29/11/2007

Alumnes de Manresa coneixen l'altra cara de la pena de mort

«Per què van posar la bomba que va matar la seva filla?». Aquesta pregunta va ser la primera que va respondre ahir a Manresa Bud Welch, el pare de Julie Marie, una de les 168 víctimes mortals de l'atemptat d'Oklahoma.Tant el jove de primer d'ESO de La Salle que va formular la pregunta com els alumnes del Peguera que van escoltar el reconegut activista contra la pena de mort, es van enfrontar amb un testimoni que els va explicar els entrellats de l'aplicació de la pena capital.

La bomba va escatar un dimecres 18 d'abril del 1995 i el cadàver de la seva filla no va aparèixer fins dissabte. Ell va començar a fumar i a heure compulsivament; la nit que bevia prou podia dormir. Un dia va veure a la televisió el pare del botxí de la seva filla, Timothy McVeigh, l'autor material dels fets, en una zona rural de Buffalo. La mirada del seu pare, Bill, revelava clarament que també n'havia rebut les conseqüències. Ell també va continuar odiant fins que va tenir clar que la beguda no era cap medecina; llavors va començar a recordar. A la seva filla els idiomes li havien interessat des de l'institut. Per aquella època va fundar un grup d'Amnistia lnternacional que encara ara funciona. La Julie estava en contra de la pena de mort. La seva filla havia estudiat per fer d'intèrpret i coneixia el castellà, el francès i l'italià.

Aquell dia havia anat a l'església a les 7 del matí i a les 9 era al vestíbul per atendre una persona mexicana que havia de fer tràmits de residència: La bomba va esclatar i enmig de tot cl seu odi va recordar la mirada de Bill Va decidir anarlo a veure. Va fer una xerrada a Buffalo. Allà dues persones que coneixien Bill li van explicar que era una persona tímida que passava moltes hores tenint cura del seu jardí. Quan va picar a la porta de casa seva eren Ies 10 del matí del 5 de setembre del 1998. «Bill sé que tens un jardí molt maco al darrere». La seva filla petita, Jennifer, també l'esperava, era mestra i s'havia hagut de canviar el cognom. A la sala hi havia una foto del seu fill. Quan va ser executat. el 2001, «tant ell com jo havíem perdut un fill».

Pel que fa a la primera pregunta formulada, Welch va respondre que Timothy McVeigh havia lluitat a la primera guerra del Golf, a Kuwait, on l'exèrcit americà va matar dones, nens i innocents. En tornar, ple de ràbia, es va integrar en milícies antigovernamentals que van posar una bomba de tres mil quilos per fer volar un edifici oficial. Ell va pitjar el botó. «Això no justifica l'atemptat, però és el que va passar», va dir. Wech va venir a Manresa convidat per la Comunitat de Sant Egidi, que impulsa una campanya arreu del món contra la pena de mort. E17 i el 14 de desembre muntaran una parada per recollir signatures davant del Casino, entre les 6 i les 8 del vespre.