Homilia de Mons. Lluís Martínez Sistach
Arquebisbe Metropolità de Barcelona
Basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor, dissabte 18 de febrer de 2006
Ens apleguem per celebrar amb goig l'eucaristia dominical en aquesta entranyable església parroquial dels Sants Just i Pastor de la nostra històrica ciutat. En aquesta eucaristia commemorem el 38èaniversari de la Comunitat de Sant'Egidio. Aquesta associació de fidels està estesa avui a més de vint països del món i està ben present a la nostra arxidiòcesi de Barcelona.
Ens unim tots en l'acció de gràcies a Déu pel carisma que conferí al seu fundador, el professor Andrea Riccardi, i pel treball que els membres de la Comunitat realitzen en el si de l'Església en el camp de l'espiritualitat, de l'atenció als pobres i de l'ecumenisme, i també enmig del món cercant la pau i lluitant pel desenvolupament material i espiritual dels pobles. La història de Sant'Egidio no és només la història del compromís, sinó principalment de la pregària, de l'acolliment de la Paraula de Déu, de la vida espiritual. La Paraula del Senyor és abundant en les celebracions i d'aquesta abundància neix la caritat, la fe és comunicada. De la riquesa de la fe sorgeix un humanisme, la fe que es fa cultura, recerca i diàleg, reflexió: aquestes són manifestacions de la vida de Sant'Egidio arreu del món.
El naixement d'un moviment laical, d'una família religiosa o d'un grup eclesial posa en relleu la presència de Déu en mig de les nostres comunitats eclesials i alhora expressa l'amor que Ell té a l'Església i al món suscitant i lliurant dons i carismes per tal que els membres de l'Església es vagin entregant generosament a donar resposta als reptes i necessitats materials i espirituals del nostre temps.
La Paraula de Déu que avui hem escoltat és el nord que ha orientat i orienta les finalitats i les actuacions que realitza tota comunitat parroquial i tot moviment d'Església. Jesús, davant de la fe d'aquell paralític i dels qui el portaren davant del Senyor, li concedí el que era més important i el que mirava directament a la seva missió: "Fill, els teus pecats et queden perdonats". El Fill de Déu encarnat en les entranyes virginals de Maria ha vingut al món per perdonar els pecats. Així ho anuncià l'àngel a Sant Josep: "És cert que ella ha concebut per obra de l'Esperit Sant i ha de tenir un fill i li has de posar el nom de Jesús, perquè ell salvarà dels pecats el seu poble".
Certament, l'Església existeix per evangelitzar i aquesta és la seva missió essencial. Els cristians hem d'evangelitzar amb el testimoniatge de la pròpia vida, però això no és pas suficient; cal també que anunciem explícitament Jesucrist, Déu i home, mort i ressuscitat per a la nostra salvació. Avui la tasca d'aquest anunci joiós i engrescador de Jesús és urgent i molt necessari, davant d'una situació i realitat que tenim especialment a molts països de la Unió Europea de materialisme, indiferència religiosa, laïcisme i tancament a la transcendència. La història de Sant'Egidio ha estat també la història d'una evangelització de barriades perifèriques de les ciutats, de joves i d'adults, sense caure en la resignació pensant que era inútil o secundari comunicar l'Evangeli. Molts membres de la Comunitat són fruit d'aquesta tasca d'evangelització. Per això, el treball que en aquest camp realitza la Comunitat de Sant'Egidio, ben unida a la que realitzen les parròquies, moviments i institucions, contribuirà molt positivament a donar la resposta que el Senyor desitja de tots nosaltres, membres de l'Església. Això es manifesta i es realitza també en el si d'aquesta estimada parròquia dels Sants Just i Pastor, situada en el cor històric i social de la ciutat de Barcelona. La missió que té aquesta parròquia, com totes les altres, és anar repetint les paraules de Jesús que manifesten i realitzen la seva misericòrdia, el seu amor i el seu perdó. Sigueu sempre una comunitat parroquial acollidora, evangelitzadora i ben unida a l'arxiprestat, com expressió i realitat de l’espiritualitat de comunió.
Davant dels pensaments d'aquells mestres de la Llei que sentiren aquelles paraules de Jesús, el Senyor digué: "Per què penseu així dins vostre? ¿Què és més fàcil, dir al paralític que els seus pecats li queden perdonats, o dir-li que s'aixequi, es carregui la llitera i camini?"... I tot seguit digué al paralític: 'Aixeca't, carrega't la llitera i ves-te'n a casa teva".
La presència de Jesús enmig dels malalts en el pobles i ciutats de Terra Santa era constant i feu una munió de guaricions, posant en relleu l'amor del Senyor. El Papa Benet XVI en la seva encíclica programàtica, riquíssima de contingut doctrinal i pastoral, posa en relleu que Déu és amor i l'harmonia entre l'amor a Déu i l'amor als germans, puix sabem que estimar Déu i estimar el proïsme són els dos manaments que resumeixen tota la revelació.
Quan rebem el perdó dels nostres pecats, el nostre esperit i el nostre cor s'obre envers Déu i els germans, especialment els més pobres i necessitats. En la segona part de l'encíclica del Papa surada anunciada, exposa com l'amor que ve de Déu ha de manifestar-se també com a acte eclesial. Si és realment veritat que l'Església és expressió de l'amor de Déu, de l'amor que Déu té a la criatura humana, ha de ser també veritat que l'acte fonamental de la fe genera un acte eclesial. L'Església, també com a Església, com a comunitat i d'una manera institucional, ha d'estimar.
La Comunitat de Sant'Egidio com a tal ha tingut sempre una presència en el món de la pobresa, de la solitud, de la malaltia, de la violència i dels conflictes bèl•lics, especialment en països d'Àfrica. Penso en la vostra lluita contra el sida, prenent cura de uns vint mil malalts en el continent africà. Aquest esperit i aquest treball enriqueix també la nostra Església arxidiocesana.
La comunió i la unió entre tots els cristians i realitats eclesials fa ben palesa la presència de Jesús, que perdona els pecats i guareix i consola als homes i dones d'avui, els quals, com aquells homes i dones que estigueren presents en l'escena de l'Evangeli que hem escoltat, poden dir també: "No havíem vist mai res semblant", i tots glorificaven Déu.