LA PREGÀRIA CADA DIA

Pregària amb Maria, mare del Senyor
Paraula de déu cada dia

Pregària amb Maria, mare del Senyor

Memòries dels sants Addai i Mari, fundadors de l'Església caldea. Pregària pels cristians de l'Irak. Llegir més

Libretto DEL GIORNO
Pregària amb Maria, mare del Senyor
Dimarts 28 de maig

Memòries dels sants Addai i Mari, fundadors de l’Església caldea. Pregària pels cristians de l’Irak.


Lectura de la Paraula de Déu

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

L’Esperit del Senyor és sobre teu,
el qui naixerà de tu serà sant.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Hebreus 1,5-14

Perquè, a quin dels àngels Déu ha dit mai: Tu ets el meu Fill; avui jo t'he engendrat? I encara: Jo li seré pare, i ell serà per a mi un fill? D'altra banda, quan presenta al món el seu primogènit, diu: Que l'adorin tots els àngels de Déu.
Dels àngels diu només: Ell fa dels seus àngels esperits; dels seus ministres, flames de foc. En canvi, del Fill diu: El teu tron, oh Déu, es manté pels segles dels segles, i el ceptre just és el ceptre del teu Regne. Has estimat la justícia i has avorrit la maldat; per això el teu Déu t'ha preferit als teus companys i t'ha ungit, oh Déu, amb perfums de festa. I encara: Tu, Senyor, al principi vas assentar la terra, i el cel és obra de les teves mans; ells passaran, però tu perduraràs. Tots s'envelliran com un vestit, els plegaràs com un mantell, com qui es canvia de roba. Però tu ets sempre el mateix i els teus anys no tindran fi.
De quin dels àngels Déu ha dit mai: Seu a la meva dreta, i espera que posi els enemics com a escambell dels teus peus? Els àngels només són esperits que exerceixen un ministeri, enviats per a fer un servei als qui han d'heretar la salvació.

 

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

Aquí tens, Senyor, els teus servents:
que es compleixi en nosaltres la teva Paraula.

Al·leluia, al·leluia, al·leluia.

La Carta ha parlat del Fill com la revelació definitiva de Déu. El Fill és aquell que els creients han d’escoltar i seguir. En efecte, Déu l’ha constituït Senyor de tota la creació. La Carta, amb una seqüència de set citacions de l’Antic Testament, vol mostrar als cristians que el Fill ha portat a compliment totes les profecies de l’Antic Testament. Amb una interpretació cristològica dels salms, l’autor composa un himne sobre la glorificació de Jesús que recorda un himne anàleg, aquell de l’abaixament de Jesús que trobem a la Carta als Filipencs. Però en aquest cas l’autor no contempla l’abaixament que Pau recorda i, en canvi, canta allò que ha esdevingut en els cels, l’entronització de Jesús com Senyor de la història i del món. Descriu aquest enaltiment en el cel amb la cerimònia d’entronització dels sobirans orientals. El ritus, una veritable litúrgia, comença amb l’adopció del nou rei per part de Déu que diu: «Tu ets el meu Fill; avui jo t’he engendrat». Dirigint-se a la cort celestial afirma: «Jo li seré pare, i ell serà per a mi un fill». I després d’haver acollit el nou rei, s’invita als grans personatges del regne (els àngels) a prosternar-se davant al nou entronitzat: «Que l’adorin tots els àngels de Déu». En definitiva el Senyor confia els poders del regne a Crist amb la donació del ceptre, la unció reial i l’accés al tron. Amb una lectura espiritual dels salms, l’autor hi llegeix la prefiguració de la reialesa consistent i forta del Fill. Es tracta d’una reialesa ja establerta per sempre i que, tanmateix espera ser completada per l’acció de Déu mateix amb la definitiva derrota de l’enemic, segons les paraules del salm: «Seu a la meva dreta i espera que posi els enemics com a escambell dels teus peus». L’autor sent la urgència de cridar de nou la comunitat cristiana, provada per les forces del mal i dubtosa de la victòria de Déu, a la consciència de la força de Jesús ressuscitat que ja ha vençut el mal i la mort.

PARAULA DE DÉU CADA DIA: EL CALENDARI

La pregària és el cor de la vida de la Comunitat de Sant’Egidio, la seva primera "obra". Al final del dia, totes les Comunitats, tant si són grans com si són petites, es reuneixen al voltant del Senyor per escoltar la seva Paraula i dirigir-s'hi en la seva invocació. Els deixebles només poden estar als peus de Jesús, com Maria de Betània, per triar la "millor part" (Lc 10,42) i aprendre'n els seus mateixos sentiments (cfr. Flp 2,5).

Sempre que la Comunitat torna al Senyor, fa seva la súplica del deixeble anònim: "Senyor, ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1). I Jesús, mestre de pregària, respon: "Quan pregueu, digueu: Abbà, Pare".

Quan preguem, encara que ho fem dins del cor, mai no estem aïllats ni som orfes, perquè en tot moment som membres de la família del Senyor. En la pregària comuna es veu clarament, a més del misteri de la filiació, el de la fraternitat.

Les Comunitats de Sant'Egidio que hi ha al món es reuneixen als diferents llocs que destinen a la pregària i presenten al Senyor les esperances i els dolors dels homes i les dones "malmenats i abatuts" de què parla l'Evangeli (Mt 9,36). En aquella gent d'aleshores s'inclouen els habitants de les ciutats contemporànies, els pobres que són marginats de la vida, tots aquells que esperen que algú els contracti (cfr. Mt 20).

La pregària comuna recull el crit, l'aspiració, el desig de pau, de guarició, de sentit de la vida i de salvació que hi ha en els homes i les dones d'aquest món. La pregària mai no és buida. Puja incessantment al Senyor perquè el plor es transformi en joia, la desesperació en felicitat, l'angoixa en esperança i la solitud en comunió. I perquè el Regne de Déu arribi aviat als homes.