LA PREGÀRIA CADA DIA

Pregària de la vigília
Paraula de déu cada dia

Pregària de la vigília

Memòria del profeta Elies que fou endut al cel i deixà a Eliseu el seu mantell Llegir més

Libretto DEL GIORNO
Pregària de la vigília
Dissabte 20 de juliol

Memòria del profeta Elies que fou endut al cel i deixà a Eliseu el seu mantell


Lectura de la Paraula de Déu

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Tot aquell qui viu i creu en mi
no morirà per sempre.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Jeremies 8,1-13

»En aquell temps, ho dic jo, el Senyor, trauran dels seus sepulcres els ossos dels reis de Judà i els dels seus prohoms, els dels sacerdots i els dels profetes, i els dels altres habitants de Jerusalem, i els exposaran al sol, a la lluna i a tot l'estol dels astres, que ells estimaven i a qui donaven culte: els havien seguit, els havien consultat i adorat. Aquells ossos no seran recollits ni tornats a enterrar: quedaran com fems sobre la terra. Els qui quedaran d'aquesta gent malvada, en tots els llocs on jo els dispersaré, preferiran la mort a la vida. Ho dic jo, el Senyor de l'univers.»

«Digues-los: Això pregunta el Senyor:
Els qui cauen, no s'aixequen?
Els qui es desencaminen,
no tornen enrere?
Per què, doncs, aquest poble
va fora de camí?
Per què Jerusalem
va sempre desencaminada?
S'aferren a falòrnies,
es neguen a tornar enrere.
He escoltat atentament:
és insostenible el seu parlar;
ningú no es penedeix
de la seva maldat
ni es pregunta pel que ha fet.
Tots continuen la seva cursa
com cavalls llançats a la batalla.
En el cel, la cigonya
coneix el temps d'emigrar;
la tórtora, la grua i l'oreneta
retornen quan n'és el temps;
però el meu poble no coneix
els decrets del Senyor.
Com podeu dir que sou savis,
que teniu la Llei del Senyor?
La ploma mentidera dels escribes
tan sols ha dut la mentida.
Els savis se senten avergonyits,
s'espanten, estan atrapats.
Si refusen la paraula del Senyor,
quina saviesa els queda?

»Per això donaré a d'altres
les seves dones,
i els seus camps a uns nous amos;
perquè, des dels petits
fins als més grans,
tots van darrere de guanys injustos;
des del profeta fins al sacerdot,
tots són uns estafadors.
Aviat troben remei
per a la ferida del meu poble.
Li diuen: "Tot va bé, tot va bé",
quan res no va bé!
El seu comportament és detestable
i han hagut d'avergonyir-se'n,
ells que no s'avergonyeixen de res
i desconeixen el rubor.
Doncs bé, cauran igual que els altres,
ensopegaran a l'hora del càstig.
Ho diu el Senyor.

»Quan vull collir-ne els fruits,
no hi ha raïms als ceps
ni figues a les figueres.
S'ha marcit el seu fullatge:
els posaré en mans dels qui passen.
Ho dic jo, el Senyor.»

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Si creus, veuràs la glòria de Déu,
diu el Senyor.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Ni tan sols després de la mort hi ha pau per a qui es deixa atrapar per la idolatria. És el més deshonrós que hi pot haver, el més allunyat de l’amor per la vida i per una digna sepultura després de la mort. Per què hi ha tanta duresa en les paraules del profeta? No són amenaces ni càstigs infligits per Déu. Són la descripció d’una situació que és conseqüència de determinades decisions, és a dir, d’una vida gastada per la vanitat dels ídols. La conseqüència no pot ser altra que un final ignominiós. No obstant això, sempre hi ha una possibilitat d’invertir aquest destí de mort. El Senyor ofereix sempre possibilitats a l’home perquè torni a ell, com llegim: «Els qui cauen, no s’aixequen? Els qui es desencaminen, no tornen enrere? Per què, doncs, aquest poble va fora de camí?». Sí, el qui es perd pot tornar sempre. Però hem de reflexionar sobre els nostres comportaments, no actuar pensant que el que fem sempre és el més just. La Paraula de Déu ens ajuda a reflexionar, a tornar al fons de nosaltres mateixos, ens corregeix. Sí, també és veritat per a nosaltres: «Ningú no es penedeix de la seva maldat ni es pregunta pel que ha fet. Tots continuen la seva cursa com cavalls llançats a la batalla». Ens dominen el costum i l’instint. No ens parem a reflexionar i per tant, res no canvia en nosaltres ni fora de nosaltres. La saviesa per viure bé ve d’escoltar fidel i contínuament la paraula del Senyor. Sense aquesta saviesa quedem presos d’una visió estreta de la realitat. Per segona vegada (vegeu 6,14), Jeremies repeteix l’amonestació: «Aviat troben remei per a la ferida del meu poble. Li diuen: “Tot va bé, tot va bé”, quan res no va bé!». Com en són de certes aquestes paraules també avui! Molts parlen de pau pensant que estan en pau amb ells mateixos, evitant de mirar la injustícia i la violència de la societat per viure tranquils. La pau no arribarà fent cas omís dels dolors del món i dels pobres. En lloc de avergonyir-nos del mal que hi ha en cada un de nosaltres, ho acceptem i ho justifiquem tot, fins el mal, com si això fos normal per salvar-se un mateix i posar-se en lloc segur. El profeta ens convida a no tenir por de reconèixer el mal que hi ha en nosaltres.

PARAULA DE DÉU CADA DIA: EL CALENDARI

La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).

Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".

Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.

Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).

La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.