LA PREGÀRIA CADA DIA

Pregària de la santa creu
Paraula de déu cada dia
Libretto DEL GIORNO
Pregària de la santa creu
Divendres 26 de abril


Lectura de la Paraula de Déu

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Aquest és l'Evangeli dels pobres,
l'alliberament dels presoners,
la vista dels cecs,
la llibertat dels oprimits.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Joan 14,1-6

"Que els vostres cors s'asserenin. Creieu en Déu, creieu també en mi. A casa del meu Pare hi ha moltes estances; si no hi fossin, ¿us podria dir que vaig a preparar-vos-hi estada? I quan hauré anat a preparar-vos-la, tornaré i us prendré amb mi, perquè també vosaltres estigueu allà on jo estic. I allà on jo vaig, ja sabeu quin camí hi porta.
Tomàs li pregunta:
-Senyor, si ni tan sols sabem on vas, com podem saber quin camí hi porta?
Jesús li respon:
-Jo sóc el camí, la veritat i la vida. Ningú no arriba al Pare si no és per mi.

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

El Fill de l'home
ha vingut a servir;
qui vulgui ser el primer,
que es faci servent de tots.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Jesús desea que los lazos de amistad no se rompan, sino que duren para siempre. No los abandona, quiere que estén con él para siempre. Continúa preparando para cada uno de nosotros un lugar en la casa grande del Padre. Con estas palabras, Jesús nos abre una pequeña visión de nuestro futuro. ¡Cuántas veces nos hemos interrogado sobre la vida después de la muerte y nos hemos preguntado qué habrá sido de los amigos ya muertos, de aquellos a quienes hemos amado y por quienes quizá hemos trabajado y sufrido! El Evangelio no nos deja sin respuesta a preguntas como estas. Al contrario, como queriendo que experimentemos el consuelo de primera mano, habla del más allá como de una casa amplia, espaciosa, habitada por nuestros amigos, los cercanos y los lejanos. Un camino seguro nos conduce a ellos y a ese lugar: es Jesús mismo. En el vínculo con él está, de hecho, la garantía de que nada de nuestra vida se pierde: ni un pensamiento, ni un gesto de afecto son vanos, en cambio todo se recoge y se conserva como un tesoro precioso e iluminado por la luz del anuncio de la victoria de la vida sobre la muerte que recibimos en Pascua. Jesús parece convencido de que los discípulos comprendían la verdad sobre el más allá de la muerte, hasta el punto de decir: "Y adonde yo voy sabéis el camino". En realidad, no era así, como tampoco lo es para nosotros hoy. Tomás, en nombre de todos, pregunta cuál es el camino. Y Jesús, una vez más, se expresa con claridad: "Yo soy el Camino, la Verdad y la Vida". Permanecer unidos a él es la garantía de recorrer el camino justo que conduce hasta llegar al Padre que está en los cielos.

La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).

Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".

Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.

Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).

La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.