LA PREGÀRIA CADA DIA

Pregària de la vigília
Paraula de déu cada dia
Libretto DEL GIORNO
Pregària de la vigília
Dissabte 27 de abril


Lectura de la Paraula de Déu

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Tot aquell qui viu i creu en mi
no morirà per sempre.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

2a Corintis 12,11-21

He obrat sense seny, però vosaltres m'hi heu obligat. Sou vosaltres qui m'hauríeu hagut de recomanar, perquè jo, que no sóc res, no sóc inferior en res a aquests superapòstols. Els signes autèntics de l'apòstol els heu vist realitzats quan jo era entre vosaltres: paciència constant, senyals, prodigis i miracles. En què heu rebut un tracte inferior al de les altres esglésies? Tan sols en el fet que no us he molestat perquè em mantinguéssiu. Perdoneu-me aquesta injustícia!
Estic a punt de venir a Corint per tercera vegada, i tampoc no us molestaré: no busco els vostres béns, sinó les vostres persones. No toca als fills d'estalviar per als pares, sinó als pares per als fills. De bon grat, doncs, gastaré el que tinc i em desgastaré jo mateix per vosaltres. El fet que jo us estimi més, ¿ha de servir perquè m'estimeu menys? Heu d'admetre que jo no us he estat cap càrrega; però algú podria dir que he estat prou astut per a fer-vos caure en una trampa. ¿És que m'he valgut de cap dels meus enviats per a explotar-vos? Vaig demanar a Titus que us visités i el vaig enviar en companyia d'aquell altre germà. ¿És que Titus s'ha aprofitat de vosaltres? ¿No ens hem mogut tots amb el mateix esperit? ¿No hem seguit les mateixes petjades?
Us semblarà que ja fa estona que ens defensem davant vostre, però de fet, germans estimats, parlem en Crist davant de Déu, pensant només en la vostra edificació. Perquè em temo que, quan arribaré, no us trobaré tal com voldria, i que vosaltres em trobareu tal com no voldríeu. Em temo que trobaré discòrdies, gelosies, enfuriments, rivalitats, calúmnies, murmuracions, arrogàncies, desordres; que, quan arribaré, el meu Déu m'humiliarà davant vostre. Llavors m'hauré de doldre per molts que han pecat i encara no s'han penedit de la seva impuresa, de la seva immoralitat i del seu llibertinatge.

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Si creus, veuràs la glòria de Déu,
diu el Senyor.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

El discurs de defensa ha acabat i Pau mostra als corintis el seu veritable rostre, el d’un pare. És plenament conscient del valor de l’Evangeli que ha anunciat i de la força que ve del Senyor. Per això no s’avergonyeix en absolut d’insistir davant els corintis en la defensa de la seva presència entre ells. Ell els estima com cap altre, perquè els ha engendrat a la vida cristiana «amb senyals, prodigis i miracles» (v. 12). No solament no s’ha fet sostenir econòmicament per ells, com en canvi pretenien els «superapòstols», sinó que ha estat generós en l’amor. Amb ironia, demana perdó per aquesta «injustícia» (v. 13). Els notifica que aviat anirà a veure’ls de nou per tal de trobar «no els vostres béns, sinó les vostres persones» (v. 14). Pau vol el cor dels fidels de Corint, vol el seu amor, la seva obediència a l’Evangeli de Crist. Aquesta és la veritable realitat de la vida cristiana. Pau es presenta com aquells pares que es prodiguem de bon grat als seus fills, que els porten tot allò que necessiten. I tot exclusivament per amor, fins al punt d’escriure: «El fet que jo us estimi més, ¿ha de servir perquè m’estimeu menys?» (v. 15). Aquesta petició d’amor, commou. No es tracta d’una reciprocitat freda, com de manera mesquina podem pensar entre nosaltres. Però no hi ha dubte que a l’amor que es dóna gratuïtament és bo de respondre amb la mateixa gratuïtat. En qualsevol cas, l’apòstol continuarà amb la predicació de l’Evangeli de manera gratuïta i continuarà unit de manera especial a la comunitat de Corint. En aquesta afirmació emergeix la passió missionera del deixeble de Jesús que no comunica l’Evangeli de manera abstracta i impersonal. L’apòstol el comunica vinculant-se personalment, es pot dir que visceralment, a la comunitat, preocupant-se i estimant els germans que ha engendrat en nom del Senyor. La comunicació de l’Evangeli i l’amor pels germans que ha generat, no poden anar separats. No hi pot haver una comunicació de l’Evangeli en abstracte. En aquesta línia, Pau envia els seus deixebles ara aquí ara allà per mantenir viu el vincle personal a través del qual també es genera la fe. No és d’un llibre que hi ha necessitat, sinó d’apòstols i de germans que sàpiguen fer arribar al cor l’Evangeli de Crist. L’Evangeli comunicat personalment amb amor —sovint entre dificultats i tribulacions— fa miracles en la vida dels qui l’acullen. El primer dels miracles és la comunió entre els qui anaven dispersos. L’apòstol espera trobar-la enfortida a l’arribar als corintis.

PARAULA DE DÉU CADA DIA: EL CALENDARI

La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).

Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".

Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.

Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).

La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.