|
Parlar per parlar no sempre és un bé de Déu. Fa anys evitava sistemàticament haver de dir trivialitats en els ascensors i llocs així. Amb el temps he après que el protocol de les relacions també necessita, ocasionalment, de gestos i apel.lacions als dies assolellats o de pluja. No és només allò que es diu sinó com es diu. Es molt important. Però si he transigit en la forma no ho he feten els continguts i continuo detestant els que es pensen que són més savis perquè criden més o perquè són més fatxcndes. També els que callen de forma còmplice. Ni la modernitat ni a postmodernitat no han fet reeixir la idea que paga molt la pena informar-se bé abans d'obrir la boca per posicionarse categòricament. M'he passat la vida escoltant ferms defensors de la pena de mort als quals no se'ls havia mort ningú, així que em va semblar enormement il.lustratiu poder compartir les reflexions de Bud Welch, el pare de Julie Marie, una de les 168 víctimes mortals de l'atemptat d'Oklahoma City. Després de veure tant odi en persones a les quals no els han robat ni la ràdio del cotxe, Bud em va impressionar. Ell era un pare americà normal que a mesura que la seva filla, Julie Marie, creixia li anava comprant hamburgueses més grans al McDonald's. Ella va fer un amic mexicà i va aprendre castellà ràpidament. Després va desenvolupar una autèntica habilitat amb els idiomes que li va servir per obtenir feina en una oficina federal. Bud es va assabentar després de l'atemptat que a la se va filla, de 23 anys, li havien demanat matrimoni. No va ser a temps de comunicarli la notícia. Bud diu que només va entendre el que havia passat quan va aparcar l'odi i va conèixer Bill McVeigh, pare del botxí de la seva filla, Tunothy McVeigh, el cervell del qual es va podrir mentre participava en operacions militars que tenien com a resultat la mort de nens i dones en la primera guerra del Golf. La guerra el va destruir i la seva ràbia va explotar portant el mateix horror al cor dels Estats Units. Bud és un antídot contra la malaltia de la intolerància, contra els que odien gratuïtament. Ens calen molts Buds.
|