Riccardi Andrea: al web

Riccardi Andrea: a les xarxes socials

change language
vostè està en: home - pregària com contactar-nosnewsletterlink

Sosté la Comunitat

  

pregària


 
versió per imprimir

"Senyor, ensenya'ns a pregar"
La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant'Egidio i la seva primera obra. Al final del dia, cada Comunitat de Sant'Egidio, tant si és petita com si és gran, es reuneix al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula, perquè de l'escolta de la Paraula de Déu i de la pregària, en brolla la vida de la Comunitat. Els deixebles no poden deixar d'estar als peus de Jesús, com va fer Maria de Betània, per rebre el seu amor i per aprendre d'ell els seus mateixos sentiments (Fl 2,5).
Per això la Comunitat, tornant als peus del Senyor, fa seva cada tarda aquella súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar". I Jesús, mestre de pregària, continua responent: "Quan pregueu, digueu: Pare". No és una simple exhortació. És molt més. Amb aquestes paraules Jesús fa que els deixebles participin en la seva mateixa relació amb el Pare. En la pregària, més important fins i tot que les paraules, és ser fill del Pare que està al cel. Així doncs, pregar és per sobre de tot, una manera de ser: ser fills que s'adrecen amb confiança al Pare, sabent que els escoltarà.
Jesús ensenya a cridar Déu dient-li "Pare nostre", i no només "Pare" o "Pare meu". El deixeble, fins i tot quan prega personalment, no està mai aïllat o orfe; sempre és membre de la família del Senyor. En la pregària comunitària es veu clarament el misteri de la filiació i el de la fraternitat. Els antics Pares deien: "No podem tenir Déu com a Pare si no tenim l'Església com a mare". En la pregària comunitària l'Esperit Sant reuneix els deixebles a la "sala del pis de dalt", amb Maria, la mare del Senyor, perquè mirin el rostre del Senyor i aprenguin d'ell a tenir el seu mateix cor.
Les comunitats de Sant'Egidio, escampades pel món, es reuneixen en els diferents llocs de pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors de les "multituds malmenades i abatudes" (Mt 9,36) de què parla l'Evangeli. En aquelles multituds antigues hi ha presents les multituds abatudes de les ciutats d'avui, els milions de refugiats que continuen marxant de les seves terres, els pobres que queden al marge de la vida i tots aquells que esperen que algú s'ocupi d'ells. La pregària comunitària recull el crit, la invocació, l'aspiració, el desig de pau, de guarició i de salvació que tenen els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no està buida. Puja incessantment al Senyor per tal que l'angoixa es transformi en esperança, el plany en alegria, la desesperació en goig, la soledat en comunió. I per tal que el regne de Déu arribi aviat entre els homes.
 

 
Cap al Dia del Senyor

És fàcil que els ritmes apressats i els temps frenètics de la vida facin que organitzem el temps lluny de la referència al Senyor i a l'Evangeli. També Jesús, en el desert, va ser temptat pel dimoni que va voler distreure'l del Pare i de la seva missió. Amb la Paraula de Déu, Jesús va vèncer el Maligne. La Paraula de Déu, anunciada cada tarda, surt a trobar els deixebles perquè, adreçant la seva mirada cap al rostre de Jesús, l'imitin en la seva vida. El ritme setmanal, que es pren com a mesura de temps en la pregària comunitària de la Comunitat de Sant'Egidio, manifesta més clarament, en la vida frenètica de la ciutat d'avui dia, l'orientació cap al Dia del Senyor.
Per això el diumenge és el moment culminant de la vida de la Comunitat: els deixebles es troben amb el Senyor ressuscitat. És el dia d'Emaús: després d'escoltar abastament la Paraula de Déu se celebra la "fracció del pa" i als deixebles "se'ls obriren els ulls i el van reconèixer". És la Pasqua setmanal que prefigura la Pasqua eterna, quan Déu derrotarà per sempre el mal i la mort.
El dilluns es restableix el camí laboral. El rostre del Senyor ja no té els trets del ressuscitat, sinó els del pobre, el dèbil, el malalt, aquell que pateix. La pregària del vespre acull el record dels pobres, d'aquells que que trobem durant el dia i dels que estan lluny, que de vegades són països sencers que pateixen. I tots són presentats al Senyor perquè els consoli i els alliberi del mal.
Maria, la Mare del Senyor i primera entre els creients, acompanya la Comunitat en la pregària del dimarts per tal que tots i cadascun de nosaltres aprengui d'ella a "conservar en el seu cor" (Lc 2,51) allò que ha escoltat, i a agrair-li al Senyor que hagi adreçat la seva mirada sobre pobres homes i dones. I les paraules del Senyor:  "Allò que és impossible als homes, és possible a Déu", s'ha convertit en experiència quotidiana de la Comunitat.
L'endemà, el dimecres, les comunitats de Sant'Egidio de tot el món preguen les unes per les altres, i per tota l'Església. Tots preguen en l'abundància, en la profunditat i en l'alegria de la comunió que el Senyor dóna als seus fills. En la pregària hi participen els sants del cel, que són invocats pel seu nom, per tal que acompanyin totes les comunitats en el seu camí pels carrers del món.
El dijous es recorden totes les Esglésies, les d'Orient i les d'Occident, per tal que creixi la comunió entre els creients en Crist, i la predicació de l'Evangeli s'escampi fins als extrems de la terra. El Senyor, únic pastor de la seva Església, dóna a tothom el seu amor apassionat del qual en brolla l'acció pastoral i el compromís d'anunciar l'Evangeli.
El record de la creu arriba a la Comunitat el divendres, per tal que tothom recordi on neix la salvació i no oblidi com n'ha estat de gran l'amor del Senyor pels homes. El lligam entre les benaurances evangèliques i la narració de la passió fa contemplar la riquesa de la creu que és alhora anunci de la mort de l'egoisme i de la victòria de l'amor pels altres.
Arriba el dissabte, dia de vigília i d'esperar la resurrecció del Senyor. És l'espera davant de la tomba de Llàtzer perquè sigui deslligat de les benes de la mort; en ell conflueixen els crits d'ajuda que pugen d'arreu del món per ser presentats al Senyor per tal que tregui la pedra pesada que oprimeix la vida. I la vida de tothom, alliberada de les benes del pecat, és salvada per la misericòrdia de Déu.
Així acaba la setmana, que ja no passa de manera casual o caòtica. Els dies, guiats per la pregària, estan orientats cap al dia sense posta, quan els deixebles cantaran amb els àngels el Trisagi, que acaba la "pregària de la llum" de la tarda del diumenge.
La pregària a l'Esperit Sant recorda a la Comunitat que ha d'obrir el seu cor a l'alè de Déu per poder lluitar contra els esperits del mal i estendre l'obra de la misericòrdia sobre la terra. El record dels apòstols, mentre es recorda la tasca dels Dotze en l'anunci evangèlic, sosté el compromís de la Comunitat perquè segueixi els primers testimonis de la fe fins als extrems de la terra. I les icones, que trobem en totes les esglésies de la Comunitat, amb la riquesa de la tradició espiritual de l'Església d'Orient, ajuden a adreçar els ulls del cor cap al Senyor i a confiar en ell.
 
La força dèbil de la pregària
Res no és possible sense la pregària, tot és possible amb la pregària feta amb fe. Els habitants de Natzaret, amb la seva incredulitat, van impedir que el Senyor fes miracles (Lc 4,23); i fins i tot els deixebles, quan no pregaven i no dejunaven, no eren capaços de fer guaricions (Mt 17,19). La pregària supera la impotència dels homes; va més enllà del hom creu que és impossible, i permet que Déu intervingui en aquest món amb el seu poder.
Sant Jaume escriu en la seva carta: "Demaneu i no rebeu perquè ho feu amb malícia, amb la intenció de malgastar-ho tot en els plaers" (4,3). La Comunitat, mentre cuida els pobres i els febles, aprèn d'ells a adreçar-se a Déu, amb la mateixa confiança i insistència. I cadascú es descobreix captaire d'amor i de pau; i llavors, amb major consciència, pot allargar la seva má cap al Senyor. I el Senyor, Pare bo i amic dels homes, respondrà amb inesperada generositat.
La pregària es presenta dèbil als ulls dels homes. En realitat, però, és forta si està plena de confiança en el Senyor, i pot fer que caiguin murs, que s'aplanin els abismes, que desaparegui la violència i que creixi la misericòrdia. La pregària comunitària és realment santa i beneïda; és necessària per a la vida de cada deixeble i per a la vida de la Comunitat, però també ho és per a la vida del món. Està escrit: "Si dos de vosaltres aquí a la terra es posen d'acord per a demanar alguna cosa, el meu Pare del cel els la concedirà" (Mt 18,19). Per això els deixebles han de perseverar en la pregària comunitària i junts han de ser audaços. La pregària, efectivament és una arma forta en mans dels creients: destrueix el mal i fa que creixi l'amor.
La pregària amb Sant'Egidio també recull les pregàries de les persones properes i de les que estan lluny, les dels pobres i els dèbils, les dels germans i les de les germanes, com si formessin una única invocació a Déu. En la pregària comunitària podem fer-nos nostres les paraules de l'apòstol Pere: "Acosteu-vos a ell, que és la pedra viva, rebutjada pels homes, però escollida i preciosa als ulls de Déu. Vosaltres, com pedres vives, sou edificats per Déu com a temple de l'Esperit perquè formeu una santa comunitat sacerdotal que ofereixi víctimes espirituals agradables a Déu per Jesucrist" (1 Pe 2,4-5).
 

10/12/2016
Vigilia del domingo

La pregària cada dia


NOTÍCIES RELACIONADES
19 Novembre 2016

El patriarca de l'Església assíria Mar Gewargis III visita Sant'Egidio: "Aquesta fraternitat ens dóna esperança"

IT | ES | DE | PT | CA | HU
1 Setembre 2016

1 de setembre, memòria de Sant'Egidio.La Comunitat, que ha pres el seu nom dóna gràcies a tot el món


Monjo d'Orient que va viatjar a Occident. Va viure a França i es va convertir en pare de molts monjos. La Comunitat de Sant'Egidio deu el seu nom a l'església de Roma dedicada al sant i ho recorda en la pregària, arreu del món
IT | EN | ES | DE | FR | PT | CA
29 Juliol 2016

Les Comunitats de Sant'Egidio a Europa, en comunió amb l'Església de França, el divendres 29 de juliol preguen per la pau i les víctimes del terrorisme

IT | EN | ES | DE | FR | PT | CA | RU | HU
15 Juliol 2016
NIÇA, FRANÇA

Niça, Sant'Egidio : Solidaritat i estar al costat del poble francès


Defensar la vida dels innocents , lluitar contra els que volen minar les arrels de la convivència , treballar per posar fi als conflictes de l'Orient Mitjà i Àfrica
IT | EN | ES | DE | FR | CA | NL | RU | HU
14 Juliol 2016
BARCELONA, ESPANYA

Pregària en record de dos infants morts en un incendi

ES | CA
23 Juny 2016
Dia Mundial dels Refugiats

Morir d'esperança : Pregària en record de les víctimes dels viatges cap a Europa.


Llocs on es farà la pregària
IT | ES | FR | PT | CA
totes les notícies relacionades

AP
22 Novembre 2016
Osnabrücker Kirchenbote
Eine Kerze für jeden toten Flüchtling
18 Novembre 2016
Vatican Insider
“La Parola di Dio ogni giorno 2017”
6 Novembre 2016
Würzburger katholisches Sonntagsblatt
Von Gott berührt
20 Setembre 2016
Vatican Insider
“Pace per le vittime delle guerre che inquinano i popoli di odio”
20 Setembre 2016
Famiglia Cristiana
La pace unica strada dell'umanità ferita
tot relacionat amb la premsa

FOTOS

1329 visites

1447 visites

1614 visites

1505 visites

1409 visites
tots els mitjans de comunicació afins

 

Per Natale, regala il Natale! Aiutaci a preparare un vero pranzo in famiglia per i nostri amici più poveri