LA PREGÀRIA CADA DIA

Pregària amb els sants
Paraula de déu cada dia
Libretto DEL GIORNO
Pregària amb els sants
Dimecres 22 de maig


Lectura de la Paraula de Déu

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Vosaltres sou llinatge escollit,
sacerdoci reial, nació santa,
poble que Déu s’ha reservat
per a proclamar les seves meravelles.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Colossencs 3,12-17

Revestiu-vos, doncs, dels sentiments que escauen a escollits de Déu, sants i estimats: sentiments de compassió entranyable, de bondat, d'humilitat, de dolcesa, de paciència; suporteu-vos els uns als altres, i si algú tingués res contra un altre, perdoneu-vos-ho. El Senyor us ha perdonat: perdoneu també vosaltres. Però, per damunt de tot, revestiu-vos de l'amor, que tot ho lliga i perfecciona. Que la pau de Crist regni en els vostres cors, ja que per a obtenir aquesta pau heu estat cridats a formar un sol cos. I sigueu agraïts. Que la paraula de Crist habiti en vosaltres amb tota la seva riquesa; instruïu-vos i encamineu-vos els uns als altres en tota mena de saviesa; moguts per la gràcia de Déu, canteu-li en els vostres cors amb salms, himnes i càntics de l'Esperit. Tot allò que feu, sigui de paraula, sigui d'obra, feu-ho en nom de Jesús, el Senyor, donant gràcies per mitjà d'ell a Déu Pare.

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Vosaltres sereu sants,
perquè jo sóc sant, diu el Senyor.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

L’apòstol anomena els cristians «escollits, sants i estimats» de Déu. Els creients, generats per l’amor de Déu, han estat escollits per pertànyer a Ell i gaudir de la seva amistat com a fills predilectes. I si Crist, la imatge perfecta de Déu, ha passat a ser-ho en la vida dels creient, aquest darrer ha de fer seu el comportament de Crist i assemblar-se cada vegada més a Ell. Per això les cinc virtuts indicades per l’apòstol a l’inici d’aquest passatge (v. 12) recorden les obres de Déu mateix i de Crist amb Israel. L’apòstol insisteix en dues actituds: la tolerància reciproca i el perdó. Es podria dir que l’amor suporta i perdona perquè el seu objectiu és la comunió entre els germans i la unitat de la comunitat. Per a l’apòstol, l’amor (l’agape), més que una virtut és l’amor de Déu vesat en el cor del creient. Pau pren la imatge del vestit i demana als cristians que estenguin l’amor de Déu sobre les virtuts enumerades anteriorment, com una espècie de mantell que les cobreix totes. L’amor és, en efecte, el «fermall de perfecció», o sigui, el vincle d’unió que manté unides totes les virtuts i que enforteix i compacta la comunió entre els germans. L’agape és la font de totes les virtuts i la fi cap a la qual totes tendeixen és la comunió amb Déu i amb els germans. L’apòstol recorda la centralitat de la Paraula que, en certa manera, guia l’amor perquè l’Església viu de la Paraula de Déu, la qual fa present el mateix Jesús entre els deixebles. L’Evangeli no és un text per estudiar; és sagrament de Crist, lloc de trobada entre Jesús i el creient. La Paraula acollida i viscuda es converteix així en el fonament de la unitat de la comunitat i la font dels cants de joia i d’acció de gràcies que pugen a Déu pel do de la salvació. De l’experiència de la trobada amb Jesús ressuscitat, viscuda en la comunitat que escolta i prega, neix per al creient la força per viure l’amor arreu, sense posar-se cap límit.

PARAULA DE DÉU CADA DIA: EL CALENDARI

La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).

Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".

Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.

Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).

La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.