LA PREGÀRIA CADA DIA

Pregària de la vigília
Paraula de déu cada dia
Libretto DEL GIORNO
Pregària de la vigília
Dissabte 13 de gener


Lectura de la Paraula de Déu

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Tot aquell qui viu i creu en mi
no morirà per sempre.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Marc 2,13-17

Jesús tornà a sortir cap a la vora del llac. Tothom venia a trobar-lo i ell els ensenyava. Tot passant, veié Leví, fill d'Alfeu, assegut al lloc de recaptació d'impostos, i li digué:
--Segueix-me.
Ell s'aixecà i el va seguir.
Després es posà a taula a casa d'ell, i molts publicans i altres pecadors es posaren també a taula amb Jesús i els seus deixebles; eren molts els qui el seguien. Llavors, quan els mestres de la Llei del grup dels fariseus veieren que Jesús menjava amb els pecadors i els publicans, digueren als deixebles:
--Com és que menja amb els publicans i els pecadors?
Jesús ho va sentir i els digué:
--El metge, no el necessiten els qui estan bons, sinó els qui estan malalts. No he vingut a cridar els justos, sinó els pecadors.

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Si creus, veuràs la glòria de Déu,
diu el Senyor.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Continua la lectura de l'Evangeli de Marc. Dia rere dia, la pàgina evangèlica ens uneix a Jesús, i a la petita comunitat que havia reunit, mentre dóna els primers passos de la predicació evangèlica. Jesús continua caminant per la riba del llac de Galilea i troba Levi, un recaptador d'impostos, assegut al banc de la recaptació. Era coneguda la desconfiança que suscitaven els recaptadors d'impostos i el menyspreu amb què eren tractats. No obstant, Jesús s'atura davant aquell pecador. El mira i el convida a seguir-lo. I Leví, sense vacil•lar, ho deixa tot i el segueix. La petita comunitat de Jesús creix en nombre, sense que Jesús sembli preocupat per la procedència o condició de qui crida a seguir-lo. Per formar part de la comunitat dels deixebles no existeix cap mena de prejudici; no importa com siguem, quina història o quin caràcter tinguem. El mateix Levi és considerat un publicà pecador a causa del seu ofici de recaptador dels impostos que enriquien les finances dels romans, els opressors. Però a Jesús no l'interessa l'origen o la condició dels qui crida a seguir-lo. Per formar part de la comunitat dels deixebles el que compta és escoltar la Paraula de Deu i posar-la en pràctica. Exactament com ha fet Leví. Per a ell, com per als quatre primers deixebles, ha estat suficient escoltar una sola vegada: «Segueix-me». Leví s'alça, deixa el seu banc, i es posa a seguir Jesús. Més endavant, l'evangelista relata el banquet que Levi ha organitzat en honor de Jesús i dels deixebles, al qual ha convidat també els seus amics, publicans i pecadors. En aquest punt esclata la ira dels fariseus. Jesús no només crida els pecadors a seguir-lo sinó que es posa a menjar amb ells, incorrent per tant en la impuresa. I l'acusen públicament a causa del seu comportament pecaminós. D'aquesta manera es manifesta la duresa de cor dels fariseus i la seva malícia. No són capaços de veure ni entendre el significat de la misericòrdia. Ben diferent és la sensibilitat de Jesús: «No he vingut a cridar els justos, sinó els pecadors», respon als que l'acusen. No és que Jesús considerés justos als fariseus. Eren ells mateixos qui, de manera errònia, s'hi consideraven. Però certament Leví i els altres comensals ?com de fet cadascú de nosaltres? eren febles, pobres i pecadors. Però Jesús ha vingut precisament pels febles i pels pecadors. Ha vingut també pels fariseus. I algun d'ells s'hi adhereixen. De fet la condició per a ser salvats rau en sentir-se necessitats de l'ajut del Senyor.

PARAULA DE DÉU CADA DIA: EL CALENDARI

La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).

Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".

Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.

Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).

La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.