14/02/2008

«És possible somniar un món sense guerres»
Fa vint anys un grup de joves van fer una visita a Roma i van tenir l’ocasió de conèixer la Comunitat de Sant’Egidio, que ja feia vint anys que existia. Arran d’aquella experiencia de pregària, de l’Evangeli viscut i predicat, i de relació concreta i personal amb els pobres, van decidir sembrar la llavor de la Comunitat a Barcelona i Manresa. Jaume Castro, que avui n’és el responsable i ens parla d’aquests 20 anys, dels 40 de la Comunitat i de què podem fer els cristians per aconseguir la pau a la terra. A més d’aquests dos aniversaris, la Comunitat de Sant’Egidio està especialment satisfeta per la recent resolució de l’Assemblea General de l’ONU a favor de la moratòria internacional de la pena de mort. Per a ells és un pas que verifica que hi ha un moviment creixent arreu del planeta que està en contra de la pena de mort. Un pas més cap a la pau.

-Quines fites s’han aconseguit en aquests 40 anys de Sant’Egidio?

-L’any 1968, quan va néixer, era una època de canvis, de grans expectatives, i un grupet de joves entre els quals hi havia Andrea Riccardi van començar a treballar junts per anar a trobar els pobres de la perifèria de Roma des d’una experiència personal de l’Evangeli.

Des de llavors és una comunitat de laics que es troba cada dia per escoltar l’Evangeli i estar amb els pobres, amb presència en més de 70 països d’arreu del món i que continua vivint amb aquell mateix esperit. És significatiu que de les moltes experiències que van néixer aquell famós 68 moltes s’hagin perdut i que en canvi la Comunitat hagi continuat. Això s’explica perquè està fonamentada sobre l’Evangeli.

Aquesta trobada amb l’Evangeli ens ha fet anar més enllà, a ser amics de tothom però especialment dels més pobres, tal com deia Joan XXIII. Això ha dut a treballar per la pau i la solidaritat i la Comunitat sosté l’esperit de la trobada interreligiosa d’Assísk, iniciada per Joan Pau II l’any 1986.

-Com celebra la Comunitat aquest 40è aniversari?

-Per a nosaltres és un any de joia que troba diferents moments de celebració. Particularment significativa va ser la celebració que es va fer el dia 1 de febrer a la basílica de Sant Joan del Laterà presidida pel cardenal Tarcisio Bertone, secretari d’Estat. Vam comptar amb la presència de molts amics i personalitats, però també amb nombrosos estrangers, ancians, minusvàlids, immigrants... En definitiva, el que és la Comunitat de Sant’Egidio, un gran poble de gent diversa que es troba per viure aquest esperit d’amistat i solidaritat.

-Quins actes hi ha previstos a Catalunya?

-Una petita representació ja va ser present a Roma el dia 1. Després, el dia 7 de febrer, que és pròpiament el dia de l’aniversari, es va fer a totes les comunitats de Sant’Egidio del món i també a Barcelona una pregària de memòria, i més endavant es buscarà un dia per fer una celebració dels 40 anys i dels 20 de la Comunitat a casa nostra.

-Quins reptes nous es planteja la Comunitat?

-Certament ens plantegem noves fites perquè la nostra història està feta de trobades concretes i personals que ens han obert a tot un món. Històries com la d’una rodamón de Roma, Modesta, que va morir a l’estació de Termini de Roma perquè no la va atendre ningú. A partir d’aquí, Sant’Egidio va treballar amb els sense sostre. O Dominique, un condemnat a mort que va obrir les portes de la Comunitat a aquesta realitat i a través de l’amistat amb ell Sant’Egidio es va començar a interessar per les persones que es trobaven al corredor de la mort, i això va dur a treballar per la moratòria de la pena capital.

En definitiva, les fites són tantes que assumim moltes preguntes a cada ciutat del món on som per donar-hi una resposta. En els darrers anys la Comunitat ha treballat molt en el programa de lluita contra la sida, programa Dream, per respondre a les necessitats de tants milions de persones, sobretot a l’Àfrica, que viuen amb la malaltia i sense accés a la teràpia. També el treball per la pau en diferents escenaris del món és un dels serveis de la Comunitat.

-Pel que fa a la pau, quin paper hi té el diàleg interreligiós, àmbit en què també treballa la Comunitat?

-Aquest diàleg és fonamental. Sovint es parla de la religió com la causant de moltes guerres. Però justament les religions poden oferir molt a la pau del món, perquè en el cor de cada religió hi ha una arrel profunda de pau. L’esperit d’Assís el que ha volgut és fer present aquest anhel de pau que hi ha al fons de cada religió, aplegant totes les religions perquè seguin i preguin una al costat de l’altra, fugint de qualsevol sincretisme. L’esperit d’Assís és una alenada d’aire fresc en aquest món complex en què vivim per ajudar a conviure persones de religions i cultures diferents.

-Què pot fer el fidel cristià per la pau al món?

-Crec que podem fer molt per la pau. Cadascú de nosaltres pot fer actuacions concretes de solidaritat, gestos d’amistat que porten a la pau. En primer lloc, els ferments de violència neixen al nostre cor i per tant educar cada persona per a la pau és un servei per aconseguir la pau al món. Penso que en la vida quotidiana són molts els gestos que es poden fer. Primer cal apartar els judicis que tantes vegades fem sobre les persones. Tots els gestos d’amistat amb els estrangers, les persones que son diferents, els pobres, ajuden a cultivar la pau. Des de la Comunitat hem treballat i treballem concretament per la pau en molts conflictes. Vull recordar la pau a Moçambic, signada el 4 d’octubre del 1992 a Roma, després de dos anys de negociacions entre el govern i la guerrilla. En la pregària de cada dia tampoc hi falta la pregària per la pau.

-No és una lluita de David contra Goliat si pensem, per exemple, en la potent indústria armamentística?

-Certament aquest és un problema gravíssim i que se’ns escapa de les mans. Nosaltres pensem que per començar a canviar el món hem de començar a canviar cadascun de nosaltres, i això és com una taca d’oli que es va escampant. Cal construir una cultura de pau, diferent, que respongui a aquesta cultura de la violència i de l’agressió.

-La pau és només l’absència de guerra?

-La pau va més enllà de l’absència de violència, sí. La pau arriba quan toca de veritat el nostre cor. Com a cristians retrobem la pau en el Senyor i hem d’estar atents cada dia a escoltar la paraula de Déu, per beure de la font fonamental de la pau.

-És compatible buscar la pau i defensar-se del terrorisme?

-El que és clar és que la violència porta violència, i qualsevol agressió resposta amb una altra agressió l’únic que fa és encendre encara més l’espiral de la violència. No hi ha fórmules màgiques, però sempre hem cregut que la millor manera de prevenir el conflicte és el diàleg construir ponts entre els interlocutors a fi de poder crear aquest clima, aquest espai on sigui possible. Això no sempre és fàcil, la majoria de vegades és molt complicat i calen molts esforços i energies per part de tothom.

Però la pau és possible, i això ha de quedar clar. Al segle XIX es veia del tot impossible abolir arreu del món l’esclavitud, i en canvi avui aquesta pràctica està condemnada a tot arreu. Doncs amb la guerra pot passar el mateix. És possible somniar un món sense guerres i cal veure la tasca de molts individus i organitzacions que treballen amb aquesta finalitat.

Eduard Brufau