LA PREGÀRIA CADA DIA

Pregària amb Maria, mare del Senyor
Paraula de déu cada dia

Pregària amb Maria, mare del Senyor

Record de Sant Nil, stàrets rus (+1508). Va ser pare de monjos als quals va ensenyar el gran amor del Senyor pels homes, exhortant-los a demanar a Déu de tenir el seu mateix sentiment (en grec, «macrothimia»). Record de la Pregària pels nous màrtirs del segle XX, presidida per Joan Pau II al Colosseu de Roma al costat dels representants de les Esglésies cristianes. Llegir més

Libretto DEL GIORNO
Pregària amb Maria, mare del Senyor
Dimarts 7 de maig

Record de Sant Nil, stàrets rus (+1508). Va ser pare de monjos als quals va ensenyar el gran amor del Senyor pels homes, exhortant-los a demanar a Déu de tenir el seu mateix sentiment (en grec, «macrothimia»). Record de la Pregària pels nous màrtirs del segle XX, presidida per Joan Pau II al Colosseu de Roma al costat dels representants de les Esglésies cristianes.


Lectura de la Paraula de Déu

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

L’Esperit del Senyor és sobre teu,
el qui naixerà de tu serà sant.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Filipencs 4,4-9

Viviu sempre contents en el Senyor! Ho repeteixo: viviu contents! Que tothom us conegui com a gent de bon tracte. El Senyor és a prop. No us inquieteu per res. En tota ocasió acudiu a la pregària i a la súplica i presenteu a Déu les vostres peticions acompanyades d'acció de gràcies. I la pau de Déu, que sobrepassa tot el que podem entendre, guardarà els vostres cors i els vostres pensaments en Jesucrist.
Finalment, germans, interesseu-vos per tot allò que és autèntic, respectable, just, pur, amable, lloable, tot allò que sigui virtuós i digne d'elogi. Poseu en pràctica allò que de mi heu après i rebut, vist i sentit. I el Déu de la pau serà amb vosaltres.

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Aquí tens, Senyor, els teus servents:
que es compleixi en nosaltres la teva Paraula.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Pau no estalvia paraules per exhortar la comunitat de Filips a viure amb alegria: «Viviu sempre contents en el Senyor. Ho repeteixo: viviu contents!» Sabent les dificultats que passaven tant Pau com la mateixa comunitat, ens podria sorprendre aquesta insistència a invitar-los a estar contents. I és precisament la joia la que allibera el cor de l’amor per un mateix i l’obre al «bon tracte» amb tots. El motiu de la joia, de fet, rau en la certesa que «el Senyor és a prop». Aquesta proximitat, no és només la raó de l’alegria del deixeble, sinó la força per poder canviar el cor i vèncer la tristesa que envolta el món. Però, com és possible no angoixar-se davant una vida sovint difícil? Com és possible no entristir-se davant la feblesa del nostre cos i la poca consistència dels nostres sentiments? La joia de la proximitat de Jesús obre les portes a la pregària constant. Pau ens convida a exposar a Déu totes les nostres necessitats per trobar aquella pau que el món no sap donar. Per això, la pregària ha de ser el centre de la vida de cada creient i de cada comunitat. De la pregària brollen sentiments i pensaments nous, «respectables, justos, purs, amables, lloables». En la pregària, amb un cor i un pensament renovats, lloem Déu i pacifiquem la vida del món. «I el Déu de la pau serà amb vosaltres!», afirma l’apòstol.

PARAULA DE DÉU CADA DIA: EL CALENDARI

La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).

Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".

Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.

Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).

La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.