LA PREGÀRIA CADA DIA

Pregària de la vigília
Paraula de déu cada dia

Pregària de la vigília

Memòria de sant Wenceslau, màrtir venerat a Bohèmia. Memòria de William Quijano, jove salvadoreny, assassinat per la violència de les maras. Llegir més

Libretto DEL GIORNO
Pregària de la vigília
Dissabte 28 de setembre

Memòria de sant Wenceslau, màrtir venerat a Bohèmia. Memòria de William Quijano, jove salvadoreny, assassinat per la violència de les maras.


Lectura de la Paraula de Déu

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Tot aquell qui viu i creu en mi
no morirà per sempre.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Jeremies 40,7; 41,1-18

Tots els oficials de les tropes que s'havien dispersat pels camps amb els seus homes van saber que el rei de Babilònia havia nomenat governador del país Guedalià, fill d'Ahicam, i li havia confiat la gent pobra, homes, dones i infants que no havien estat deportats a Babilònia. El mes setè, Ixmael, fill de Netanià, fill d'Elixamà, que era de nissaga reial i membre de la cort, va anar amb deu homes a Mispà a trobar Guedalià, fill d'Ahicam, i es van asseure a taula plegats. De sobte, Ixmael i els altres deu homes van desembeinar les espases i mataren Guedalià, fill d'Ahicam, fill de Xafan, governador del país, nomenat pel rei de Babilònia. També van matar tots els jueus que hi havia a Mispà al costat de Guedalià i els caldeus que eren allí. Ixmael va matar tots els homes de guerra.
Dos dies després de la mort de Guedalià, i quan ningú encara no en sabia res, es van presentar uns vuitanta homes de Siquem, de Siló i de Samaria, amb la barba afaitada i els vestits esquinçats i amb incisions al cos, que portaven oblacions i encens per oferir-los en el temple del Senyor. Ixmael, fill de Netanià, sortí a rebre'ls des de Mispà tot plorant. Se'ls va acostar i els digué:
--Veniu a veure Guedalià, fill d'Ahicam.
Però quan van ser al mig de la ciutat, Ixmael, fill de Netanià, acompanyat dels seus homes, els va degollar i els tirà a la cisterna. Entre ells n'hi hagué deu que digueren a Ixmael:
--No ens matis, que tenim blat, ordi, oli i mel, amagats pels camps.
Llavors Ixmael es va desdir de matar-los amb els altres.
La cisterna on Ixmael va tirar els cadàvers dels homes que ell havia mort és ara la cisterna de Guedalià. Era la que havia excavat el rei Asà per defensar-se de Baixà, rei d'Israel. Ixmael, fill de Netanià, la va omplir de cadàvers.
A més, Ixmael va fer captius tots els qui quedaven a Mispà: les filles del rei i tots els altres que Nebuzaradan, cap de la guàrdia, havia confiat a Guedalià, fill d'Ahicam. Ixmael, fill de Netanià, se'ls va endur captius al país dels ammonites.
Johanan, fill de Caréah, i els oficials que eren amb ell van ser informats de tot el mal que havia fet Ixmael, fill de Netanià. Llavors van reunir tota la tropa i sortiren per atacar Ixmael, fill de Netanià. El van aconseguir vora la gran bassa de Gabaon.
La gent que era amb Ixmael es va alegrar de veure Johanan, fill de Caréah, i els oficials de l'exèrcit que l'acompanyaven; tots els captius que Ixmael s'enduia de Mispà es passaren a Johanan, fill de Caréah. Ixmael, fill de Netanià, amb vuit homes més, es pogué escapar de Johanan i se'n va anar al país dels ammonites.
Johanan, fill de Caréah, i els oficials de l'exèrcit que l'acompanyaven es van fer càrrec de la gent de Mispà que havien rescatat de les mans d'Ixmael, fill de Netanià, després que aquest havia mort Guedalià, fill d'Ahicam. Hi havia homes de guerra, dones, criatures i funcionaris de la cort. Johanan els havia rescatat a Gabaon. Tots es posaren en camí i van fer una parada al campament de Quimham, prop de Betlem, a punt d'emprendre la marxa cap a Egipte. Fugien, per por dels caldeus, ja que Ixmael, fill de Netanià, havia mort Guedalià, fill d'Ahicam, aquell que el rei de Babilònia havia nomenat governador del país.

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Si creus, veuràs la glòria de Déu,
diu el Senyor.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Ens trobem en un moment crucial de la situació de Jerusalem. Molts no accepten la situació que s’ha creat, sobretot la decisió dels babilonis que han imposat a Guedalià com a rei sotmès a ells. La manca d’independència crema, però segons Jeremies no és l’essencial en aquest moment. Es desencadenen lluites entre grups que proposen solucions diferents a l’actual situació. Alguns voldrien rebel•lar-se contra el dominador estranger, mentre que altres voldrien acceptar la situació que sembla garantir la llibertat de practicar la pròpia fe i una certa autonomia. Els opositors, encapçalats per Ixmael, eliminen al rei Guedalià junt amb tots aquells que havien estat fidels aliats seus. La violència i la crueltat s’imposen sempre quan un vol afirmar amb la força el seu punt de vista. Ho veiem també avui en moltes situacions de conflicte, en les quals sembla gairebé impossible reconduir els adversaris cap a un debat i un diàleg serè, que podria portar a solucions compartides. Però el diàleg sembla impossible quan un pensa tenir la raó i no accepta posar en discussió les seves conviccions. Així, un altre grup, liderat per Johanan, fill de Caréah, obliga a fugir l’assassí del rei, mentre que els homes que li són fidels es passen al bàndol de Johanan, que al seu torn fuig a Egipte per por dels babilonis. El mateix Jeremies es veurà obligat a seguir aquest grup, tal com narra el capítol següent. Però aquesta decisió, fruit de la por, és la conseqüència de la negació a escoltar la paraula de Déu: «Desobeint el Senyor, es van refugiar al país d’Egipte i arribaren a Dafne» (43,7). Jeremies es veu obligat a recórrer en sentit contrari el camí de la salvació i de l’alliberament que Israel havia fet cap a la terra promesa. Es converteix així en l’anti Moisès, el profeta que no és escoltat, però que comparteix fins al final la situació del seu poble.

PARAULA DE DÉU CADA DIA: EL CALENDARI

La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).

Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".

Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.

Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).

La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.