07/03/2008

Els menjadors socials permeten dinar a 1.400 persones cada dia
La publicació 'On menjar, dormir i rentar-se' recull més de 600 adreces on els sensesostre poden trobar assistència
La comunitat de Sant'Egidio calcula que unes 1.500 persones dormen al carrer a Barcelona

Unes 1.400 persones tenen assegurat un àpat al dia gràcies als menjadors socials de l'Ajuntament de Barcelona i de diverses entitats de la ciutat, mentre que un miler tenen un sostre per dormir també gràcies a recursos públics o a institucions privades que acullen persones derivades dels serveis socials. Les adreces concretes on trobar aquests serveis per a les persones sense recursos les recull la publicació On menjar, dormir i rentar-se 2008, l'anomenada Guia Michelin dels pobres, que per sisè any ha editat la Comunitat de Sant'Egidio.

"És una brúixola per tenir a la butxaca per orientar-se per la ciutat. Una eina per ajudar els que són al carrer i també les persones que els volen donar un cop de mà", va exposar ahir el responsable de la comunitat de Sant'Egidio a Barcelona, Jaume Castro. Tot i que és molt difícil donar-ne una xifra, es calcula que unes 1.500 persones viuen al carrer a Barcelona i en els últims anys hi ha hagut un increment de persones que arriben de l'estranger, de dones i de joves sense feina.

És fàcil acabar al carrer

De fet, els menjadors no només els utilitzen els sensesostre, sinó també persones que, tot i que ja tenen quatre parets on viure, els diners no els arriben a final de mes o passen una mala època. "Cada cop ens trobem menys històries llargues de marginació i amb més persones que tenien una vida normal però acaben al carrer a causa d'un desnonament, la pèrdua de la feina, una malaltia o un trencament familiar", va subratllar la responsable de l'atenció als sensesostre de Sant'Egidio, que va utilitzar una expressió molt gràfica per resumir-ho: "Per una circumstància determinada pots acabar essent una persona desproveïda de tot".

A més dels recursos per menjar i dormir, la guia, totalment gratuïta, explica on hi ha recursos per rentar-se i canviar-se de roba, fa una llista d'hospitals i dispensaris on curar-se, dels serveis d'assistència social de l'Ajuntament i la Generalitat, de les oficines d'empadronament i les llars d'infants. També hi ha informacions per a col•lectius més concrets, com ara serveis d'atenció per als drogodependents o per a les dones víctimes de violència. Són 22 pàgines amb 623 adreces, 43 adreces més que les que recollia la guia de l'any passat.

Raquel Sancho va assegurar que es fa evident una crisi de l'Estat del benestar i hi ha més persones al carrer, sobretot a Ciutat Vella i l'Eixample. El regidor de Benestar Social de l'Ajuntament, Ricard Gomà, va insistir que l'actual societat genera uns riscos que poden estroncar la vida de qualsevol i que una situació d'atur, un accident o un cop afectiu poden derivar en una exclusió social. Va dir, però, que la guia és una mostra que "Barcelona és una societat solidària" i té una xarxa de suport a les persones excloses.

"Hem d'avançar amb intensitat per arribar on avui encara no s'arriba i hem d'apostar pel treball en xarxa per reforçar els itineraris d'inclusió social", va indicar Gomà, que es va mostrar disposat des de l'Ajuntament "a continuar construint complicitats amb les entitats".

Sònia Pau