|
|
|
 |
|
27/01/2008 |
|
La Comunitat promou marxes i activitats per la pau a gairebé 400 ciutats d’arreu del món |
|
|
Ja fa sis anys que la Comunitat de Sant Egidi promou el dia 1 de gener les manifestacions «Pau arreu de la terra», amb motiu de la Jornada Mundial de la pau. Precisament, enguany se celebra la memòria del 40è aniversari des d’aquell primer 1 de gener del 1968, en el qual el papa Pau VI va adreçar per primera vegada el seu missatge de pau al món. Eren temps diferents, però la necessitat de pau encara és gran en moltes parts el món. És per això que els de Sant Egidi han decidit promoure –cada primer de gener de manera especial- marxes, assemblees, iniciatives diverses, moments de pregària... a moltes ciutats d’arreu del món (a Europa, Àfrica, Àsia i Amèrica). A Roma, més de quinze mil persones van formar una processó que va arribar fins a la plaça de Sant Pere per escoltar les paraules del papa Benet XVI. Després de l’Àngelus, el Pontífex va saludar els participants a la marxa promoguda per la Comunitat de Sant Egidi «Pau arreu de la terra». La Comunitat de Sant Egidi treballa des de fa anys per la construcció de la pau en moltes terres del món, sovint les més oblidades. La seva demanda de pau –i el seu treball per la pau- recull les esperances de molts homes, dones, infants i ancians que pateixen el drama de la guerra, a causa de massa conflictes encara oberts, o bé són colpits per la violència. Són els conflictes dels quals fan memòria els rètols que es porten en aquesta manifestació. Moratòria universal de la pena capital Aquest és el primer any en el qual la Comunitat de Sant Egidi ha pogut festejar un important esdeveniment a favor de la vida. Es tracta de la resolució per una Moratòria Universal de la pena capital, aprovada en l’Assemblea general de les Nacions Unides el 18 de desembre passat. Aquesta resolució marca una etapa decisiva per a l’afirmació d’una justícia capaç de respectar sempre la vida, una justícia sense mort: «És una pedra angular que marca un nou estàndard moral llargament compartit i que cada vegada serà més difícil i vergonyós ignorar a nivell internacional. És el senyal d’un canvi important en la consciència del món, que de manera creixent creu que no és acceptable i que és una humiliació fonamental dels drets humans, el dret a la vida, la mort infligida per l’estat». Al mateix temps la Comunitat vol continuar lluitant per la pau. «Encara hi ha massa guerres, massa violència al món! –afirmen amb convicció- Sí, cal intervenir amb generositat i amb intel•ligència, perquè la vida de molts pobles no sigui engolada per aquell monstre que és la guerra.» I afegeixen: «La guerra vol dir condemna a mort per a molts homes i dones, infants i ancians. La guerra és inútil i deixa el món pitjor de com l’ha trobat.» Però la guerra no és inevitable: hi ha molt treball per a la Comunitat internacional, per als homes i les dones de bona voluntat. El papa Benet XVI ha escrit en el seu missatge per a aquesta jornada: «Els pobles de la terra estan cridats a instaurar entre ells relacions de solidaritat i de col•laboració, com els que corresponen als membres de l’única família humana.» Les tradicionals marxes per la pau de l’1 de gener volen ser una crida a tots els cristians, als creients de tota religió i a tot home i dona de bona voluntat, perquè s’uneixin a Sant Egidi en aquest renovat compromís per la pau. «La pau és irrenunciable, també quan sembla difícil o desesperat aconseguir-la -asseguren des del moviment fundat per Andrea Riccardi-. Volem ajudar tot home i tota dona, a qui té responsabilitat de govern, a aixecar els ulls més enllà del pessimisme i descobrir com l’esperança és propera si se sap viure l’art del diàleg.»(C.C.) TESTIMONIS «Gestos de pau per un món millor» «Em dic Flor i vaig néixer a Cochabamba (Bolivia). Allà es viu una situació de molta pobresa i violència. Per això per poder tenir un futur millor, l’any 1998 vaig emigrar a l’Argentina amb la meva filla petita. L’any 2001, l’Argentina va patir una gran crisi i vaig haver de tornar a Bolivia a deixar allà la meva filla petita i vaig emigrar sola a Espanya, concretament a Barcelona, perquè hi tenia familiars. De mica en mica vaig anar construint la meva vida aquí: vaig trobar feina, casa... i vaig poder endur-me la meva filla. Els meus fills grans encara són a Bolívia però poden viure millor, estudiar... gràcies als diners que els puc enviar. Una mica abans que la meva filla arribés a Barcelona vaig conèixer la Comunitat de Sant Egidi i quan ella va arribar va començar a anar a l’Escola de la Pau. L’Escola de la Pau és un lloc on es construeix l’amistat i on els infants treballen per la pau. Jo també hi col•laboro amb les iniciatives de pau que fa la meva filla, ja que amb aquests petits gestos de pau aconseguim construir un món millor on el somni és que tothom pugui viure en pau.» «Cal començar defensant els més febles» «Em dic Xavier Padilla. Per treballar per la pau cal començar defensant els més febles. Per això he après a ser amic de tothom, sobretot dels més pobres de la meva ciutat. Normalment els més agraïts i sol•lícits a l’amistat i als gestos de solidaritat són els més pobres. Penso en molts amics meus que viuen al carrer... L’amistat amb els pobres és un signe de pau amb els qui la societat fa la guerra, un gest de pau gratuït envers aquells que no ens poden donar res a canvi. Per això, un grup d’amics anem cada setmana a trobar el que viu al carrer. D’altres van a trobar els ancians que estan sols, els malalts... És un itinerari de coneixença personal per reconstruir una ciutat més humana, per reconstruir els llaços que la soledat, la malaltia o la manca de treball han trencat. Perquè ningú no es quedi sol i deslligat. Si vols la pau, practica la gramàtica del diàleg començant per aquells més pobres que tens al voltant. És una invitació per fer una ciutat millor i un món millor.»
|
|
|
|