i Manresa- d’aquesta particular iniciativa solidària. Asseure al voltant d’una mateixa taula gent tan diversa, de diferents edats, procedències, religions i cultures, esdevé per a la Comunitat de Sant Egidi una manera humana i molt original de conrear «l’art del conviure», tant necessari en la nostra societat actual. La taula del món ric s’allarga a tots com a signe de solidaritat i concòrdia. La diversitat és una riquesa: la de compartir i alegrar-se amb qui és diferent.

Històries d’amistat

Als dinars de Nadal de la Comunitat de Sant Egidi tothom se sent membre d’una gran família. Asseguts a taula a les trobades de Barcelona, Manresa i Tarragona hi havia més de 250 «sense sostre». Molts d’ells ben arreglats, amb corbata i americana com Pepe, Manuel o Adolfo, que amb alegria expliquen al seva peculiar història d’amistat: alguns han trobat feina, una pensió... D’altres travessen una situació més difícil i, enmig dels drames personals, troben al dinar nadalenc un respir de pau i amistat. És el cas de Guten, un alemany que cada dia es passeja per Ciutat Vella, a Barcelona, que també es va asseure a taula. Significativa és la presència d’immigrants subsaharians, arribats en cayucos a Canàries o que han saltat la tanca a Ceuta o Melilla. L’acollida de la Comunitat des del primer moment els ofereix un espai d’amistat i convivència que humanitza les dures jornades de treball que carreguen a l’espatlla.

María i Matilde acudeixen el dinar de Nadal des de fa 18 anys. La seva veterania les converteix en amfitriones i per això tenen un lloc a la taula presidencial de la basílica dels Sants Just i Pastor. Al seu costat hi ha el rector i degà de la Facultat de Teologia de Catalunya, Mn. Armand Puig, el senyor José i el jove Serge, un camerunès que fa poc més d’un any va aconseguir saltar la tanca de Melilla: «Amb la Comunitat de Sant Egidi és molt fàcil fer amics i sentir-se com a casa», deia, malgrat que per la timidesa no li feia gaire gràcia ser a la taula principal.

Voluntaris el dia de Nadal

Més de 400 voluntaris de totes les edats van voler manifestar la seva solidaritat aportant un regal, torrons, o preparant el dinar.... i el dia 25 es van fer els darrers preparatius i van servir el dinar. Un d’ells confessava en acabar de servir: «No he menjat res, però mai m’havia sentit tant ple de goig!» Efectivament. El clima serè, amigable i respectuós amb tothom convidava a l’alegria.

Abans de les dues del migdia, les taules ja estaven preparades i tot a punt per asseure’s a taula i començar el dinar, canapès, sopa de Nadal, canelons, pollastre rostit, macedònia, torrons i cava. Un autèntic menú de Nadal. Els rostres dels convidats no podien dissimular l’agraïment. Sobretot perquè els que estan més sols podien celebrar en família la festa més important de l’any. «És el dia més gran de l’any, hem estat en la millor companyia, gràcies!» afirmava Manuel, mentre Ángel a Tarragona assegurava que hi havia anat «perquè algú pensava en mi, perquè a la Comunitat realment tinc una família».

Els gestos concrets, les mirades de complicitat, el somriure al rostre de cada convidat...eren les notes d’una gran simfonia d’amistat. La que cada any per Nadal mira de fer sonar la Comunitat de Sant Egidi arreu del món. I és que com deia emocionat Ignacio en rebre el regal – una bufanda i uns guants-:«Feia més d’un any que ningú no em regalava res. Aquests regals vénen de Déu»

10.000 pobres celebren la Nit de Nadal a Roma

A Roma, on la Comunitat de Sant Egidi va iniciar els seus tradicionals dinars de Nadal fa 25 anys, es van habilitar enguany 38 espais diferents per celebrar juntament amb els més desafavorits la Nit de Nadal. Uns 10.000 pobres van compartir taula amb la Comunitat en un acte que ja s’ha convertit en emblemàtic per a la ciutat. El mateix alcalde romà, Walter Veltroni, va acudir el 24 de desembre a la nit a la basílica de Santa Maria in Trastevere, seu de la Comunitat, per compartir al costat dels pobres una nit important. A la majestuosa basílica romana es van servir aquella nit, servits per joves voluntaris, més de 2.000 menjars al més pur estil italià: lasanya al forn, mandonguilles de carn, pastís de patata i dolços de Nadal.

(C.C.)